1.1. Resumiu, en vuit línies com a màxim, quins són els components principals
de la ciutat ideal a la qual es refereix el poeta en les dues estrofes centrals.

En la ciutat ideal en la qual al poeta li agradaria envellir els militars hi tindrien poc paper, la gent en general seria aficionada a la música, a la pintura i al cultiu de les flors, i els nens i els obrers no estarien desvalguts. Les cases hi serien confortables i no hi mancaria un mercat ben proveït de tot per a tothom. En aquesta ciutat faria bo de veure-hi cases antigues en parcs ombrívols, però també cases modernes amb el seu jardinet. Hi hauria savis de diverses menes i en les inauguracions de monuments, sota la pluja, hi assistirien, en bon ordre, molts prohoms. I al costat de les avingudes hi hauria parcs on es passejarien tant els enamorats i la gent alegre com els solitaris i la gent entristida.


1.2. Formant part del seu ideal, el poeta juga, de vegades, amb parelles d’elements contraris: per exemple, quan es refereix a cases antigues (vers 29) en contrast amb cases noves (vers 30). Anoteu en el quadern de respostes quatre casos més d’aquesta mena de contrastos o oposicions.
manyacs vs. cruels, flors ardents vs. dies més gebrats, amor de la malenconia vs. desig de novetat dringant, l’amor vs. la solitud, la joia vs els planys,


1.3. En els tres darrers versos de la primera estrofa el poeta introdueix dues imatges, l’una se centra en l’expressió restarien captius, i l’altra, en l’expressió desig d’emmirallar. Expliqueu què volen dir aquestes dues imatges i com es relacionen l’una amb l’altra.
La primera imatge parteix del fet que l’aigua tremolosa dels canals, en fer de mirall del
cel i dels núvols, d’alguna manera els fa presoners.
En la segona imatge hi ha una personificació de l’aigua del mateix mirall, en la mesura que a aquesta aigua se li atribueix un desig d’emmirallar, segurament enllà del cel cobert de núvols, les estrelles.


1.4. Tenint en compte el context en què apareixen els termes següents, que trobareu subratllats en el text, anoteu en el quadern de respostes un sinònim per a cadascun d’ells:
plegades: juntes
trèmula: tremolosa
eminents: excel•lents
desert: mancat


3.1. Identifiqueu, estrofa per estrofa, TOTES les oracions principals des del
punt de vista sintàctic, i anoteu en el quadern de respostes cadascuna de les
formes verbals que els corresponen.
1ª estrofa: restarien
2ª estrofa: M’agradaria, hi hauria
3ª estrofa: trobaria ,farien, hi hauria
4ª estrofa: vidria, se’n podria, coneixeria, dirien


3.2. Anoteu en el quadern de respostes TOTS els substantius pertanyents al camp lèxic del regne vegetal que hi ha en les dues primeres estrofes del poema.
Prades, arços, oms, pereres, prades, arbre, flor, flors


3.3. Considereu el fragment següent, subratllat en el text: Però ningú no se’n
podria témer en fent sa via.
d) sa ÉS un adjectiu possessiu o un especificador, i ’n (de se’n) FA de complement de règim verbal.


3.4. Identifiqueu i transcriviu íntegrament en el quadern de respostes TOTS els constituents explícits de la seqüència (mots, sintagmes o oracions subordinades) que exerceixen la funció sintàctica de subjecte, la d’atribut, la de
predicatiu i la de complement circumstancial de lloc.
subjectes: les terres estrangeres.fer-me vell en un país on es filtrés la llum
atribut: el meu fat
predicatiu: vell
complement circumstancial de lloc: en un país on es filtrés la llum


3.5. Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negreta:
prades: [δ]
bones: [b]
també: [b]
manyacs: [¯]
japonès: [z]
església: [z]