TEORIA

1. LA FORMACIÓ DE MOTS
La llengua realitza múltiples funcions, i té molts usos socials. I no és estàtica.
Els recursos lingüístics poden ser interns o externs:
- Interns: per crear nous mots a partit dels que ja existeixen en la llengua.

- Externs: són aquells que es basen es la incorporació de mots que pertanyen a altres llengües.

2. LA DERIVACIÓ
2.1. Els prefixos
Es poden classificar seguint tres criteris:
• Fonològic: Àtons i Tònics
• Morfosintàctic
• Semàntic
* Remarques:
- Lexema
• Morfemes flexius: afegeixen un significat gramatical
• Morfemes derivatius: afegeixen un significat lèxic i permeten crear noves paraules
- Els derivats amb prefix s’escriuen sense guionet tret de les formes amb el prefix no- quan van seguides d’un nom; en canvi, el no apareix com un element autònom abans d’un adjectiu
- Els mots que tenen una s etimològica al radical mantenen la e-
2.2. Els infixos
Formen una llista tancada i afegeixen pocs matisos de significat, serveixen per diferenciar significats
2.3. Els sufixos
Expressen, a més d’un significat, una categoria gramatical; podem formar noms, adjectius, verbs i adverbis a partir de radicals nominals, adjectius, verbals i adverbials.
* Remarques:
- L'adjunció d’un sufix a un radical és un dels mecanismes més productius per formar mots.
- En rebre un sufix, alguns lexemes poden experimentar canvis fonològics o ortogràfics:
• Desplaçament de la tonacitat
• Canvi u
• Sonorització
• Desafricació
• Addició d’elements
• Alternances ortogràfiques

- La formació de noms

Noms derivats de noms
• La derivació amb sufixos valoratius

Diminutius valoratius: -et, -eta, -ell, -ella, -ó, -ona, -ic, -ica, -í, -ina, -ol, -ola, -im, -oi, -oia, -ot, -ota, -astre, -astra.
Augmentatius valoratius: às, -assa, -arro, -arra, -ot, -ota, -astre, -astra.
• La derivació amb altres tipus de sufix

Col•lectius: -ella, -eria, -eda, -ada, -at, -atge, -am, -ar, -ari.
Ofici o activitat: -er, -era, -ista, -aire, -à, -ana.
Lloc: -er, -eria.
Objectes: -er, -era, -al.
Abres i plantes: -er, -era.
Doctrina i seguidor: - isme, -ista.
Cop: -ada
Lloc amb jurisdicció: -at.
Acció pròpia de: -ada.
Període de temps: mesura: -ada.

Noms derivats d'abjectius: tendeixen a manifestar la qualitat del radical i són, per tant, noms abstractes.

Noms derivats de verbs: Els noms derivats de verbs solen tenir un significat relacionat amb el resultat de l'acció verbal o l'agent que la realitza.

- La formació d'adjectius

Adjectius derivats de noms: Gentilicis, característica i pertença

Adjectius derivats d'adjectius: Tendència, valoratius i superlatius

Adjectius derivats de verbs: Qualitat, propensió o aptitud, possibilitat

- La formació de verbs

Verbs derivats de noms: El sufix que s'incorpora als verbs derivats de noms indica, amb petites variants, <<>> allò que expressa el radical.

Verbs derivats d'adjectius: Indiquen <<>> la qualitat que expressa el radical, o sigui, <<>>, <<>>.

Verbs derivats de verbs: Pertanyen tots a la primera conjugació i solen presentar un infix entre el lexema i el sufix. El significat que incorporen a la nova unitat té a veure amb la intensitat i amb la valoració.

3. La lexicalització

Explica tots aquells processos de formació de mots que parteixen d'unitats existents a la llengua.

3.1. La composició

Procediment de formació de mots a apartir de la unió de dos lexemes.

Compostos: nominals( V+N / N+Adj. / Adj.+N / N+N ), adjectivals( N+Adj / Adj+Adj ), verbals ( N+V / Adj. / Adv.+V )

3.2. La sintagmació i la fraseologia

Sintagmació: consisteix a combinar paraules per formar un sintagam que es comporta com una construcció fixa, amb un significat específic, dins de l'oració.

Fraseologia: constitueix a formar oracions que funcionen com a construccions fixes amb un sentit específic.

Comparteixen dos denòmens:
• Unitats fixades
• Significat literal

3.3. L'habitilació

És un recurs de formació de mots que consisteix a assiganr una nova categoria gramatical i un nou significat a una unitat ja existent en la llengua.

3.4. La truncació, les onomatopeies i la reduplicació
• La truncació es un recurs lèxic que consisteix a modificar un mot existent escurçant-lo, però conservant-ne les característiques gramaticals i el significat.

Una altra possibilitat de truncació són les sigles i acrònims.
• Onomatopeia: És un procés de formació de mots que consisteix a denominar un determinat concepte a partir de l reproducció d'un so o soroll estretament vinculat a aquest concepte.
• Reduplicació: És un recurs de consisteix en la repetició d'un element d'un mot o de tot un mot sencer.

4. ELS MANELLEUS

És un recurs molt important de formació de mots és el préstec o manlle.

El lèxic d'una llengua es distribueix en tres categories, segons el seu origen:
• Base comuna i constitutiva de la llengua
• Restes de les llengües anteriors
• Aportacions posteriors. Causes:

- Causes lingüístiques. Quan la incorporació d'un mot nou ve donada per la necessitat de denominar un concepte abans inexistent.

- Causes no lingüístiques. Quan l'adopció de lèxic no respon a necessitats de la llengua.