dimecres, 17 de març del 2010
INTRODUCCIÓ
Benvingut al meu blog de català. Aquesta és l’eina que m’ajudarà a tenir organitzat el temari de l’assignatura "Llengua catalana i literatura" durant el curt, però intens, curs de segon de batxillerat. Com pots observar, fer un blog m’està facilitant portar tota la tasca al dia amb l’eficiència que no em podria facilitar gairebé cap altre mitjà.
diumenge, 14 de març del 2010
La vida del tatuatge
El tatuatge no és, ni molt menys, un fenomen recent. Encara més, aquest ens ve acompanyant des de fa milers d’anys.
Al llarg de la història, el tatuatge ha estat dotat de diversos i múltiples usos: per imprimir grafs a les mòmies en els rituals religiosos, per estampar a les cares dels indis un signe identificador de la tribu a la que pertanyien, i demés fins.
No obstant això, la consideració que es té dels tatuatges avui dia és força diferent a la que es tenia en el passat. Ara el fet de portar-ne un es veu com un acte de rebel•lia, o si més no, d’un intent de fer-se notar i veure. Abans, per contra, com ja hem preestablert unes línies amunt, els tatuatges servien per demostrar quelcom més grandiloqüent que un mer estat anímic de la persona.
Ja per finalitzar, vull afegir que, personalment, és trist trobar persones que semblen no estar satisfetes amb el seu acte d’ “insubordinació” fet en el passat, i veuen que van voler trobar solució a un problema, malauradament per un camí, al meu parer, fora de lloc.
Alumne: Juan González Gallego
Professor: Sr. Viladrosa
Redacció de febrer
Al llarg de la història, el tatuatge ha estat dotat de diversos i múltiples usos: per imprimir grafs a les mòmies en els rituals religiosos, per estampar a les cares dels indis un signe identificador de la tribu a la que pertanyien, i demés fins.
No obstant això, la consideració que es té dels tatuatges avui dia és força diferent a la que es tenia en el passat. Ara el fet de portar-ne un es veu com un acte de rebel•lia, o si més no, d’un intent de fer-se notar i veure. Abans, per contra, com ja hem preestablert unes línies amunt, els tatuatges servien per demostrar quelcom més grandiloqüent que un mer estat anímic de la persona.
Ja per finalitzar, vull afegir que, personalment, és trist trobar persones que semblen no estar satisfetes amb el seu acte d’ “insubordinació” fet en el passat, i veuen que van voler trobar solució a un problema, malauradament per un camí, al meu parer, fora de lloc.
Alumne: Juan González Gallego
Professor: Sr. Viladrosa
Redacció de febrer
ESQUEMA
1. Ús de la llengua i nivells lingüístics
Tipus de signe
No verbal
• Emblemes
• Il•lustradors
• Manifestadors d'afecte
• Reguladors
• El físic, el to de la veu, la distancia entre els parlants
• També: Indicis, Icones i Símbols
Lingüístic / no lingüístic
• Podem fer servir signes lingüístics a l'hora de conceptualitzar ( a, e, i)
• En canvi en les àrees de les ciencies es fan servir signes no linguistics: símbols ( lletres, xifres, pictogrames...)
Els símbols:
• Precisa
• Eficaç
• Universal
2. La modalitat
L'ús de la modalitat oracional
Es un tret indicador de la funció del llenguatge que preval en el text.
Exemple: les oracions exclamatives i optatives, centrades en l'emotivitat i els desitjos de l'emissor, reflecteixen la subjectivitat del jo: són pròpies de textos col•loquials, i alguns argumentatius i literaris.
3. Àmbit Fonètic
Posen en manifest dades sobre:
• la pertinença del parlan a un grup ( a un temps, un espai i a un grup sigui adult, jove, emmigrant ...)
• La situació de comunicació: El grau de control i correcció depen del registre.
• Les caracteristiques personals: Com l'idiolecte que es la personalització de la parlà
4. Àmbit Morfosintàctic
El tipus de text com a finalitat de la comunicació - narrar, descriure, argumentar ...
Estructura sintàgmica
Canvia segons el que demani el que es vol transmetre en el missatje
Ús verbal
Depen del context utilitzen verbs en un temps o en un altre.
Tipus de connector
• Els textos descriptius els demanen de tipus espacial
• Els narratius de temps
• Els argumentatius lògics
Complementació
• En els textos expositius abunda la complementació nominal
• En els textos que expliquen l'explicació de fenomens abunda la complementació verbal.
Sintaxi simple/ composta
• En textos de caire científic preval la simple, ja que es més clar
• En els textos de caire humanístic preval la composta ja que demana més subordinació
La intenció: objectiva o subjectiva i la funció del llenguatge
• La persona gramatical (1a pesona subjectivitat, 3a objectivitat)
• Tipus d'oració: Oració passiva, passiva reflexa o impersonal
5. Ámbit Lexicosemàntic
-Depèn de factors relacionats am el contexti amb el tipus de text
Tema
-La tria d'un tema fa que les paraules del text vinculin a una o altra àrea lèxica o de vocabulari determinat.
Exemple: El soneto de química que feia el mossèn.
El tractament del tema
• Tractament general: Llengua comuna
• Tractament especialitzat
Les àrees del coneixement: necessitat que té la ciencia de denominar de manera clara i precisa qualsevol element, treballen amb termes ( unitats especialitzades)
Els termes
Semànticament
• Unitats monosemiques
• Unitats amb valor distintiu
• Unitats inserides en xarxes conceptuals
Formalment
• Neologismes
• Manlleus
• Especialització semàntica
• Composició sintagmàtica
• Sigles i àcronims
• Metonímia
L'ambit literari
-Treballa a partir de la connotació i la seva finalitat es estètica
6. La Modalització
Aquest concepte fa referència al discurs subjectiu, l'autor posa de manifest la seva presencia a partir de lopinio i de l'explicitatció d'actituds.
El mitja d'expressió de la subjectivitat es la llengua i els recursos els tractem de manera especial en l'ambit lexicosemàntic.
L'ús de tipus de lletra i signes de puntuació
• Tipus de lletra: negreta, cursiva , majuscula
• Signes de puntuació: les comes , les cometes
Si que tenen unes regles fixes per igualment són molt personals
La modalitat oracional
Exclamació, interrogació, desig, dubte, ironia...
Les formes lingüistiques: ámbit lexicosemàntic
• L'us de formes valoratives
• L'ús de formes que indiquen si l'autor assumeix o no assumeix el contingut de l'enunciat
• L'us de prefixos i sufixoa valoratius: Els sufixos diminutius i augmentatius, pejoratius, superlatius.
• L'ús d'unitats fraseològiques: tria de màximes, proverbis
• L'ús de figures retòriques: La hipèrbole i la ironia
• L'ús d'interjeccions: maneres directes de pronunciar-se.
Tipus de signe
No verbal
• Emblemes
• Il•lustradors
• Manifestadors d'afecte
• Reguladors
• El físic, el to de la veu, la distancia entre els parlants
• També: Indicis, Icones i Símbols
Lingüístic / no lingüístic
• Podem fer servir signes lingüístics a l'hora de conceptualitzar ( a, e, i)
• En canvi en les àrees de les ciencies es fan servir signes no linguistics: símbols ( lletres, xifres, pictogrames...)
Els símbols:
• Precisa
• Eficaç
• Universal
2. La modalitat
L'ús de la modalitat oracional
Es un tret indicador de la funció del llenguatge que preval en el text.
Exemple: les oracions exclamatives i optatives, centrades en l'emotivitat i els desitjos de l'emissor, reflecteixen la subjectivitat del jo: són pròpies de textos col•loquials, i alguns argumentatius i literaris.
3. Àmbit Fonètic
Posen en manifest dades sobre:
• la pertinença del parlan a un grup ( a un temps, un espai i a un grup sigui adult, jove, emmigrant ...)
• La situació de comunicació: El grau de control i correcció depen del registre.
• Les caracteristiques personals: Com l'idiolecte que es la personalització de la parlà
4. Àmbit Morfosintàctic
El tipus de text com a finalitat de la comunicació - narrar, descriure, argumentar ...
Estructura sintàgmica
Canvia segons el que demani el que es vol transmetre en el missatje
Ús verbal
Depen del context utilitzen verbs en un temps o en un altre.
Tipus de connector
• Els textos descriptius els demanen de tipus espacial
• Els narratius de temps
• Els argumentatius lògics
Complementació
• En els textos expositius abunda la complementació nominal
• En els textos que expliquen l'explicació de fenomens abunda la complementació verbal.
Sintaxi simple/ composta
• En textos de caire científic preval la simple, ja que es més clar
• En els textos de caire humanístic preval la composta ja que demana més subordinació
La intenció: objectiva o subjectiva i la funció del llenguatge
• La persona gramatical (1a pesona subjectivitat, 3a objectivitat)
• Tipus d'oració: Oració passiva, passiva reflexa o impersonal
5. Ámbit Lexicosemàntic
-Depèn de factors relacionats am el contexti amb el tipus de text
Tema
-La tria d'un tema fa que les paraules del text vinculin a una o altra àrea lèxica o de vocabulari determinat.
Exemple: El soneto de química que feia el mossèn.
El tractament del tema
• Tractament general: Llengua comuna
• Tractament especialitzat
Les àrees del coneixement: necessitat que té la ciencia de denominar de manera clara i precisa qualsevol element, treballen amb termes ( unitats especialitzades)
Els termes
Semànticament
• Unitats monosemiques
• Unitats amb valor distintiu
• Unitats inserides en xarxes conceptuals
Formalment
• Neologismes
• Manlleus
• Especialització semàntica
• Composició sintagmàtica
• Sigles i àcronims
• Metonímia
L'ambit literari
-Treballa a partir de la connotació i la seva finalitat es estètica
6. La Modalització
Aquest concepte fa referència al discurs subjectiu, l'autor posa de manifest la seva presencia a partir de lopinio i de l'explicitatció d'actituds.
El mitja d'expressió de la subjectivitat es la llengua i els recursos els tractem de manera especial en l'ambit lexicosemàntic.
L'ús de tipus de lletra i signes de puntuació
• Tipus de lletra: negreta, cursiva , majuscula
• Signes de puntuació: les comes , les cometes
Si que tenen unes regles fixes per igualment són molt personals
La modalitat oracional
Exclamació, interrogació, desig, dubte, ironia...
Les formes lingüistiques: ámbit lexicosemàntic
• L'us de formes valoratives
• L'ús de formes que indiquen si l'autor assumeix o no assumeix el contingut de l'enunciat
• L'us de prefixos i sufixoa valoratius: Els sufixos diminutius i augmentatius, pejoratius, superlatius.
• L'ús d'unitats fraseològiques: tria de màximes, proverbis
• L'ús de figures retòriques: La hipèrbole i la ironia
• L'ús d'interjeccions: maneres directes de pronunciar-se.
divendres, 12 de març del 2010
ESQUEMA
1. La cohesió del text
Un text assoleix eficacia si en la formulació del missatge les expectatives de l'emissor son processades i interpretades adequadament pel receptor.
La cohesió fa referència de l'estructura interna.
2. La referència
El context extralinguistic:
• El món: Representen la realitat/ Funció representativa
• L'entorn físic (díctics: elements que relacionen el discurs amb l'entorn físic)/ Funció didàctica
El context linguistic:
• Relació interior al text
• Recuperació de termes apareguts anteriorment/ Funció anafòrica
• Es fa efectiu a partir de l'anàfora ( s'interpreta segons antecedent)
Anàfora de referència
Dos elements són coreferents quan representen un matix referent, és a dir, designen la mateixa persona o cosa.
Han trencat un vidre i l'hauran de reposar aviat.
Anàfores gramaticals
• Pronoms personals forts i febles
• Pronoms determinants possesius i demostratius
• Pronoms relatius
• Pronoms interrogatius ( catàfora , el antecedent va darrere)
Anàfores lèxiques
• Sinònims
• Hiperònims
• Hipònims
Anafora de sentit
S'estableix entre elements que comparteixen el significat però no representen pas el mateix element.
El cotxe d'en Miquel és preciós. Tinc ganes de comprar-me'n un.
• Pronoms febles adverbials (en,hi) i el neutre ho
• La forma fer-ho
• El pronom demostratiu això
• El pronom adverbial on
• Els adverbis aquí allà allí
Anafora el•liptica
També anomenada anafora zero.
Es dona quan s'elideix un element perque ja a aparegut anteriorment i es pot sobrentendre sense la presencia de cap pronom.
Els pares van marxar. No tenien feina i volien fer un volt.
3. La connexió
• Implícita:La relació esdevé sense la presència d'un element que n'expliqui la relació.
• Explícita:La relació que vehiculen els enunciats es posa de manifest amb la presencia d'un element.
La connexió es fa efectiva mitjançant conectors
• Segons forma gramatical
• Segons funció
• Segons relació semantica
4. Els connectors: Classificació formal
Connectors basics
• Conjuncions
1. Pertanyen a una clase gramatical tancada
2. Actuen en l'ambit oracional, en el marc de l'oració composta
3. Relacionen sintacticament dues oracions a partir de la coordinació i la dependencia.
• Connectors Parentètics
1. Van entre pauses i funcionen com un parentesis d'aquí ve el nom.
2. Pertanyen a classes gramaticals i estructures diverses
3. No exerceixen funció sintactica
4. Presenten mobilitat oracional i es poden combinar amb conjuncions.
Altres Connectors
• Lèxics
Per dir-ho amb altres paraules ( actua com a connector)
• Gràfics
Guions, lletres, numeracions...
5. Organitzadors Textuals
Ordenadors
• Numèrics
• Espacials
• De temps
Introductors
• De tema
• De disgressió
6. Els connectors textuals
L'orientació dels enunciats
• Arguments que segueixen la línia discursiva : Addició, reformulació, causa-conseqüència
• Arguments que modifiquen la linia discursiva: Contraargumentació
Classificació semàntica
• Afegir
• Explicar
• Conseqüència
• Contrastar
Addició
S'usen per afegir arguments al contingut de l'enunciat
• Continuant, i a continuació
• Intensificat, i a més a més
• Generalitzant, en general
• Especificant, especialmet
• Ampliant reforçant, efectivament
• Equiparant, així mateix
• Com a connector oracional: i
Reformulació
Es pot reformular el contungut d'un enunciat tot:
• Explicant , és a dir
• Introduint, Més ben dit
• Exemplificant, a tall d'exemple
• Resumint, en resum
• Com a connector oracional: o , o bé
Causa conseqüència
Expliciten la relació de causa o conseqüència que s'esdevé d'allò plantejat.
• Causa, perquè, com que
• Consequencia, per tant, en conseqüència
• Com a connector oracional: de manera que, així que
Contraargumentació
Explicita relacions que modifiquen l'orientació argumentativa. El segon argument afegeix conclusions no esperades .
• Per contra, tanmateix
• Amb tot i això, així i tot
• Fet i fet, en realitat
• De tota manera , en qualsevol cas
• Si més no , almenys
• Com a connector oracional: però, sinò, encara que, baldament
Un text assoleix eficacia si en la formulació del missatge les expectatives de l'emissor son processades i interpretades adequadament pel receptor.
La cohesió fa referència de l'estructura interna.
2. La referència
El context extralinguistic:
• El món: Representen la realitat/ Funció representativa
• L'entorn físic (díctics: elements que relacionen el discurs amb l'entorn físic)/ Funció didàctica
El context linguistic:
• Relació interior al text
• Recuperació de termes apareguts anteriorment/ Funció anafòrica
• Es fa efectiu a partir de l'anàfora ( s'interpreta segons antecedent)
Anàfora de referència
Dos elements són coreferents quan representen un matix referent, és a dir, designen la mateixa persona o cosa.
Han trencat un vidre i l'hauran de reposar aviat.
Anàfores gramaticals
• Pronoms personals forts i febles
• Pronoms determinants possesius i demostratius
• Pronoms relatius
• Pronoms interrogatius ( catàfora , el antecedent va darrere)
Anàfores lèxiques
• Sinònims
• Hiperònims
• Hipònims
Anafora de sentit
S'estableix entre elements que comparteixen el significat però no representen pas el mateix element.
El cotxe d'en Miquel és preciós. Tinc ganes de comprar-me'n un.
• Pronoms febles adverbials (en,hi) i el neutre ho
• La forma fer-ho
• El pronom demostratiu això
• El pronom adverbial on
• Els adverbis aquí allà allí
Anafora el•liptica
També anomenada anafora zero.
Es dona quan s'elideix un element perque ja a aparegut anteriorment i es pot sobrentendre sense la presencia de cap pronom.
Els pares van marxar. No tenien feina i volien fer un volt.
3. La connexió
• Implícita:La relació esdevé sense la presència d'un element que n'expliqui la relació.
• Explícita:La relació que vehiculen els enunciats es posa de manifest amb la presencia d'un element.
La connexió es fa efectiva mitjançant conectors
• Segons forma gramatical
• Segons funció
• Segons relació semantica
4. Els connectors: Classificació formal
Connectors basics
• Conjuncions
1. Pertanyen a una clase gramatical tancada
2. Actuen en l'ambit oracional, en el marc de l'oració composta
3. Relacionen sintacticament dues oracions a partir de la coordinació i la dependencia.
• Connectors Parentètics
1. Van entre pauses i funcionen com un parentesis d'aquí ve el nom.
2. Pertanyen a classes gramaticals i estructures diverses
3. No exerceixen funció sintactica
4. Presenten mobilitat oracional i es poden combinar amb conjuncions.
Altres Connectors
• Lèxics
Per dir-ho amb altres paraules ( actua com a connector)
• Gràfics
Guions, lletres, numeracions...
5. Organitzadors Textuals
Ordenadors
• Numèrics
• Espacials
• De temps
Introductors
• De tema
• De disgressió
6. Els connectors textuals
L'orientació dels enunciats
• Arguments que segueixen la línia discursiva : Addició, reformulació, causa-conseqüència
• Arguments que modifiquen la linia discursiva: Contraargumentació
Classificació semàntica
• Afegir
• Explicar
• Conseqüència
• Contrastar
Addició
S'usen per afegir arguments al contingut de l'enunciat
• Continuant, i a continuació
• Intensificat, i a més a més
• Generalitzant, en general
• Especificant, especialmet
• Ampliant reforçant, efectivament
• Equiparant, així mateix
• Com a connector oracional: i
Reformulació
Es pot reformular el contungut d'un enunciat tot:
• Explicant , és a dir
• Introduint, Més ben dit
• Exemplificant, a tall d'exemple
• Resumint, en resum
• Com a connector oracional: o , o bé
Causa conseqüència
Expliciten la relació de causa o conseqüència que s'esdevé d'allò plantejat.
• Causa, perquè, com que
• Consequencia, per tant, en conseqüència
• Com a connector oracional: de manera que, així que
Contraargumentació
Explicita relacions que modifiquen l'orientació argumentativa. El segon argument afegeix conclusions no esperades .
• Per contra, tanmateix
• Amb tot i això, així i tot
• Fet i fet, en realitat
• De tota manera , en qualsevol cas
• Si més no , almenys
• Com a connector oracional: però, sinò, encara que, baldament
DICTAT COMENTAT 6
Els joves d'entre 16 i 24 anys son els que treuen més profit d'Internet, seguits per les persones d'entre 25 i 34 anys més de 10 milions d'espanyols sumant ambdós trams d'edat. Els més grans de 55 anys es mantenen a la cua i tot just superen els 2,5 milions d'usuaris . Uns 11 milions són homes i uns 9 milions són dones.
El consum d'Internet és major durant la setmana que els dissabtes i els diumenges, conclou l'estudi , segons el qual , el consum de televisió s'ha reduit en tots els segments d'edat, encara que especialment entre les persones d'entre 25 i 34 anys . no obstant això, posa de manifest que el 21 per cent dels espanyols i el 28% dels internautes consumeixen internet de forma simultània.
El consum d'Internet és major durant la setmana que els dissabtes i els diumenges, conclou l'estudi , segons el qual , el consum de televisió s'ha reduit en tots els segments d'edat, encara que especialment entre les persones d'entre 25 i 34 anys . no obstant això, posa de manifest que el 21 per cent dels espanyols i el 28% dels internautes consumeixen internet de forma simultània.
DICTAT COMENTAT 5
Aquesta és una època de grans velocitats, de grans acceleracions; no cal ser un gran savi o un investigador per percebre-ho. La multiplicació dels mitjans que permeten el flux de la comunicació l’assimilen en molts dels nostres comportaments, fins hi tot d’una manera inconscient, són privacitats i intimitats que modifiquen l’espai compartit. Les televisions temàtiques, els telèfons mòbils, els reproductors de música, d’imatges i de textos, les videoconferències, les companyies dels vols barats, l’eliminació de fronteres, la millora de les comunicacions..., han convertit l’adquisició del saber, les possibilitats del coneixement, en alguna cosa que és al abast de gairebé tothom: almenys al nostre país i al nostre voltant.
ACTIVITATS
1.- Expressa el significat de cada emblema amb una frase o sintagma:
• Aturat
• Molt bé
• Cap Allà
• Victoria
• Malament
• Perfecte
2.- Assenyala els estats emocionals
• Rabia
• Tristesa
• Orgull
• Por
• Alegria
• Sorpresa
3.- Explica la situació que es produeix en el text. Assenyala la informació no verbal i relaciona-la amb l'actitud de cada personatge
• Valents ( els qui volen sortir)
•
• Astals:Enèrgic
• Puig: Enrabiat, sarcàstic
• Covards ( els qui no volen sortir)
•
• Nel: Angoixa, angunios
• Riera: Descoratjat
Són quatre soldats que discuteixen sobre la lluita, sobre sortir o quedar-se on son.
5.- Indica el valor de les següents oracions
• Demanda
• Informativa
• Informativa
• Demanda
• Informativa
• Expressiva
• Expressiva
• Amenaça
• Ordre
• Expressiva
6.- i 7.- Digues si les interrogatives son parcials o totals- tambè les he passat a interrogativa ja que va bastant unit
• Parcial- M'agradaria saber qui farà la presentació de Nadal
• Total- Vull saber si m'has trucat avui
• Parcial- Em pregunto on es la sal
• Total- Em pregunto si ho has pensat
• Parcial- Vulls saber que soparem avui
8.-Assenyala el valor de cada oració
• Ordre
• Demanda
• Prec
• Suggeriment
• Demanda
• Ordre
• Suggeriment
• Demanda
Els exemples de queixa i avis són:
• Vols que demani el llibre de recomanacions ? -Queixa
• Vols que cridi al sr Gat? - Avís
12.-Determina l'ús de la modalitat oracional que fa cada text.
1. Interrogativa: S'espera la resposta de l'altre
2. Exclamativa: Encomana un estat ( sembla imperativa pero es perque es un anunci)
3. Declarativa: Declarativa perque informa de forma neutra i subjectiva
4. Imperativa: Espera que el receptor faci una determindad tasca
13.- Completa
Text 1
• Gènere Textual: Informatiu
• Tipologia textual: Expressiva
• Modalitat oracional: Interrogativa
Text 2
• Gènere Textual: Publicitaria
• Tipologia textual: Argumentativa
• Modalitat oracional: Exclamativa
Text 3
• Gènere Textual: Diccionari
• Tipologia textual: Expositiu
• Modalitat oracional: Declaratiu
Text 4• Gènere Textual: Llibre de text
• Tipologia textual: Instructiu
• Modalitat oracional: Imperatiu
16.- Indica quina persona gramatical apareix en cada text. Explica'n les causes.
• 3a: per fer-ho més objectiu ja que és un fet històric
• 3a: Es una recepta de cuina
23.- Subratlla els connectors i digues de quina naturalesa són.
• A la dreta: espacial
• A l'esquerra: Espacial
• Al centre: Espacial
• De sobte:Temps
• En un tres i no res:Temps
• Al cap de poc:Temps
• Després:Temps
• Per desfer malentesos:explicació
• No és res més que:explicació
• Per tal:explicació
• De manera que: explicació
26.- Digues quina de les formulacions seguents es més objectiva
• L'atur baixa un 13% (impersonal)
• Declaren l'estat d'excepció
• Fortes pluges cauen al sude de la Península
• Els homes omplen el 20% dels cistells d'anar a comprar.
29.-Digues quins enunciats no assumeix l'autor i per quins elements es posa de manifest.
• 3a persona. Ho han fet ells.
• 3a persona. Ho han fet ells.
• 3a persona. Ho fan ells
• Segons experts
• Ho assumeix, 1era persona
• Segons experts
• Aturat
• Molt bé
• Cap Allà
• Victoria
• Malament
• Perfecte
2.- Assenyala els estats emocionals
• Rabia
• Tristesa
• Orgull
• Por
• Alegria
• Sorpresa
3.- Explica la situació que es produeix en el text. Assenyala la informació no verbal i relaciona-la amb l'actitud de cada personatge
• Valents ( els qui volen sortir)
•
• Astals:Enèrgic
• Puig: Enrabiat, sarcàstic
• Covards ( els qui no volen sortir)
•
• Nel: Angoixa, angunios
• Riera: Descoratjat
Són quatre soldats que discuteixen sobre la lluita, sobre sortir o quedar-se on son.
5.- Indica el valor de les següents oracions
• Demanda
• Informativa
• Informativa
• Demanda
• Informativa
• Expressiva
• Expressiva
• Amenaça
• Ordre
• Expressiva
6.- i 7.- Digues si les interrogatives son parcials o totals- tambè les he passat a interrogativa ja que va bastant unit
• Parcial- M'agradaria saber qui farà la presentació de Nadal
• Total- Vull saber si m'has trucat avui
• Parcial- Em pregunto on es la sal
• Total- Em pregunto si ho has pensat
• Parcial- Vulls saber que soparem avui
8.-Assenyala el valor de cada oració
• Ordre
• Demanda
• Prec
• Suggeriment
• Demanda
• Ordre
• Suggeriment
• Demanda
Els exemples de queixa i avis són:
• Vols que demani el llibre de recomanacions ? -Queixa
• Vols que cridi al sr Gat? - Avís
12.-Determina l'ús de la modalitat oracional que fa cada text.
1. Interrogativa: S'espera la resposta de l'altre
2. Exclamativa: Encomana un estat ( sembla imperativa pero es perque es un anunci)
3. Declarativa: Declarativa perque informa de forma neutra i subjectiva
4. Imperativa: Espera que el receptor faci una determindad tasca
13.- Completa
Text 1
• Gènere Textual: Informatiu
• Tipologia textual: Expressiva
• Modalitat oracional: Interrogativa
Text 2
• Gènere Textual: Publicitaria
• Tipologia textual: Argumentativa
• Modalitat oracional: Exclamativa
Text 3
• Gènere Textual: Diccionari
• Tipologia textual: Expositiu
• Modalitat oracional: Declaratiu
Text 4• Gènere Textual: Llibre de text
• Tipologia textual: Instructiu
• Modalitat oracional: Imperatiu
16.- Indica quina persona gramatical apareix en cada text. Explica'n les causes.
• 3a: per fer-ho més objectiu ja que és un fet històric
• 3a: Es una recepta de cuina
23.- Subratlla els connectors i digues de quina naturalesa són.
• A la dreta: espacial
• A l'esquerra: Espacial
• Al centre: Espacial
• De sobte:Temps
• En un tres i no res:Temps
• Al cap de poc:Temps
• Després:Temps
• Per desfer malentesos:explicació
• No és res més que:explicació
• Per tal:explicació
• De manera que: explicació
26.- Digues quina de les formulacions seguents es més objectiva
• L'atur baixa un 13% (impersonal)
• Declaren l'estat d'excepció
• Fortes pluges cauen al sude de la Península
• Els homes omplen el 20% dels cistells d'anar a comprar.
29.-Digues quins enunciats no assumeix l'autor i per quins elements es posa de manifest.
• 3a persona. Ho han fet ells.
• 3a persona. Ho han fet ells.
• 3a persona. Ho fan ells
• Segons experts
• Ho assumeix, 1era persona
• Segons experts
ACTIVITATS DE LECTURA
2.-Fixat en el títol, es adequat?
Sí, és un títol extraordinari per una història de caràcter extraordinari.
3.- Determina el tema del text
Es parla d'una dona morta
4.- Identifica el gènere i la tipologia textual
• Conte fantastic
• Narrativa
5.-Indica l'estrucura del conte.
Història dins una altra història, es lineal, flashback
Sí, és un títol extraordinari per una història de caràcter extraordinari.
3.- Determina el tema del text
Es parla d'una dona morta
4.- Identifica el gènere i la tipologia textual
• Conte fantastic
• Narrativa
5.-Indica l'estrucura del conte.
Història dins una altra història, es lineal, flashback
ACTIVITATS DEL COMENÇAMENT DEL TEMA
2.-Indica que preten l'autor en aquest text.
El model d’amor ha caducat i s’ha de reinventar
3.- Quin tipus de títol a triat ?
Temàtic.
4.- Assenyala l'estructura argumentativa
• Argumentativa inductiva.
• Cronològic.
5.- Destria la tesi, l'argumentació i la conclusió i fes l'estructura del text.
• L’amor es canviant.
• Exemples històrics.
• L’amor s’ha de reinventar.
• Lineal. Segueix un esquema.
10.- Determina la conclusió del text
L’amor es carnal.
El model d’amor ha caducat i s’ha de reinventar
3.- Quin tipus de títol a triat ?
Temàtic.
4.- Assenyala l'estructura argumentativa
• Argumentativa inductiva.
• Cronològic.
5.- Destria la tesi, l'argumentació i la conclusió i fes l'estructura del text.
• L’amor es canviant.
• Exemples històrics.
• L’amor s’ha de reinventar.
• Lineal. Segueix un esquema.
10.- Determina la conclusió del text
L’amor es carnal.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)