dissabte, 20 de febrer del 2010

Assaig: "La cultura asturiana i la catalana"

Cada una de les cultures dels indrets del planeta són un món diferent, i mai es poden comparar entre elles i valorar positivament o negativament. No obstant, en aquest escrit tractaré alguns aspectes diversos de la cultura asturiana que fan que sigui única en el món i que jo trobi que és més apassionant que la catalana. La meva pretensió no és gens ni mica menysprear la cultura catalana, perquè, com ja he dit, cada cultura és un món diferent i, a més a més, és una de les que més m’agrada després de l’asturiana.

M’he criat a Catalunya i al llarg de la meva vida he viatjat molts cops a Astúries, fet que hem permet elaborar aquest assaig amb un mínim de coneixements sobre la matèria. No conec totalment ambdues cultures, però vull tractar pocs aspectes.

Per començar, Astúries té un origen celta, el que fa que actualment sigui identificada per les gaites. A totes les festes hi ha sempre un grup de gaiters animant a la multitud i, com les festes d’allà, no hi ha cap. Un altre fet diferenciador és la famosa sidra, que per descomptat, també hi és a les festes. A banda d’aquests aspectes, a Astúries es practica l’anomenada entre els asturians “pesca de bajura”, que es practica també a Catalunya, amb la diferència que es pesquen diferents espècies amb les tècniques “palangre” i amb am (lluç de pintxo). La ramaderia i l’agricultura la fan d’allò més peculiar i familiar. Veure les vaques pastant feliçment al teu voltant i les explotacions minifundistes fan d’aquest indret acollidor i familiar on un es voldria quedar per sempre.

Criticar a Catalunya culturalment no és propi de mi, però estic orgullós de dir que m’agrada més la d’Astúries que la de Catalunya i que la diferència és indescriptible. Ara bé, la bona botifarra i les sardanes no les trobem enlloc si no és a Catalunya.



Alumne: Juan González Gallego
Professor: Sr. Viladrosa
Redacció de gener

ACTIVITATS DE LECTURA

1.- Defineix l'instint de seducció

El instint de seducció és facilitador d'esdevenir preferit escollit, en l'acte de selecció per l'excel•lència, el de company per a la interacció sexual


3.- Situa el tema del text, indica si es temàtic o remàtic.

El fet de seduir es un acte instintiu . Títol remàtic.


4.-Assenyala la funció del llenguatge que preval al text.

Referencial: aporta informació nova en el text.


5.- Assenyala l'anecdota del text.

Quan una persona surt, té com a instint buscar la seva parella, la dona dels seus fills.


6.-Determina la tesi argumentacio i conclusio del text.

• Tesi: ens mou l’instint de seducció.
• Argumentació: Exemples els sers sexuals , les dones van més allà de l’atracció física sense seducció, no hi hauria evolució.
• Conclusió: Voluntat de seduir.


7.-Estructura del text• Inductiva.

• Tesi inicial
• arguments
• conclusió


8.-Escriu una frase de la tesi del text

En les relacions socials busquem les nostres parelles.


14.- Fes el resum del text 45 mots aprox.

Quan sortim de casa , a la nit, moltes vegades som moguts per l'instint de seducció el qual ens fa buscar la interacció sexual tant pels homes ( busquen bona "carn") com per les dones (busquen atributs més emocionals). En conclusió podem dir que la seducció es una arma biologica per l'evolució.

ACTIVITATS: DE LA PARAULA AL TEXT

3 pàg. 203

L’autor du a terme una descripció activa dels paisatges i vides.

5 pàg. 203

Es produeix una progressió temàtica de tema constant, ja que sempre segueix una mateixa línia.

6 pàg. 203

En aquest text preval una seqüència textual de caràcter descriptiu.

9 pàg. 203

Es tracta d’una descripció subjectiva, ja que l’autor expressa en tot moment el seu parer i la seva manera de pensar.

12 pàg. 203

En aquest text predomina una connexió formal explícita.

15 pàg. 203

L’autor utilitza en tot moment el present simple d’indicatiu.

dimarts, 16 de febrer del 2010

TEORIA

Comunicació i coherència textual:

- Coherència externa : Format per elements paratextuals i de disposició formal de la informació.
- Coherència interna: formada per elements semàntics i organitzatius de la formació.

L’estructura de l’acte comunicatiu:

Estructura formada per tres components:

- Obertura o introducció
- Desenvolupament
- Tancament o cloenda

Abans de construir un text s’ha d’escriure un esquema o esquelet per tal de que estigui ben cohesionat i que pugui tenir una certa coherència.


La coherència externa:

El títol

Segons el tipus de text trobem:
- Títol temàtic i títol remàtic

El paràgraf

Consisteix en:

- Unitat visual i formal: Ha de ser fàcil de llegir i ha de tenir una certa estructura.
- Unitat significativa: Desenvolupa una idea i l’estructura ha de tenir una certa relació i cohesió.
- Unitat funcional: Està dividida en diversos paràgrafs tant introductoris, de desenvolupament, com de tancament.


La coherència interna:

La macroestructura

- Concepte que fa referència al contingut i es relaciona amb aspectes semàntics i dóna compte del sentit que transmet un text.

La progressió temàtica

- Tema: Allò que un missatge donem per sabut , ja que coneixem.
- Rema: S’aporta al missatge com a nou.

Tipus de progressió temàtica:
- Progressió lineal
- Progressió de tema constant
- Progressió de tema derivat

La superestructura

- Fa referència a l’organització del text però no en un sentit semàntic, sinó en relació a la forma com està organitzat el discurs.
- Es poden classificar en patrons segons el format extern i l’estructura interna; és a dir, tot el conjunt d’elements lingüístics que determinen la pertinença d’un text a una altra tipologia textual.

- Els gèneres textuals:

Característiques:
- Es defineixen a partir d’elements formals i externs al text.
- Són estereotips.
- Són una llista oberta.

- Tipologies textuals:
Es poden classificar segons si presenten una estructura homogènia; quan hi ha un sol tipus de seqüència, o una estructura heterogènia; quan hi participen diversos tipus de seqüències.

Organització de la informació:

- Text descriptiu: percepció de l’espai
- Text narratiu: dimensió del tems
- Text instructiu: organització amb estructura
- Text predictiu: aporta informació relativa al futur
- Text conversacional: organitza la informació a través dels torns de la conversa.
- Text retòric: variants segons el gènere
- Text expositiu: segueix l’estructura base d’introducció, nus i cloenda.
- Text argumentatiu: organitza la informació atenent l’ordre i la disposició dels elements que el constitueixen; argument, tesi, argumentació i conclusió.

dissabte, 6 de febrer del 2010

ACTIVITATS

1.-Indica l'antecedent

• Em : La mestressa de la floristeria
• La : La mestressa de la floristeria
• Li : A qui narra l’historia
• Omissió : jo
• -la : a ella
• Omissió : ella
• Una nena : ella
• Omissió : ella
• Omissió : jo...


2.- Incdica si són catafores anafores i el tipus

• Anàfora el•líptica
• Catàfora
• Anàfora de referència
• Anàfora de referència
• Anàfora de sentit
• Catàfora
• Anàfora el•líptica
• Anàfora de sentit
• Catàfora
• Anàfora de referència


3.- Completa les frases següents

• l’astre
• ronca
• la fauna
• l’àpat
• la acopada
• la catàstrofe


5.-Digues si són coreferents

• sí
• sí
• sí
• no
• sí
• no
• no


6 .-Indica totes les referències

• El
• aquest empordanès
• fem
• el meu amic
• li
• quan pugui dir alguna cosa


7.-Relacionael pronom amb el significat.

• ballar-la : passar-s’ho malament
• carregar-se-la : ser culpat
• dinyar-la :morir
• no tenir-les totes : tenir por
• jugar-se-la : arriscar
• passar-la : patir
• tenir-se-les : barallar-se
• fer-la : fer alguna cosa inconvenient
• campar-se-la : guanyar-se la vida
• cagar-la : equivocar-se de mig a mig
• vessar-la : cometre un error
• fer-la grossa : fer una mala passada
• fer-la petar : conversar
• pirar-se-les : marxar
• tenir-los ben posats : tenir coratge
• saber-la llarga : tenir molta astúcia
• clavar-les pels descosits : parlar sense miraments
• pensar-se-les totes : tenir molta imaginació


8.-Indica si són anàfores o verbs pronominals


• anàfora
• anàfora
• verb pronominal
• anàfora
• verb pronominal
• anàfora
• anàfora
• verb pronominal
• verb pronominal
• verb pronominal
• anàfora
• anàfora
• verb pronominal
• anàfora
• anàfora
• anàfora
• verb pronominal
• Anàfora
• Anàfora

TEORIA: ESQUEMA

1. Estudi de la llengua:


Codi:
1- Fonètica: Sons del llenguatge.
2- Fonologia: Elements distintius i funcionals de la llengua.
3- Morfologia: Regles que regeixen l’estructura de la llengua.
4- Sintaxi: Funció dels elements dins de l’oració.
5- Lexicologia: Recursos de formació de mots.
6- Semàntica: Significat de les unitats lingüístiques.

Ús:
1- Sociolingüística: Relacions entre llengua i societat.
2- Lingüística textual: Analitza el text com a unitat i explica les lleis internes que el governen
3- Pragmàtica: Estudia el fenomen comunicatiu.



2. Les propietats textuals


Les principals propietats textuals en són tres:
1- Adequació: Un text ha d’estar adequat perquè tingui un cert sentit dins del context.
2- Coherència: A de fer referència al tema que s’està desenvolupant.
3- Cohesió: Les parts han d’estar ben unides entre elles per que tingui sentit amb la resta del text.



3. Text i comunicació


Tema:
1. De que tracta el text
2. Recursos lèxics que pertanyen
3. Es pot tractar de manera general o especialitzada

Intenció:
1. El propòsit dona lloc a l’acte comunicatiu
2. Propòsits múltiple i variats
3. Es classifiquen en objectius o subjectius

Canal:
1. Mitjà per on es transmet el missatge
2. Es classifica en oral i escrit
3. Maneres diferenciades

Context:
1. Context físic à Comporta una informació explícita o implícita
2. Context d’ús à La situació determina si es d’àmbit privat o públic
3. Context sociocultural à Coneixement de l’autor sobre els interlocutors

Interlocutors: emissor i receptor
1. Són els protagonistes
2. Característiques que els fan diferents
3. Ens trobem amb textos amb formalitat alta i baixa

L’emissor:
1. Subjecte parlant i locutor

Participació de l’emissor en el text:
1. Te una intenció objectiva
2. Presència emissor i absència de l’emissor

La veu de l’emissor i les altres figures del discurs:
1. Intervenció d’un altre punt de vista
2. Apropiació elements a algú
3. crítica i desqualificació
4. ironitzar
5. negar una afirmació
6. fer una petició de manera indirecta
7. Segons el discurs: directe o indirecte
8. discurs sense marques de citació



5. Els recursos lingüístics


Tipus de registres:
1. Registres informals:- Propis de situacions quotidianes
- Sense elaboració


2. Registres formals:
- Prèvia elaboració
- Situació poc quotidiana


Registre estàndard:
- Varietat comuna, habitual
- Varietat codificada, segueix la norma gramatical
- Varietat neutra, no està marcada ni geogràficament ni social
- Varietat formal, defuig la subjectivitat i la familiaritat

Registre tecnicocientífic:
- Formalitat llenguatge

Registre literari:
- Poètic

Registre col•loquial:
- Quotidianitat de les situacions

Registre vulgar i argots:
- Registre vulgar: Elevat nombre de vulgarismes dins d’un text
- Argots: Varietat de parla típica de zones i professions marginals

6. Adequació textual

- Propietat que respon a que un text sigui adequat