1. LA FORMACIÓ DE MOTS
La llengua realitza múltiples funcions, i té molts usos socials. I no és estàtica.
Els recursos lingüístics poden ser interns o externs:
- Interns: per crear nous mots a partit dels que ja existeixen en la llengua.
- Externs: són aquells que es basen es la incorporació de mots que pertanyen a altres llengües.
2. LA DERIVACIÓ
2.1. Els prefixos
Es poden classificar seguint tres criteris:
• Fonològic: Àtons i Tònics
• Morfosintàctic
• Semàntic
* Remarques:
- Lexema
• Morfemes flexius: afegeixen un significat gramatical
• Morfemes derivatius: afegeixen un significat lèxic i permeten crear noves paraules
- Els derivats amb prefix s’escriuen sense guionet tret de les formes amb el prefix no- quan van seguides d’un nom; en canvi, el no apareix com un element autònom abans d’un adjectiu
- Els mots que tenen una s etimològica al radical mantenen la e-
2.2. Els infixos
Formen una llista tancada i afegeixen pocs matisos de significat, serveixen per diferenciar significats
2.3. Els sufixos
Expressen, a més d’un significat, una categoria gramatical; podem formar noms, adjectius, verbs i adverbis a partir de radicals nominals, adjectius, verbals i adverbials.
* Remarques:
- L'adjunció d’un sufix a un radical és un dels mecanismes més productius per formar mots.
- En rebre un sufix, alguns lexemes poden experimentar canvis fonològics o ortogràfics:
• Desplaçament de la tonacitat
• Canvi u
• Sonorització
• Desafricació
• Addició d’elements
• Alternances ortogràfiques
- La formació de noms
Noms derivats de noms
• La derivació amb sufixos valoratius
Diminutius valoratius: -et, -eta, -ell, -ella, -ó, -ona, -ic, -ica, -í, -ina, -ol, -ola, -im, -oi, -oia, -ot, -ota, -astre, -astra.
Augmentatius valoratius: às, -assa, -arro, -arra, -ot, -ota, -astre, -astra.
• La derivació amb altres tipus de sufix
Col•lectius: -ella, -eria, -eda, -ada, -at, -atge, -am, -ar, -ari.
Ofici o activitat: -er, -era, -ista, -aire, -à, -ana.
Lloc: -er, -eria.
Objectes: -er, -era, -al.
Abres i plantes: -er, -era.
Doctrina i seguidor: - isme, -ista.
Cop: -ada
Lloc amb jurisdicció: -at.
Acció pròpia de: -ada.
Període de temps: mesura: -ada.
Noms derivats d'abjectius: tendeixen a manifestar la qualitat del radical i són, per tant, noms abstractes.
Noms derivats de verbs: Els noms derivats de verbs solen tenir un significat relacionat amb el resultat de l'acció verbal o l'agent que la realitza.
- La formació d'adjectius
Adjectius derivats de noms: Gentilicis, característica i pertença
Adjectius derivats d'adjectius: Tendència, valoratius i superlatius
Adjectius derivats de verbs: Qualitat, propensió o aptitud, possibilitat
- La formació de verbs
Verbs derivats de noms: El sufix que s'incorpora als verbs derivats de noms indica, amb petites variants, <<>> allò que expressa el radical.
Verbs derivats d'adjectius: Indiquen <<>> la qualitat que expressa el radical, o sigui, <<>>, <<>>.
Verbs derivats de verbs: Pertanyen tots a la primera conjugació i solen presentar un infix entre el lexema i el sufix. El significat que incorporen a la nova unitat té a veure amb la intensitat i amb la valoració.
3. La lexicalització
Explica tots aquells processos de formació de mots que parteixen d'unitats existents a la llengua.
3.1. La composició
Procediment de formació de mots a apartir de la unió de dos lexemes.
Compostos: nominals( V+N / N+Adj. / Adj.+N / N+N ), adjectivals( N+Adj / Adj+Adj ), verbals ( N+V / Adj. / Adv.+V )
3.2. La sintagmació i la fraseologia
Sintagmació: consisteix a combinar paraules per formar un sintagam que es comporta com una construcció fixa, amb un significat específic, dins de l'oració.
Fraseologia: constitueix a formar oracions que funcionen com a construccions fixes amb un sentit específic.
Comparteixen dos denòmens:
• Unitats fixades
• Significat literal
3.3. L'habitilació
És un recurs de formació de mots que consisteix a assiganr una nova categoria gramatical i un nou significat a una unitat ja existent en la llengua.
3.4. La truncació, les onomatopeies i la reduplicació
• La truncació es un recurs lèxic que consisteix a modificar un mot existent escurçant-lo, però conservant-ne les característiques gramaticals i el significat.
Una altra possibilitat de truncació són les sigles i acrònims.
• Onomatopeia: És un procés de formació de mots que consisteix a denominar un determinat concepte a partir de l reproducció d'un so o soroll estretament vinculat a aquest concepte.
• Reduplicació: És un recurs de consisteix en la repetició d'un element d'un mot o de tot un mot sencer.
4. ELS MANELLEUS
És un recurs molt important de formació de mots és el préstec o manlle.
El lèxic d'una llengua es distribueix en tres categories, segons el seu origen:
• Base comuna i constitutiva de la llengua
• Restes de les llengües anteriors
• Aportacions posteriors. Causes:
- Causes lingüístiques. Quan la incorporació d'un mot nou ve donada per la necessitat de denominar un concepte abans inexistent.
- Causes no lingüístiques. Quan l'adopció de lèxic no respon a necessitats de la llengua.
dijous, 10 de desembre del 2009
L'esquema de lectura
- Situacions reals entre desconeguts
-> Falta de comunicació
-> Poc interès
-> Poca educació
-> Incomoditat
-> Massa preocupació pels problemes propis
- Sobre l'autor
-> És mostra favorable a mantenir relacions i encontres de baixa sociabilitat i compromís
-> Falta de comunicació
-> Poc interès
-> Poca educació
-> Incomoditat
-> Massa preocupació pels problemes propis
- Sobre l'autor
-> És mostra favorable a mantenir relacions i encontres de baixa sociabilitat i compromís
1.1. Resumiu, en vuit línies com a màxim, quins són els components principals
de la ciutat ideal a la qual es refereix el poeta en les dues estrofes centrals.
En la ciutat ideal en la qual al poeta li agradaria envellir els militars hi tindrien poc paper, la gent en general seria aficionada a la música, a la pintura i al cultiu de les flors, i els nens i els obrers no estarien desvalguts. Les cases hi serien confortables i no hi mancaria un mercat ben proveït de tot per a tothom. En aquesta ciutat faria bo de veure-hi cases antigues en parcs ombrívols, però també cases modernes amb el seu jardinet. Hi hauria savis de diverses menes i en les inauguracions de monuments, sota la pluja, hi assistirien, en bon ordre, molts prohoms. I al costat de les avingudes hi hauria parcs on es passejarien tant els enamorats i la gent alegre com els solitaris i la gent entristida.
1.2. Formant part del seu ideal, el poeta juga, de vegades, amb parelles d’elements contraris: per exemple, quan es refereix a cases antigues (vers 29) en contrast amb cases noves (vers 30). Anoteu en el quadern de respostes quatre casos més d’aquesta mena de contrastos o oposicions.
manyacs vs. cruels, flors ardents vs. dies més gebrats, amor de la malenconia vs. desig de novetat dringant, l’amor vs. la solitud, la joia vs els planys,
1.3. En els tres darrers versos de la primera estrofa el poeta introdueix dues imatges, l’una se centra en l’expressió restarien captius, i l’altra, en l’expressió desig d’emmirallar. Expliqueu què volen dir aquestes dues imatges i com es relacionen l’una amb l’altra.
La primera imatge parteix del fet que l’aigua tremolosa dels canals, en fer de mirall del
cel i dels núvols, d’alguna manera els fa presoners.
En la segona imatge hi ha una personificació de l’aigua del mateix mirall, en la mesura que a aquesta aigua se li atribueix un desig d’emmirallar, segurament enllà del cel cobert de núvols, les estrelles.
1.4. Tenint en compte el context en què apareixen els termes següents, que trobareu subratllats en el text, anoteu en el quadern de respostes un sinònim per a cadascun d’ells:
plegades: juntes
trèmula: tremolosa
eminents: excel•lents
desert: mancat
3.1. Identifiqueu, estrofa per estrofa, TOTES les oracions principals des del
punt de vista sintàctic, i anoteu en el quadern de respostes cadascuna de les
formes verbals que els corresponen.
1ª estrofa: restarien
2ª estrofa: M’agradaria, hi hauria
3ª estrofa: trobaria ,farien, hi hauria
4ª estrofa: vidria, se’n podria, coneixeria, dirien
3.2. Anoteu en el quadern de respostes TOTS els substantius pertanyents al camp lèxic del regne vegetal que hi ha en les dues primeres estrofes del poema.
Prades, arços, oms, pereres, prades, arbre, flor, flors
3.3. Considereu el fragment següent, subratllat en el text: Però ningú no se’n
podria témer en fent sa via.
d) sa ÉS un adjectiu possessiu o un especificador, i ’n (de se’n) FA de complement de règim verbal.
3.4. Identifiqueu i transcriviu íntegrament en el quadern de respostes TOTS els constituents explícits de la seqüència (mots, sintagmes o oracions subordinades) que exerceixen la funció sintàctica de subjecte, la d’atribut, la de
predicatiu i la de complement circumstancial de lloc.
subjectes: les terres estrangeres.fer-me vell en un país on es filtrés la llum
atribut: el meu fat
predicatiu: vell
complement circumstancial de lloc: en un país on es filtrés la llum
3.5. Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negreta:
prades: [δ]
bones: [b]
també: [b]
manyacs: [¯]
japonès: [z]
església: [z]
de la ciutat ideal a la qual es refereix el poeta en les dues estrofes centrals.
En la ciutat ideal en la qual al poeta li agradaria envellir els militars hi tindrien poc paper, la gent en general seria aficionada a la música, a la pintura i al cultiu de les flors, i els nens i els obrers no estarien desvalguts. Les cases hi serien confortables i no hi mancaria un mercat ben proveït de tot per a tothom. En aquesta ciutat faria bo de veure-hi cases antigues en parcs ombrívols, però també cases modernes amb el seu jardinet. Hi hauria savis de diverses menes i en les inauguracions de monuments, sota la pluja, hi assistirien, en bon ordre, molts prohoms. I al costat de les avingudes hi hauria parcs on es passejarien tant els enamorats i la gent alegre com els solitaris i la gent entristida.
1.2. Formant part del seu ideal, el poeta juga, de vegades, amb parelles d’elements contraris: per exemple, quan es refereix a cases antigues (vers 29) en contrast amb cases noves (vers 30). Anoteu en el quadern de respostes quatre casos més d’aquesta mena de contrastos o oposicions.
manyacs vs. cruels, flors ardents vs. dies més gebrats, amor de la malenconia vs. desig de novetat dringant, l’amor vs. la solitud, la joia vs els planys,
1.3. En els tres darrers versos de la primera estrofa el poeta introdueix dues imatges, l’una se centra en l’expressió restarien captius, i l’altra, en l’expressió desig d’emmirallar. Expliqueu què volen dir aquestes dues imatges i com es relacionen l’una amb l’altra.
La primera imatge parteix del fet que l’aigua tremolosa dels canals, en fer de mirall del
cel i dels núvols, d’alguna manera els fa presoners.
En la segona imatge hi ha una personificació de l’aigua del mateix mirall, en la mesura que a aquesta aigua se li atribueix un desig d’emmirallar, segurament enllà del cel cobert de núvols, les estrelles.
1.4. Tenint en compte el context en què apareixen els termes següents, que trobareu subratllats en el text, anoteu en el quadern de respostes un sinònim per a cadascun d’ells:
plegades: juntes
trèmula: tremolosa
eminents: excel•lents
desert: mancat
3.1. Identifiqueu, estrofa per estrofa, TOTES les oracions principals des del
punt de vista sintàctic, i anoteu en el quadern de respostes cadascuna de les
formes verbals que els corresponen.
1ª estrofa: restarien
2ª estrofa: M’agradaria, hi hauria
3ª estrofa: trobaria ,farien, hi hauria
4ª estrofa: vidria, se’n podria, coneixeria, dirien
3.2. Anoteu en el quadern de respostes TOTS els substantius pertanyents al camp lèxic del regne vegetal que hi ha en les dues primeres estrofes del poema.
Prades, arços, oms, pereres, prades, arbre, flor, flors
3.3. Considereu el fragment següent, subratllat en el text: Però ningú no se’n
podria témer en fent sa via.
d) sa ÉS un adjectiu possessiu o un especificador, i ’n (de se’n) FA de complement de règim verbal.
3.4. Identifiqueu i transcriviu íntegrament en el quadern de respostes TOTS els constituents explícits de la seqüència (mots, sintagmes o oracions subordinades) que exerceixen la funció sintàctica de subjecte, la d’atribut, la de
predicatiu i la de complement circumstancial de lloc.
subjectes: les terres estrangeres.fer-me vell en un país on es filtrés la llum
atribut: el meu fat
predicatiu: vell
complement circumstancial de lloc: en un país on es filtrés la llum
3.5. Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negreta:
prades: [δ]
bones: [b]
també: [b]
manyacs: [¯]
japonès: [z]
església: [z]
Els periodistes i la seva manera de dir les coses
Els periodistes són molt reconeguts pel seu treball, però no ho són més per dir la veritat amb absoluta claredat i certesa.
A parer meu, no et pots fiar de la informació que ens arriba d'ells, el que converteix els mitjans de comunicació en gairebé nuls, ja que els diferents mitjans expliquen un mateix fet de manera desigual i, de vegades, al cap d'un temps, neguen una cosa esmentada anteriorment.
El periodisme és el mitjà més utilitzat per a manipular la societat. El més lleu que fan els periodistes és enfocar les coses des d'un altre punt de vista. Em dol molt que la major part de les persones ho sàpiguen i no facin res per a evitar-ho, que triïn ser enganyades.
Un error que fan amb molta freqüència és no donar importància a la falta de dades, al no informar-se com cal abans de publicar una notícia.
Els mitjans d'informació van cada vegada més de mal en pitjor, però, és millor perquè arribarà un punt en el qual la gent els menyspreï, de manera que perdran la funció d’enganyar.
Alumne:Juan González Gallego
Professor: Sr. Viladrosa
Redacció de desembre
A parer meu, no et pots fiar de la informació que ens arriba d'ells, el que converteix els mitjans de comunicació en gairebé nuls, ja que els diferents mitjans expliquen un mateix fet de manera desigual i, de vegades, al cap d'un temps, neguen una cosa esmentada anteriorment.
El periodisme és el mitjà més utilitzat per a manipular la societat. El més lleu que fan els periodistes és enfocar les coses des d'un altre punt de vista. Em dol molt que la major part de les persones ho sàpiguen i no facin res per a evitar-ho, que triïn ser enganyades.
Un error que fan amb molta freqüència és no donar importància a la falta de dades, al no informar-se com cal abans de publicar una notícia.
Els mitjans d'informació van cada vegada més de mal en pitjor, però, és millor perquè arribarà un punt en el qual la gent els menyspreï, de manera que perdran la funció d’enganyar.
Alumne:Juan González Gallego
Professor: Sr. Viladrosa
Redacció de desembre
dilluns, 7 de desembre del 2009
DICTAT COMENTAT 3
[...] La postura de l'Ajuntament és clara. Els musulmans hauran de respectar l'aforament de la mesquita del carrer del Nord si decideixen continuar les seves pregàries allà. Pel que fa a l'oració dels divendres -la més multitudinària- l'Ajuntament no els cedirà cap espai especial com van demanar, ja que no ho fan amb cap altra religió. Ros va deixar clar que l'únic que seguirà fent la Paeria és cedir-los un espai més gran per a celebracions especials com ara el Ramadà, com ha estat fent fins ara.
DICTAT COMENTAT 2
Les estàtues humanes de la Rambla estan en guerra. Lluiten cada dia per ocupar un bon lloc en un espai reduït que acull una multiplicitat enorme d'usos, i a més ara els artistes de carrer que hi treballen des de fa molts anys, denuncien l'assetjament a què els sotmet des del 2007 un grup organitzat de romanesos. La situació ha portat Ciutat Vella a posar fi al conflicte regulant l'última activitat espontània permesa al carrer.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)