La crisi econòmica

En els últims anys en els quals la crisi econòmica s’està veient molt reflectida en gran part dels aspectes de la vida quotidiana està sent un dels temes més parlats arreu de tot el país. S’escolta tant pels mitjans de comunicació com en els comentaris que fan les persones que ens envolten, de les quals podem destacar els professors, amics, familiars, passatgers que realitzen el trajecte de l’autobús a prop teu i similars.

Tots parlen de la crisi queixant-se com si sigues una cosa molt dolenta. A més a més la majoria no en proposa solucions o si diu alguna pensa que es feina d’altres persones.

En aquest cas és molt fàcil dir que els responsables són els demés (que en part és veritat), però en la meva opinió tots en som responsables, ja que és la nostra situació i ens afecta a tots nosaltres. Jo crec que és assumpte de tots i que cadascú de nosaltres té un paper molt important i significatiu del qual depèn aquesta crisi.

D’altra banda m’agradaria canviar la concepció dels lectors d’aquest escrit sobre la crisi econòmica, ja que, com he dit abans, la gent en general pensa que és una cosa dolenta. La crisi és una de les millors coses que pot passar a un país perquè porta progressos. És en la crisi que neix la incentiva, els descobriments i les grans estratègies. Qui supera la crisi, se supera a si mateix sense quedar "superat".

A parer meu, qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries, violenta el seu propi talent i respecta més als problemes que a les solucions.
Acabem d’una vegada amb l’única crisi amenaçadora, que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la.




Alumne: Juan González Gallego
Professor: Sr. Viladrosa
Redacció d’octubre

ACTIVITATS

1 Indica el tipus de e i o que presenten els següents mots:

[ε]: hem, crec
[e]: gent, fer, ben, pell
[c]: com, sol, tros, lloc, prou, hort
[o]: no, dos, tots

2 Digues quins sons vocàlics presenten aquests mots.

vegada: [ə, a, ə]
enveja:[ə, ε, ə]
treball:[ə, a]
calçotets:[ə, u, ε]
sembla:[ε, ə]

3 Assenyala quin tipus de contacte es produeix

En totes es produeix sonorització

4 Transcriu

[m], [ŋ], [n], [m], [n], [n], [ŋ], [n], [ŋ], [m], [n]


4. Forma adverbis de mode a partir dels adjectius segúents. Despres transcriu els sons vocàlics:

- precisament [əiəe] l) pobrament [ɔəe]
- magníficament [əiiəe] m) temperadament [əəaəe]
- pacíficament [əiiəe] n) fantàsticament [əaiəe]
- silenciosament [iəioəe] o) miraculosament [iəuoəe]
- actualment [əuae] p) opulentament [uueəe]
- obtusament [uuəe] q) percentualment [əəuae]
- fredament [εe] r) legalment [əae]
- necessàriament [əəaiəe] s) feliçment [əie]
- ordenadament [uəaəe] t) càlidament [aiəe]
- pacientment [əiee] u) sanament [aəe]
- ignominiosament [iuiioəe]


5. Transcriu foneticament les agrupacions vocàliques que formin diftong:

boira [ɔj] cuir [uj] sainet [əj] almoina [ɔj]
raig cuixa aigua [aj] [wə] lliure [iw]
feina [εj] aire [aj] airejar [əj] cau [aw]
fauna [aw] xai [aj] renoi [ɔj] boig
auca [aw] iambe [ja] xauxa [aw] cuina [uj]
guerra iot [jɔ] treuen [wə] riuen [wə]
maduixa teula [ew] heura [ew] fuig
freixa eina [εj] dijous [ɔw] ous [ɔw]
faig quasi [wa] guarda [wa] bilingüe [wə]
aerosol feinejar [əj] llenguatge [wa] paquet
guixeria emboirar [uj] boletaire [aj] guix
mosaic [aj] reixa reu [εw] impermeable


12. Transcriu fonèticament les grafies destacades en aquests segments. Explica el fenomen que s’hi esdevé:

a) Fred polar [t] ensordiment
b) Coc pa [k] manté el tret sord
c) Ànec amb patates [k] manté el tret sord
d) Sac de gemecs [g] sonorització
e) Pot de vidre [d] sonorització
f) Càstig infernal [k] manté el tret sord
g) Plat de sopa [d] sonorització
h) Gat vell [d] sonorització
i) Tub estret [p] manté el tret sord
j) Fred viu [d] manté el tret sonor
k) Cop de cap [b] sonorització
l) Roc de riu [g] sonorització
m) Sóc dur [g] sonorització
n) Set galls [d] sonorització
o) Líquid dens [d] manté el tret sonor
p) Estic llest [g] sonorització
q) Estic pelat [k] manté el tret sord
r) Pet pudent [t] manté el tret sord
s) Dormilec de sempre [g] sonorització
t) Llit buit [d] sonorització


13. Transcriu fonèticament les grafies destacades en aquests mots. Explica el fenomen que s’hi esdeve.

- [t] f) [t] k) [_] p) [k] u) [d]
- [t] g) [k] l) [p] q) [p] v) [k]
- [k] h) [_] m) [k] r) [_] w) [_]
- [p] i) [p] n) [p] s) [d] x) [d]
- [p] j) [p] o) [p] t) [b] y) [p]

Ensordeixen: a), b), d), e), i), j), n), o), q), t), y).
Mantenen la sonoritat / sordesa: c), f), g), h), l), m), p), r), v), y).
Sonoritzen: k), s), u), x).
Sons fricatius


14. Llegeix atentament aquests enunciats i determina quin so ([f] / [v]) correspon a les grafies destacades:

[f]: fotògraf tímid, paràgraf curt, filòsof pansit, golf Pèrsic.
[v]: baf bullent, tuf irrespirable, autògraf del cap, telègraf marí, baf de tabac, serf de la gleva.


15. Agrupa aquests segments segons quin sigui el so que correspon a les grafies destacades:

[s]: els companys, els fills; fas pena, fas tombarelles, fas feina; tens por, tens pressa, tens fred; vas perdut, vas
com sempre.
[z]: els amics, els dits, els homes; fas goig, fas enveja, fas amics; tens gana, tens amigues, tens hora; vas amb
ell, vas ben mudat, vas lleuger.




16. Transcriu fonèticament les grafies destacades en aquests mots. Fixa’t bé en els contactes:

a) entusia[z]me, e[s]perma, e[z]morzar, de[z]dir, de[s]fer, e[s]coltar, de[z]mai
b) de[s]cobrir, di[z]bauxa, di[s]curs, di[s]cret, dirigi[z]me, di[s]tingir, e[z]bandir
c) e[z]bufegar, e[s]cala, e[z]glésia, e[z]garrifança, e[s]cometre, e[z]nobisme
d) malga[s]tar, mallorquini[z]me, malde[s]tre, marxi[z]me, ma[s]cle, e[s]capada


17. Llegeix el fragment i assenyala les grafies que corresponen als sons [s] i [z]. Fes atenció als contactes:

de[s]can[s]a Nevare[z] i altre[z] narra[s]ion[z] mexicane[s] con[s]titueix l’at[z]avara vint-i-tre[z] any[z] narra[s]ion[s], Calder[z] en[s] propo[z]a una aproxima[s]ió vi[z]ió convivèn[s]ia ine[s]table amb el[s] codi[s], le[z] norme[z] i le[s] conven[s]ion[s] le[s] [s]o[s]ietat[z] moderne[s]


18. LLegeix aquets refranys,indica les sonoritzacions que s’hi produeixen i transcriu-los.

a) [fe/zβe/jno/m_/rizək]b) [kino/zβa/ŋəʎ_uliɔ/l ǀ no/zβa/ŋəkwa/mbɔ/l]c) [bɔ/ns ko/ mtəs fa/m bɔ/nz əmiks]d) [mɔ/ŋ_əs ǀ siβlzjɔ/wsfəra/ts ǀ se/mprəβa/nəpəɾəʎa/ts]
Les sonoritzacions estan subratllades.


19. Transcriu fonèticament aquesta endevinalla:

[kɔ/mme/zmənsəβo/nəs ǀ me/zməmbru/təs ǀ sjəmbɔ/lznətə_a/ ǀ ma/zdə.əʃa/sta/ ]


20. Transcriu fonèticament les grafies destacades:

a) po[dz] venir, po[ts] tornar, po[dz] anar-hi, po[dz] decidir, po[ts] comprar, po[dz] llegir
b) na[bz] i cols, na[ps] fregits, na[bz] amb salsa, na[bz] del poble, na[ps] tendres
c) fo[gz] de camp, fo[ks] turbulents, fo[gz] encesos, fo[gz] apagats, fo[gz] de Sant Joan


21. Identifica els sons destacats en aquestes sèries:

[ʃ] / [3]
a) pe[3] de sopa, pe[ʃ] fresc, pe[3] ample, pe[3] al cove, pe[ʃ] comprat
b) el mate[3] dia, el mate[3] any, el mate[ʃ] cas, al mate[3] lloc, el mate[3] infant
c) flu[3] de cap, flu[3] i tendre, flu[3] de molles, flu[ʃ] temperat, flu[ʃ] com tu
d) cre[3] ràpid, cre[ʃ] cada dia, cre[3] de pressa, cre[ʃ] sense por, cre[3] ara

[ts] / [dz]
a) e[ts] curt, e[dz] hàbil, e[dz] llest, e[dz] idiota, e[dz] veloç, e[ts] prim, e[dz] bo
b) po[ts] comprar, po[dz] entrar, po[ts] tornar, po[dz] anar-te’n, po[dz] mirar-me

[tʃ] / [d3]
a) fa[tʃ] pena, fa[d3] goig, fa[tʃ] feina, fa[tʃ] costura, fa[d3] dedicatòries, fa[tʃ] postals
b) ra[d3] de llum, ra[d3] incandescent, ra[d3] assassí, ra[tʃ] partit, ra[tʃ] fi, ra[d3] de sol
c) va[d3] d’hora, va[d3] amb tu, va[tʃ] com un coet, va[d3] lent, va[d3] de bon humor, hi va[d3] ara
d) ma[d3] o abril, ma[tʃ] fred, ma[tʃ] plujós, ma[d3] esperat, ma[tʃ] sense pluja
e) mi[tʃ] partir, mi[d3]diada, mi[d3]orn, mi[tʃ] fondista, mi[tʃ] pensionista, mi[d3]metratge
f) Pu[tʃ]erdà, Pu[d3]dàlber, Pu[d3]garí, Pu[tʃ]farner, Pu[d3]mal, Pu[tʃ]pardines, Pu[tʃ]erver

22. Transcriu els sons que representin les grafies destacades:

a) El pe[3] gros e[z] men[3]a el petit.
b) Pel ma[tʃ] cada dia un ra[tʃ].
c) Gat e[s]caldat de l’aigua tèbia fu[tʃ].
d) [s]i el bou vol[z] engre[ʃ]ar, de mi[tʃ] febrer a mar[z] l’ha[z] de pa[s]turar.
e) A pagè[z] endarrerit, cap anyada no li é[z] bona.
f) Divide[3] i vencerà[s].


23. Transcriu les consonants nasals que apareixen en aquests modismes:

a) fer el [m]a[ņ]ta
b) fer el des[m]e[ñ]jat
c) fer ce[ņ]dres
d) fer el dese[ņ]tès
e) fer córrer l’u[ŋ]gla
f) fer ci[ŋ]c cè[ņ]ti[m]s
g) fer ate[n]ció
h) fer co[m]pa[ñ]ia
i) fer co[ñ]xorxa
j) fer u[m]paperàs
k) fer avi[n]e[ņ]t
l) fer bo[m] paper


24. Transcriu fonèticament les grafies destacades de les expressions següents:

a) ésser l’amo de[ł] ball
b) posar-se de panxa a[ł]sol
c) sa[ļ]tar la llebre
d) tirar pe[ł] camí de[ł] mig
e) pujar-se’n a[ł]cel
f) quedar esca[ļ]dat


25. Transcriu fonèticament les grafies n i l d’aquest fragment. Fixa’t bé en els contactes.

E[ʎ] llarg depe[ņ]dè[n]cia i[m]fa[ņ]ti[ł][l]a [n]ostra [n]ombre co[ņ]ducta co[n]gènites [l]a i[ņ]tensitat de [l]a [n]ostra vida socia[ł], un gra[n] cervell especia[l]me[ņ]t flexib[l]e i [l]a comu[n]icar-se pote[ņ]t i[n]strume[ņ]t com e[ʎ] lle[ŋ]guatge só[ŋ]característiques que ha[m] fet que [l]’espècie huma[n]a depe[ŋ]gui tota[l]me[ņ]t de [l]a cu[ļ]tura depe[ŋ]gui de [l]apossibi[l]itat d’apre[ņ]dre de [l]’experiè[n]cia comu[n]a de [l]a huma[n]itat, co[ņ]de[n]sada tradicio[n]s que e[ł] grup socia[ł] ha acumu[l]at


26. Transcriu fonèticament les grafies destacades en aquests refranys:

a) [k] al sa[β]er ne[.]ar i [γ]uardar la ro[β]a.
b) [b]al més un [t]raguet [d]el ne[γ]re [k]e [t]o[t]a l’ai[γ]ua [delta]el Se[γ]re.
c) Fe[β]rer, mes men[t]i[delta]er, un [delta]ia [delta]olent i l’al[t]re [t]am[b]é.
d) [d]éu em [d]óni ric mari[t], en[k]ara [k]e si[γ]i [p]e[t]i[t].
e) [t]an[o]s ca[p]s, [t]an[o]s [β]arre[t]s.
f) Hos[t]es vin[g]eren [k]e [delta]e [k]asa ens [t]ra[γ]eren.
g) [k]i geme[γ]a, ja ha rebu[t].
h) El [β]en[t]re no a[t]me[t] raons.


27. Llegeix atentament aquest fragment i assenyala les grafies que corresponen als sons: [b], [β], [d], [delta], [g], [γ]:

Jor[d]i li [delta]onà s’esta[β]a a la se[β]a cam[b]ra, escri[β]int [d]el [d]èficit que [γ]ràcies a una manio[β]ra la [γ]ran li ser[b]ia [delta]’escriptori un [b]ati[β]ull [d]e pany [d]e paret [d]el [d]amunt, resplen[d]ent de jo[β]entut i [delta]e [β]ellesa i[delta]eal de l’estima[delta]a, entre els [delta]aurats [delta]e


28. Indica els emmudiments i les sensibilitzacions dels refranys següents:

a) Amb el dine(r) tot es pot fe(r) menys ana(r) al cel.
b) Bons com(p)tes fan bons amics.
c) Més val un bon amic que cen(t) paren(t)s.
d) Mol(t)s paren(t)s a aconsella(r), però mol(t) pocs a ajuda(r).
e) Perdona(r) els dolen(t)s és fe(r) mal a molta gen(t).
f) Per Sant Andreu, tot el dia no s’hi veu.


29. Transcriu els mots següents:

a) [imméns], [tillə], [pa/llit], [ənneγrí], [ənnubblí], [kunnəksió], [kəlliγrəfia], [illə3ítim]
b) [régglə], [pɔbblə], [aŋglə], [sulúbblə], [fébblə], [seglə], [təmíbblə], [dobblə], [mɔbblə]
c) [fubbɔl], [əbbukat], [əmmεʎʎə], [səmmanə], [əllεtik], [raʎʎə], [biʎʎεt], [buʎʎεtə]


35. Transcriu els sons que representen les grafies destacades i indica el fenomen que s’hi esdevé:

a) [m] labiodentalització
b) [p] neutralització
c) [t] ensordiment
d) [t] sensibilització
e) [z] sonorització
f) [β] aproximant
g) [z] sonorització
h) emmudiment
i) [p] ensordiment
j) [bb] geminació
k) [β] aproximant
l) emmudiment
m) [bb] geminació
n) [mm] geminació
o) [γ] aproximant


39. Transcriu fonèticament els mots següents:

a) [paginə], [awkə], [rəfləksio], [indi3en], [əŋkura], [pəjzad3ə], [rəwka]
b) [fəntəziə], [əgzemplə], [sənsəsio], [onzə], [ubsəsio ], [əvgənista/n]
c) [dəzmaj], [əmabblə], [dəntisio], [sawnə], [kwazi], [əspaj], [ub3ektə]
d) [əskitʃa ], [mitʃ], [ 3ənusdeltai], [rəβizio], [ajγwa], [ən3əγa/], [ditadeltaə]


40. Transcriu fonèticament els mots següents:

a) [əlzimfans], [dozmid3us], [sampaw], [bad3iβŋ], [kre3mɔlpok], [ditzβruts]
b) [əmikzdeltaəmpaw], [todz.inεw.ɔɾə], [kapziβərεts], [flu3deltaəkɔr], [mad3nəβat]
c) [kɔbzdeltaəkap], [fiʎzəmpipədeltaos], [rejzdeltaəluɾien], [temzdeltaəɔk], [tupəstrεt]
d) [rɔkspunʃəγuts], [fad3mɔltəfεjnə], [tiŋsaŋ], [pɔdzənaɾi], [təmtεd3deltaə3ɔβə]


7 Fes la flexió dels adjectius següents

Magne, magna, magnes, magnes
Bo, bona, bons, bones
Car, cara, cars, cares
Evident, evident, evidents, evidents
Blanc, blanca, blancs, blanques
Recòndit, recòndita, recòndits, recòndites
Primordial, primordial, primordials, primordials

8 Conjuga el present de subjuntiu dels verbs voler i poder
Vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin
Pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin

9 Analitza morfosintàcticament la frase següent

A (preposició), la (article), gent (nom), cada (adjectiu), vegada (nom), li (pronom feble), agrada (verb estatiu), més (quantitatiu), fer (verb), ostentació (nom)

10 Digues si els verbs següents són verbs independents o perífrasis verbals

independent, perífrasi, perífrasi, perífrasi, perífrasi, independent, independent, perífrasi

11 Explica la diferència de significat entre els verbs
Baixar
Anar de dalt a baix, d’un punt a un altre situat en un nivell més baix, davallar.
Abaixar
Fer descendir a un nivell més baix.
Pujar
El mateix que baixar, però a l’inrevés.
Apujar
Donarli més del que tingui
Senyalar
Fer un senyal
Assenyalar
Mostrar o designar amb el dit o fent qualsevol altre senyal.

TEORIA

LA FONÈTICA

1. FONOLOGIA I FONÈTICA. CONCEPTES BÀSICS

- La fonologia i la fonètica són dues disciplines complementàries.


Fonologia
Fonètica
Anàlisi
Sistema de la llengua.
Ús del sistema.
Finalitat
Determinar les unitats funcionals del sistema.
Estudiar la producció, percepció i estructura física del so.
Unitats
Fonemes / /
So [ ]

- La fonologia s’ocupa d’establir els elements funcionals de la llengua.
- El fonema és una unitat del sistema de la llengua perquè es defineix i pren valor en relació i oposició amb les altres unitats.
- Cada llengua té un sistema fonològic propi amb un nombre tancat d’elements distintius (els fonemes).
- El fonema és la unitat bàsica del sistema fonològic i és defineix a partir de les següents característiques:
· Abstracta: és una unitat , de treball, que en el moment que es materialitza apareix el so.
· Mínima: no es pot descompondre en unitats més petites.
· Distintiva: està formada per un conjunt de trets distintius.
· Funcional: té capacitat de diferenciar significats.
· No significativa: ella mateixa no té significat.


- La fonètica estudia les condicions de producció, transmissió i percepció del so.
Tres disciplines diferents:
Emissor à Articula el so à Fonètica articulatòria
Canal à Transmet el so à Fonètica acústica
Receptor à Percep el so à Fonètica auditiva

- Treballa en l’àmbit de la parla i estudia les realitzacions que els parlants fan del sistema fonològic. El so és la unitat bàsica de la fonètica i es defineix com a unitat fònica, material, analitzable des d’un punt de vista articulatori, acústic i auditiu.
- Un al·lòfon és qualsevol realització fònica d’un fonema.
-Aquestes variacions depenen de diversos factors:
· Context: les condicions que l’envolten.
- Sons oclusius
- Fonemes nasals
· Grups geogràfics
· Característiques individuals: la disposició i el volum dels òrgans articulatoris fan que les emissions dels sons siguin molt diverses segons l’edat, el sexe i les característiques pròpiament individuals.

- La neutralització explica la pèrdua de diferenciació de dos fonemes en un context determinat.
· Els fonemes oclusius /p/ i /b/, /t/ i /d/, /k/ i /g/ s’oposen en la majoria de textos. En canvi, en situació final de mot absoluta perden la diferenciació i tan sols apareix la variant sorda.
· La reducció de sons vocàlics en situació àtona s’explica, també, per aquest fenomen.


2. ELS TRETS SUPRASEGMENTALS

Els sons s’articulen en cadena formant enunciats.
En la cadena fònica apareixen uns elements anomenats “suprasegmentals” perquè actuen en el discurs i tenen valor funcional: pauses, accents i entonació.
- Pauses: possibiliten la respiració i posen de manifest l’estructura sintàctica de la llengua.
- Accents: situen la intensitat (major o menor) amb què pronunciem les síl·labes. Tenen valor significatiu perquè permeten diferenciar mots amb significats diferents.
- Entonació: configura les diferents corbes melòdiques que posen de manifest la intenció del parlant: modalitat enunciativa, interrogativa, exclamativa...






3. SONS VOCÀLICS I SONS CONSONÀNTICS

Les diferències entre sons vocàlics i consonàntics se situen fonamentalment en la sonoritat, mode d’articulació i funció que compleixen dins la síl·laba.


Sons vocàlics
Sons consonàntics
Mode d’articulació
Sortida lliure de l’aire per la cavitat bucal
Sortida de l’aire amb obstacles per la cavitat bucal
Sonoritat
Sonors
Sords / sonors
Funció sil·làbica
Nucli de síl·laba
Element marginal



4. EL SISTEMA VOCÀLIC

4.1. CONTACTES VOCÀLICS

Tenint en compte el còmput sil·làbic es poden resoldre en una síl·laba o en dues.

A l’interior d’un mot

Fenomen
Definició
Exemples
Diftong
Dues vocals contigües formades per una vocal que fa de nucli i una vocal marginal.
Creixents: guant...
Decreixents: sou, mai...
Triftong
Tres vocals contigües que estan formades per una vocal sil·làbica precedida i seguida de vocal marginal.
Fèieu, guaitar...
Hiat
Dues vocals contigües que es pronuncien en síl·labes separades.
Realitat, aeri, suís...






Entre mots consecutius

Els contactes vocàlics entre mots consecutius es poden resoldre en:
- Elisió: un dels dos sons desapareix per contacte.
- Diftongació o sinalefa: es forma un diftong entre la vocal que acaba un mot i la que en comença un altre.
- Hiat: pronúncia de les dues vocals contigües en dues síl·labes.

Hi ha casos en què es pot triar entre elisió o diftongació: una idea, terra humida.
En la lectura d’un text, si es pot escollir entre elisió i diftongació, es recomana la diftongació perquè afavoreix l’expressivitat.



5. EL SISTEMA CONSONÀNTIC

5.1. Contactes consonàntics

En la cadena fònica els sons es troben en contacte i aquest fet provoca l’aparició de fenòmens fonètics. En el grup fònic és on s’esdevenen les transformacions.
Motius:
· Emmudiment: un so deixa de pronunciar-se.
· Un fonema es realitza amb variants segons el context.
·Assimilació: un so es fa similar o igual al so que segueix. Pot ser:
- Parcial: el so perd un tret i s’adapta al tret del so següent.
- Un so pot perdre o adquirir sonoritat segons si el segueix un so sord o sonor.
- Un so pot perdre el punt d’articulació i assimilar-se.
- Total: un so pot assimilar-se totalment, és a dir, perdre tots els trets que el defineixen i adquirir tots els trets del so següent.

Canvis en la sonoritat
Afecten els sons oclusius, fricatius i africats.
· Ensordiment: un so sonor esdevé sord.
· Sonorització: afecta els sons sords que es transformen en sonors.