dimecres, 19 de maig del 2010
VALORACIÓ PERSONAL
Durant tot aquest curs he après a estructurar de la manera més ordenada que es pot tenir el meu blog. He descobert i posteriorment integrat diferents aplicacions que l’han dotat de la sofisticació que hem caracteritza. Aquesta manera m’ha ajudat a tenir organitzada la meva tasca dia a dia amb netedat i molta facilitat, requisits fonamentals per a la meva manera de funcionar.
dimarts, 18 de maig del 2010
ACTIVITATS
Pàgina 92
1. Destria el tema i la intenció del text. Quin tipus de títol hi ha?
Tema: el temps
Intenció: fer-nos reflexionar sobre el temps, sobretot sobre la manera d’entendre el temps ara, a través d’una reflexió de com se l’ha entès al llarg del temps.
Pàgina 93
3. Indica el tipus de text i la estructura.
Tipologia textual: assaig, perquè es tracta d’una reflexió.
Estructura: deductiva, perquè ens presenta una tesi que reforça amb els arguments que aporta.
4. Digues quins arguments fa servir el autor.
Fal•làcies ad verecundiam.
5. Defineix les tres dimensions.
- La durée: el temps valorat de manera diferent per cadascú segons els diferents factors que intervinguin en cada cas.
- La relativitat: el temps valorat en relació a l’observador en cada cas.
- L’acceleració: el temps viscut vertiginosament, quasi sense tenir consciència de tot el que passa al nostre voltant.
6. Assenyala, en el primer paràgraf quina és la informació central i quina la col•lateral.
Informació central: les diferents nocions del temps.
Informació col•lateral: l’aportació de diferents persones al llarg de la història en aquestes nocions del temps.
9. Indica en el segon paràgraf el manifest del autor de que és conscient que l’aspecte de què tractarà quedà fora de l’abast dels lectors.
Molts pocs tenen accés directe a la teoria de la relativitat.
13. Indica com es manifesta la propietat de la intertextualitat.
Amb la referència a les aportacions de persones destacades.
15. Fes un resum.
La noció del temps ha anat canviant al llarg de la història, ja sigui per adonar-se que hi ha un temps subjectiu, un temps relatiu a cada circumstància o una acceleració dels esdeveniments. Aquest darrer cas és el que ha desembocat en la manera de viure actual, una manera de viure accelerada, que no ens permet, però, tenir temps per a nosaltres.
Pàgina 99
Determina si les llengües coincideixen en el concepte de camp semàntic i camp lèxic.
Comparteixen el mateix camp semàntic, però no el mateix camp lèxic.
El català i el francès tenen el mateix sistema. L’anglès difereix en el fet de no distingir la matinada i el castellà no té vespre i una part del que en català és la nit, és denominada matinada.
Pàgina 100
5. Digues el camp semàntic de cada paraula.
Miol (gat), renill (cavall), gruny (porc), mugit (vaca), parrup (colom), esgüell (porc, conill, rata), lladruc (gos), esgarip (ocells nocturns), piulet (pollet), refilet (ocell), cloqueig (gallina), udol (llop), bram (ase, lleó), bonior (abelles), bel (be), nyec (ànec), escataineig (gallina), rauc (granota), esbramec (ós), aliret (pollí).
6. Identifica el tret semàntic de les paraules.
a) una engruna, b) grans, c) un enfilall, d) un gotim, e) un bocí, f) un ramell, g) una mica, h) un grapat
8. Relaciona els mots amb els de l’activitat següent.
escamot (policies), quadrilla (toreros), aplec (sardanistes), esbart (dansaires), batalló (soldats), brigada (municipals), ramat (bens), rècula (ases), bandada (ocells)
9. Destria les paraules que formen part del camp lèxic distintiu del text.
El camps principal és els sorolls.
Sorolls de la natura: repic de la pluja sobre la teulada, el vent que sonoritzava les teules o els arbres.
Sorolls de la ciutat: la vibració d’un cotxe, suau i sonar brogit de riu, agulles de sorolls.
Pàgina 103
10. Destria l’hiperònim de cada sèrie i assenyala les diferències entre els cohipònims.
a) Cuinar
guisar, coure, escalivar , bullir, fregir, estofar.
b) Gust
dolç, picant, amargós, àcid, salat, insípid, agre.
c) Senyal
empremta, petjada, cicatriu, ditada, rastre, traça, marca
d) Trencar
esbocinar, desballestar, esquinçar, fracturar, esberlar, xapar
e) Dir
insinuar, proclamar, divulgar, recalcar, reiterar, formular, confessar, anunciar, especificar, afirmar, negar, observar
11. Completa les definicions següents.
a) acció, b) moviment, c) ocell, d) ideologia, e) terreny, f) arma, g) òrgan, h) narració
12. Completa les oracions amb la forma necessària.
a) dates, dades, b) número, nombre, c) difús, difós, d) prejudicis, perjudicis, e) ratificar, rectificar, f) carrera, cursa, g) plànol, planell, h) fons, fondo, i) fulles, fulls, j) sotmès, submís, k) peregrina, pelegrina, l) eludeix, al•ludeix, m) mitjà, medi
13. Explica el significat de les parelles següents.
Prevenir: Advertir per endavant d’alguna cosa.
Preveure: per impedir-la, evitar-ne l’efecte, etc.
Màniga: Part del vestit que cobreix totalment o parcialment el braç.
Mànega: Tub llarg i flexible de lona, de cautxú, de cuir, etc., per a conduir, trasbalsar, llançar en una direcció determinada, líquids.
Addició: Acció d’afegir, d’agregar.
Addicció: Estat de dependència fisiològica i psicològica a una substància o a una pràctica, més enllà del control voluntari.
Mesura: Quantitat d’alguna cosa determinada per mesurament, valor numèric obtingut com a resultat de mesurar.
Mida: Mesura, especialment lineal.
Complet: Que conté tots els elements o les parts de què ha d’estar constituït, que té el nombre requerit de components, sense mancar-ne cap
Complert: Executat completament.
Pàgina 104
14. Completa les frases amb el context més adequat.
a) diferenciar b) segregaven, c) destriar, d) escindit, e) descartar, f) destituir, g) repudiar
15. Busca un sinònim de viure per a cada frase.
a) s’estarà, b) sobreviure, c) alimentar-se, d) resideix, e) senten, f) subsistir, g) mantindran, h) habiten
16. Fes el mateix amb el verb ser.
a) existeix, b) tindrà lloc, c) esdevenir, d) s’estava, e) és propi, f) formava part, g) van adreçades
17. Classifica els sinònims segons el registre de la llengua.
a) colpejar, pegar, estomacar b) escarni, befa, burla, c) foll, boig, tocat de l’ala, d) cavil•lar,
pensar, barrinar e) embriagar-se, emborratxar-se, agafar una turca f) escapolir-se, fugir, guillar
g) gosar, atrevir-se, posar el cascavell al gat
18. Relaciona els mots amb la definició.
a) observar, b) llambregar, c) badar, d) guaitar, e) fitar, f) contemplar, g) atalaiar
Pàgina 105
20. Escriu el antònim.
a) va exigir, b) tranquil, c) han alliberat, d) han desenterrat, e) l’opacitat, f) agradós, g) arrogant, h) ha refusat, i) fracassada
22. Ordena de més a menys intensitat.
esgargamellar-se, bramar, cridar, parlar, murmurar, xiuxiuejar
Pàgina 110
Determina la relació d’homonímia i completa les frases
Tos són homòfons.
a) accés, b) exceso/ a) excepció, b) accepció/ a) lliurament, b) lliurement/ a) avanç, b) abans/
a) efecte, b) afecte
Pàgina 111
26. Destria el sentit propi del sentit figurat.
nodrir: SF/ SP; assetjar: SP / SF; aclarir: SF / SP; perdre: SF / SP; ensumar: SF / SP; amarar: SP / SF; esclatar: SF / SP; llegir: SP / SF; mirar: SP / SF; caure: SF / SP
27. Indica el mots en sentit figurat i substitueix-los per una expressió sinònima.
a) fruit de (SF) – producte (SP) - agricultura
b)navega (SF) - es mou (sentit propi) - informàtica
c) atacar (SF) - aprofitar-se’n (SP) - guerra
d)pluja (SF) - gran quantitat (SP) - meteorologia
e) impotència (SF) - indefensió (SP) - sexualitat
f) clatellada (SF) - derrota (SP) - violència
g)combat (SF) - tracta (SP) - guerra
h)carrega (SF) - critica (SP) - guerra
i) baixa (SF) - inferior (SP) - mesura
Pàgina 112
30. Assenyala quin recurs utilitaza a cada frase.
a) metonímia, b) metàfora, c) metonímia, d) eufemisme, e) metàfora, f) metàfora, g) eufemisme, h) metonímia, i) metàfora, j) metonímia, k) metàfora, l) metonímia, m) eufemisme
1. Destria el tema i la intenció del text. Quin tipus de títol hi ha?
Tema: el temps
Intenció: fer-nos reflexionar sobre el temps, sobretot sobre la manera d’entendre el temps ara, a través d’una reflexió de com se l’ha entès al llarg del temps.
Pàgina 93
3. Indica el tipus de text i la estructura.
Tipologia textual: assaig, perquè es tracta d’una reflexió.
Estructura: deductiva, perquè ens presenta una tesi que reforça amb els arguments que aporta.
4. Digues quins arguments fa servir el autor.
Fal•làcies ad verecundiam.
5. Defineix les tres dimensions.
- La durée: el temps valorat de manera diferent per cadascú segons els diferents factors que intervinguin en cada cas.
- La relativitat: el temps valorat en relació a l’observador en cada cas.
- L’acceleració: el temps viscut vertiginosament, quasi sense tenir consciència de tot el que passa al nostre voltant.
6. Assenyala, en el primer paràgraf quina és la informació central i quina la col•lateral.
Informació central: les diferents nocions del temps.
Informació col•lateral: l’aportació de diferents persones al llarg de la història en aquestes nocions del temps.
9. Indica en el segon paràgraf el manifest del autor de que és conscient que l’aspecte de què tractarà quedà fora de l’abast dels lectors.
Molts pocs tenen accés directe a la teoria de la relativitat.
13. Indica com es manifesta la propietat de la intertextualitat.
Amb la referència a les aportacions de persones destacades.
15. Fes un resum.
La noció del temps ha anat canviant al llarg de la història, ja sigui per adonar-se que hi ha un temps subjectiu, un temps relatiu a cada circumstància o una acceleració dels esdeveniments. Aquest darrer cas és el que ha desembocat en la manera de viure actual, una manera de viure accelerada, que no ens permet, però, tenir temps per a nosaltres.
Pàgina 99
Determina si les llengües coincideixen en el concepte de camp semàntic i camp lèxic.
Comparteixen el mateix camp semàntic, però no el mateix camp lèxic.
El català i el francès tenen el mateix sistema. L’anglès difereix en el fet de no distingir la matinada i el castellà no té vespre i una part del que en català és la nit, és denominada matinada.
Pàgina 100
5. Digues el camp semàntic de cada paraula.
Miol (gat), renill (cavall), gruny (porc), mugit (vaca), parrup (colom), esgüell (porc, conill, rata), lladruc (gos), esgarip (ocells nocturns), piulet (pollet), refilet (ocell), cloqueig (gallina), udol (llop), bram (ase, lleó), bonior (abelles), bel (be), nyec (ànec), escataineig (gallina), rauc (granota), esbramec (ós), aliret (pollí).
6. Identifica el tret semàntic de les paraules.
a) una engruna, b) grans, c) un enfilall, d) un gotim, e) un bocí, f) un ramell, g) una mica, h) un grapat
8. Relaciona els mots amb els de l’activitat següent.
escamot (policies), quadrilla (toreros), aplec (sardanistes), esbart (dansaires), batalló (soldats), brigada (municipals), ramat (bens), rècula (ases), bandada (ocells)
9. Destria les paraules que formen part del camp lèxic distintiu del text.
El camps principal és els sorolls.
Sorolls de la natura: repic de la pluja sobre la teulada, el vent que sonoritzava les teules o els arbres.
Sorolls de la ciutat: la vibració d’un cotxe, suau i sonar brogit de riu, agulles de sorolls.
Pàgina 103
10. Destria l’hiperònim de cada sèrie i assenyala les diferències entre els cohipònims.
a) Cuinar
guisar, coure, escalivar , bullir, fregir, estofar.
b) Gust
dolç, picant, amargós, àcid, salat, insípid, agre.
c) Senyal
empremta, petjada, cicatriu, ditada, rastre, traça, marca
d) Trencar
esbocinar, desballestar, esquinçar, fracturar, esberlar, xapar
e) Dir
insinuar, proclamar, divulgar, recalcar, reiterar, formular, confessar, anunciar, especificar, afirmar, negar, observar
11. Completa les definicions següents.
a) acció, b) moviment, c) ocell, d) ideologia, e) terreny, f) arma, g) òrgan, h) narració
12. Completa les oracions amb la forma necessària.
a) dates, dades, b) número, nombre, c) difús, difós, d) prejudicis, perjudicis, e) ratificar, rectificar, f) carrera, cursa, g) plànol, planell, h) fons, fondo, i) fulles, fulls, j) sotmès, submís, k) peregrina, pelegrina, l) eludeix, al•ludeix, m) mitjà, medi
13. Explica el significat de les parelles següents.
Prevenir: Advertir per endavant d’alguna cosa.
Preveure: per impedir-la, evitar-ne l’efecte, etc.
Màniga: Part del vestit que cobreix totalment o parcialment el braç.
Mànega: Tub llarg i flexible de lona, de cautxú, de cuir, etc., per a conduir, trasbalsar, llançar en una direcció determinada, líquids.
Addició: Acció d’afegir, d’agregar.
Addicció: Estat de dependència fisiològica i psicològica a una substància o a una pràctica, més enllà del control voluntari.
Mesura: Quantitat d’alguna cosa determinada per mesurament, valor numèric obtingut com a resultat de mesurar.
Mida: Mesura, especialment lineal.
Complet: Que conté tots els elements o les parts de què ha d’estar constituït, que té el nombre requerit de components, sense mancar-ne cap
Complert: Executat completament.
Pàgina 104
14. Completa les frases amb el context més adequat.
a) diferenciar b) segregaven, c) destriar, d) escindit, e) descartar, f) destituir, g) repudiar
15. Busca un sinònim de viure per a cada frase.
a) s’estarà, b) sobreviure, c) alimentar-se, d) resideix, e) senten, f) subsistir, g) mantindran, h) habiten
16. Fes el mateix amb el verb ser.
a) existeix, b) tindrà lloc, c) esdevenir, d) s’estava, e) és propi, f) formava part, g) van adreçades
17. Classifica els sinònims segons el registre de la llengua.
a) colpejar, pegar, estomacar b) escarni, befa, burla, c) foll, boig, tocat de l’ala, d) cavil•lar,
pensar, barrinar e) embriagar-se, emborratxar-se, agafar una turca f) escapolir-se, fugir, guillar
g) gosar, atrevir-se, posar el cascavell al gat
18. Relaciona els mots amb la definició.
a) observar, b) llambregar, c) badar, d) guaitar, e) fitar, f) contemplar, g) atalaiar
Pàgina 105
20. Escriu el antònim.
a) va exigir, b) tranquil, c) han alliberat, d) han desenterrat, e) l’opacitat, f) agradós, g) arrogant, h) ha refusat, i) fracassada
22. Ordena de més a menys intensitat.
esgargamellar-se, bramar, cridar, parlar, murmurar, xiuxiuejar
Pàgina 110
Determina la relació d’homonímia i completa les frases
Tos són homòfons.
a) accés, b) exceso/ a) excepció, b) accepció/ a) lliurament, b) lliurement/ a) avanç, b) abans/
a) efecte, b) afecte
Pàgina 111
26. Destria el sentit propi del sentit figurat.
nodrir: SF/ SP; assetjar: SP / SF; aclarir: SF / SP; perdre: SF / SP; ensumar: SF / SP; amarar: SP / SF; esclatar: SF / SP; llegir: SP / SF; mirar: SP / SF; caure: SF / SP
27. Indica el mots en sentit figurat i substitueix-los per una expressió sinònima.
a) fruit de (SF) – producte (SP) - agricultura
b)navega (SF) - es mou (sentit propi) - informàtica
c) atacar (SF) - aprofitar-se’n (SP) - guerra
d)pluja (SF) - gran quantitat (SP) - meteorologia
e) impotència (SF) - indefensió (SP) - sexualitat
f) clatellada (SF) - derrota (SP) - violència
g)combat (SF) - tracta (SP) - guerra
h)carrega (SF) - critica (SP) - guerra
i) baixa (SF) - inferior (SP) - mesura
Pàgina 112
30. Assenyala quin recurs utilitaza a cada frase.
a) metonímia, b) metàfora, c) metonímia, d) eufemisme, e) metàfora, f) metàfora, g) eufemisme, h) metonímia, i) metàfora, j) metonímia, k) metàfora, l) metonímia, m) eufemisme
ACTIVITATS
Pàgina 35
1. Assenyala quin tipus de títol presenta el text.
Temàtic
2. Indica el tema i expressa’l de manera precisa.
L’espai públic europeu.
3. Digues quina intenció té l’autor.
Fer-nos reflexionar sobre l’espai públic
5. Digues quin d’aquests tipus d’organització de les idees té el text.
Seqüència històrica
6. Resumeix la idea del primer paràgraf.
Al llarg de la història l’espai públic de les ciutats europees ha representat un element positiu.
7. Com s’alteren els conceptes i exemples?
El paràgraf segon serveix d’exemplificació del primer i el tercer de desenvolupament del tema.
Primer s’ha presentat una idea, i després l’està consolidant argumentalment amb els exemples que ens ofereix, per després desenvolupar-la.
11. Explica el sentit del títol.
Situar-nos en el tema i en l’espai de l’article.
12. Defineix els conceptes següents.
Espai aglutinador: Lloc on es concentrava molta gent i moltes activitats.
Espai simbòlic: La organització de l’espai esdevé un reflex de com s’entén la vida.
Caràcter plurifuncional: Dedicats a moltes activitats i funcions.
Sostenibilitat de les ciutats: Fer que les ciutats siguin compatibles amb el creixement econòmic i la preservció de la biodiversitat.
15. Fes un resum.
El narrador fa referència als espais públics i la seva aplicació en positiu al llarg de la història fins a l’aparició del cotxe que és qui és fa amo d’aquests espais. Tot i que, es tendeixi a recuperar aquella primera visió dels espais públics, de la qual cosa s’alegra, tot i que també indica que vol que es faci de manera sostenible.
Pàgina 41
4. Subratlla la clàusula substantiva i indica’n la funció.
a) que els expulsin de l’associació. (CR)
b) combatre la peresa. (subjecte)
c) si podien fer la feina plegats. (CD)
d) que l’època de veda finalitzés aviat. (CD)
e) que el viatge programat fos un èxit. (subjecte)
f) que la pell també registra el pas del temps. (CR)
5. Subratlla la clàusula substantiva i indica’n la funció.
a) qui t’ha traït. (Atr)
b) que el partit acabarà amb un empat. (CN)
c) preparar-se l’examen amb uns dies d'antelació. (Atr)
d) que els preparéssim una festa sorpresa. (CAdj)
e) de guanyar les oposicions. (CAdj)
f) que tots érem una família va durar poc. (CN)
6. Subratlla les clàusules substantives i assenyala la funció.
a) que aniria a la sessió inaugural. (CD)
b) de fer-se entendre. (subjecte)
c) que presentis el teu amic als pares. (subjecte)
e) que li organitzem una cita amb el director general. (subjecte)
f) que no teníem dret a vot. (CD)
a) de tornar a sortir amb ell. (CD)
b) que el prenguin per l’escarràs de l’empresa. (CR)
c) que tot li vagi de mal en borràs. (CR)
d) de dur-nos al cinema dimarts. (CD)
e) de votar a les properes eleccions. (CR)
Pàgina 43
11. Subratlla les clàusules substantives interrogatives i indica la naturalesa del nexe.
a) què diu. (pronom)
b) si vindrà al funeral del veí. (conjunció)
c) quants nois convidaràs a la festa. (determinant)
d) qui assistiria a l’acte. (pronom)
e) què vol per sopar. (pronom)
13. Pronominalitza els elements subratllats.
a) Va dir-li-ho.
b) Els ho recomanava.
c) Fes-ho.
d) S’hi va acostumar.
e) Se’n penedí.
f) Hi renuncià.
g) Els ho explica.
h) S’hi exposà.
Pàgina 47
16. Destria les clàusules adjectives especificatives de les explicatives:
especificatives: a, e, f.
explicatives: b, c, d, g.
17. Subratlla l’oració adjectiva, indica a qui complementa i quina funció realitza.
a) que hem redactat tots plegats. (CD)
b) que hem passat a la vora del mar. (CD)
c) on escric. (CCLloc)
d) algunes clàusules del qual no s’ajusten a la normativa legal. (CN)
e) a qui vas donar aquell present. (CI)
f) que vam contraure. (CD)
g) al qual vas renunciar. (CR)
h) a qui han contractat. (CD)
i) on he viscut la meva infantesa. (CCLloc)
j) que t’has comprat. (CD)
k) del qual tothom parla tant. (CR)
Pàgina 49
22. Destria les adjectives de les substantives.
a) que no superéssim les proves. (substantiva)
b) que té. (adjectiva)
c) que compartim. (adjectiva)
d) que tothom hagi de repetir curs. (substantiva)
e que tothom hagi de sortir de les aules a la mateixa hora. (substantiva)
f) que guia la nostra feina. (adjectiva)
g) que la intolerància sigui desqualificada en tots els tribunals europeus. (substantiva)
h) que hi hagi persones aforades en aquesta inculpació. (substantiva)
i) que porta el tribunal suprem. (adjectiva)
26. Subratlla les clàusules substantives de relatiu i indica la funció de l’oració.
a) el que diu. (subjecte)
b) el que hem fet avui. (CD)
c) a qui li ho va deixar. (CI)
d) de qui no coneixes. (CR)
e) tothom qui tingui gana. (subjecte)
f) el que havíem de fer. (CD)
g) a qui et va fer l’assegurança. (CI)
h) qui ha organitzat els castells al poble. (Atr)
i) dels que van baixar a la cova. (CN)
Pàgina 53
33. Completa amb art+que/ qui o art+qual.
a) el que
b) qui
c) els qui
d) el qual
e) (d)el que
f) els qui
g) la qual
h) les qui
i) la qual
Pàgina 54
38. Corregeix les construccions de relatiu incorrectes.
a) amb qui
b) de la qual
c) de qui
d) on
e) la qual cosa
f) en què
g) de la qual
40. Completa les oracions següents amb totes les formes de relatiu que siguin correctes.
a) a qui / al qual
b) del qual
c) on / en què / en el qual
d) des d’on / des del qual
e) que / el qual
f) en qui / en la qual
g) on / en què / en la qual
1. Assenyala quin tipus de títol presenta el text.
Temàtic
2. Indica el tema i expressa’l de manera precisa.
L’espai públic europeu.
3. Digues quina intenció té l’autor.
Fer-nos reflexionar sobre l’espai públic
5. Digues quin d’aquests tipus d’organització de les idees té el text.
Seqüència històrica
6. Resumeix la idea del primer paràgraf.
Al llarg de la història l’espai públic de les ciutats europees ha representat un element positiu.
7. Com s’alteren els conceptes i exemples?
El paràgraf segon serveix d’exemplificació del primer i el tercer de desenvolupament del tema.
Primer s’ha presentat una idea, i després l’està consolidant argumentalment amb els exemples que ens ofereix, per després desenvolupar-la.
11. Explica el sentit del títol.
Situar-nos en el tema i en l’espai de l’article.
12. Defineix els conceptes següents.
Espai aglutinador: Lloc on es concentrava molta gent i moltes activitats.
Espai simbòlic: La organització de l’espai esdevé un reflex de com s’entén la vida.
Caràcter plurifuncional: Dedicats a moltes activitats i funcions.
Sostenibilitat de les ciutats: Fer que les ciutats siguin compatibles amb el creixement econòmic i la preservció de la biodiversitat.
15. Fes un resum.
El narrador fa referència als espais públics i la seva aplicació en positiu al llarg de la història fins a l’aparició del cotxe que és qui és fa amo d’aquests espais. Tot i que, es tendeixi a recuperar aquella primera visió dels espais públics, de la qual cosa s’alegra, tot i que també indica que vol que es faci de manera sostenible.
Pàgina 41
4. Subratlla la clàusula substantiva i indica’n la funció.
a) que els expulsin de l’associació. (CR)
b) combatre la peresa. (subjecte)
c) si podien fer la feina plegats. (CD)
d) que l’època de veda finalitzés aviat. (CD)
e) que el viatge programat fos un èxit. (subjecte)
f) que la pell també registra el pas del temps. (CR)
5. Subratlla la clàusula substantiva i indica’n la funció.
a) qui t’ha traït. (Atr)
b) que el partit acabarà amb un empat. (CN)
c) preparar-se l’examen amb uns dies d'antelació. (Atr)
d) que els preparéssim una festa sorpresa. (CAdj)
e) de guanyar les oposicions. (CAdj)
f) que tots érem una família va durar poc. (CN)
6. Subratlla les clàusules substantives i assenyala la funció.
a) que aniria a la sessió inaugural. (CD)
b) de fer-se entendre. (subjecte)
c) que presentis el teu amic als pares. (subjecte)
e) que li organitzem una cita amb el director general. (subjecte)
f) que no teníem dret a vot. (CD)
a) de tornar a sortir amb ell. (CD)
b) que el prenguin per l’escarràs de l’empresa. (CR)
c) que tot li vagi de mal en borràs. (CR)
d) de dur-nos al cinema dimarts. (CD)
e) de votar a les properes eleccions. (CR)
Pàgina 43
11. Subratlla les clàusules substantives interrogatives i indica la naturalesa del nexe.
a) què diu. (pronom)
b) si vindrà al funeral del veí. (conjunció)
c) quants nois convidaràs a la festa. (determinant)
d) qui assistiria a l’acte. (pronom)
e) què vol per sopar. (pronom)
13. Pronominalitza els elements subratllats.
a) Va dir-li-ho.
b) Els ho recomanava.
c) Fes-ho.
d) S’hi va acostumar.
e) Se’n penedí.
f) Hi renuncià.
g) Els ho explica.
h) S’hi exposà.
Pàgina 47
16. Destria les clàusules adjectives especificatives de les explicatives:
especificatives: a, e, f.
explicatives: b, c, d, g.
17. Subratlla l’oració adjectiva, indica a qui complementa i quina funció realitza.
a) que hem redactat tots plegats. (CD)
b) que hem passat a la vora del mar. (CD)
c) on escric. (CCLloc)
d) algunes clàusules del qual no s’ajusten a la normativa legal. (CN)
e) a qui vas donar aquell present. (CI)
f) que vam contraure. (CD)
g) al qual vas renunciar. (CR)
h) a qui han contractat. (CD)
i) on he viscut la meva infantesa. (CCLloc)
j) que t’has comprat. (CD)
k) del qual tothom parla tant. (CR)
Pàgina 49
22. Destria les adjectives de les substantives.
a) que no superéssim les proves. (substantiva)
b) que té. (adjectiva)
c) que compartim. (adjectiva)
d) que tothom hagi de repetir curs. (substantiva)
e que tothom hagi de sortir de les aules a la mateixa hora. (substantiva)
f) que guia la nostra feina. (adjectiva)
g) que la intolerància sigui desqualificada en tots els tribunals europeus. (substantiva)
h) que hi hagi persones aforades en aquesta inculpació. (substantiva)
i) que porta el tribunal suprem. (adjectiva)
26. Subratlla les clàusules substantives de relatiu i indica la funció de l’oració.
a) el que diu. (subjecte)
b) el que hem fet avui. (CD)
c) a qui li ho va deixar. (CI)
d) de qui no coneixes. (CR)
e) tothom qui tingui gana. (subjecte)
f) el que havíem de fer. (CD)
g) a qui et va fer l’assegurança. (CI)
h) qui ha organitzat els castells al poble. (Atr)
i) dels que van baixar a la cova. (CN)
Pàgina 53
33. Completa amb art+que/ qui o art+qual.
a) el que
b) qui
c) els qui
d) el qual
e) (d)el que
f) els qui
g) la qual
h) les qui
i) la qual
Pàgina 54
38. Corregeix les construccions de relatiu incorrectes.
a) amb qui
b) de la qual
c) de qui
d) on
e) la qual cosa
f) en què
g) de la qual
40. Completa les oracions següents amb totes les formes de relatiu que siguin correctes.
a) a qui / al qual
b) del qual
c) on / en què / en el qual
d) des d’on / des del qual
e) que / el qual
f) en qui / en la qual
g) on / en què / en la qual
dilluns, 17 de maig del 2010
ACTIVITATS
Pàgina 231
1. Observa el títol i digues quina figura literària conté. Et sembla lògic que es pugui retrobar allò que encara ha de venir? Quin sentit té doncs, el títol?
Figura literària del títol: Paradoxa. No és lògic. Vol dir que en el futur ens podem trobar en una situació similar a una altra de passada o present, si no fem res per evitar-ho.
2. Situa el tema i la intenció del text.
Tema: la immigració a Europa
Intenció: Intentar donar una visió del problema i el oferir una via de solució possible
3. Digues quin tipus d’organització de les idees presenta el text. Raona bé la resposta.
Tipus d’organització: text problema-solució. Després de plantejar-nos els problemes que ell creu que cal eradicar ens presenta les reflexions que cal que fem per tal d’aconseguir-ho.
5. Pensa quin contingut tindrien altres textos sobre Europa que seguissin els diferents tipus d’organització de les idees enumerats abans, i fes l’estructura de cada un.
Text descripció: Europa: a) passat, b) present, c) futur
Text seqüència: Europa: a) creació de la CE, b) països membres per ordre d’introducció
Text comparació: Europa: a) En relació a Amèrica, b) En relació a Àfrica, c) En relació a Àsia, d) En relació a
Oceania
Text causa-efecte: Europa: a) Primera Guerra Mundial, b) Segona Guerra Mundial
Text problema-solució: Europa: a) la sostenibilitat, b) energies sostenibles, c) actuacions sostenibles, etc.
6. Assenyala el concepte que engloba tots els exemples del primer paràgraf. Quina funció et sembla que fa aquest paràgraf en el conjunt del text?
Records. La història i el record de la història l’hem d’utilitzar, també, per tal de no repetir els errors que hem comès amb anterioritat.
7. Indica quina és la qüestió que s’analitza en el segon paràgraf.
Els diferents tipus de records.
8. Explica la primera tasca que planteja l’autor. Què opina l’autor sobre la integració?
Combatre el racisme, ja que només pot portar-nos problemes.
10. Explica la segona tasca que presenta l’autor.
Combatre les diferències socials.
11. Indica quins són els models de conducta que prevalen entre els joves europeus i com els valora l’autor. Quins problemes veu en els diferents intents d’oferir models alternatius?
Tothom vol ser ric i això no sempre es pot assolir i, per tant, és un problema. Ell proposa generar nous ideals per als nous joves.
12. Digues si et sembla que l’autor aporta solucions definitives a aquest problema. Per què?
No del tot. Pretén que es reflexioni sobre el tema i que es busquin les solucions, no donar-les ja definides.
13. Analitza si el text és tancat o obert.
Obert perquè l’autor només pretén analitzar el tema per aconseguir que la gent hi reflexioni.
14. Interpreta el sentit d’aquesta frase a partir de l’anàlisi que has fet del text.
Cal que el nostre passat ens serveixi sempre per avançar, fins i tot en relació als fets negatius que s’hi puguin incloure.
15. Digues quin és el registre lingüístic que preval en el text.
Registre lingüístic: estàndard, no es tracta d’un text especialitzat.
Pàgina 235
2. Fixa’t que la publicitat, sigui del tipus que sigui, es basa en uns valors compartits (per tots, per sectors socials...). Analitza aquests anuncis, digues a qui s’adrecen, de quin tema tracten, quina finalitat persegueixen, quins arguments posen de manifest i quins valors transmeten. Digues quins operen amb l’emotivitat o amb la racionalitat i quins presenten un grau de manipulació major:
Text 1: Joves/ cotxe/ convèncer/ Gràcies a aquest cotxe podràs obrir-te pas a la vida/ ambició, competencia/ emotivitat (ús
d’exclamació)/ molt alt
(dels campions)
Text 2: adults/ arrugues/ convèncer/Gràcies a aquesta cremaja no hauràs depatir més perles arrugues/joventut/ emotivitat(ús d’exclamació i interrogació)/ alt (encara? –dos cops–, nous joves)
Text 3: Interessats en la ciencia/ ciencia/ comunicar/Gràcies a aquesta comunitat podrem entendre la ciència./ cultura/ racionalitat/ molt baix
Text 4: adults/ nens argentins/ convèncer/ Gràcies a aquesta aportació un nen deixarà de patir./ solidaritat, generositat/ emotivitat/ baix (presencia d’un personantge important i conegut)
Pàgina 239
3. Destria la tesi, els arguments i la conclusió (si n’hi ha) dels textos següents:
Text 1: Tesi: La societat de la informació no es pot confondre amb una utòpica societat del coneixement.
Arguments: La facilitat d’accés a la informació no en pressuposa un ús intel•ligent.
Conclusió: No n’hi ha.
Text 2: Tesi: Sóc escriptor.
Arguments: Ho tinc inscrit en el DNI. Em guanyo la vida escrivint. Sóc escriptor i escriure és opinar. Com que les opinions personals són escasses, has d’opinar forçosament.
Conclusió: És igual. L’important és influir d’alguna manera en un àmbit de lectors.
Text 3: Tesi: Entre anar al cel i quedar-se a casa, va preferir això darrer.
Arguments: Tant li fa que tothom en parli bé. Tant li fa que a casa hi hagi goteres. Tant li és que hi hagi privacions.
Conclusió: No n’hi ha.
Pàgina 241
6. Identifica els arguments o les fal•làcies que presenten aquests textos i digues de quin tipus són:
Text 1: Argument per analogía: Com l’amor, la veritat d’una teoria es demostra en la capacitat que té per superar els problemes.
Text 2: Argument de fet: Està demostrat l’efecte de les emissions de CO2 sobre l’atmosfera.
Text 3: Fal•lacia Ad populum: Parla de tècniques modernes sense especificar-ne l’origen (la font) ni el tipus de mesuratge. La força de la fal•làcia rau en el terme modern, que identifiquem amb precisió.
Text 4: Fal•làcia Ad verecundiam: Cita Marc Aureli i Oscar Wilde.
7. Indica el tipus d’estructura: deductiva, inductiva... que presenta cada un dels textos següents:
Text 1: estructura circular
Text 2: estructura deductiva
Text 3: estructura contraposada
Text 4: estructura inductiva
Pàgina 245
11. Indica la funció dels connectors destacats (com relacionen els enunciats o com fan progressar el text):
Text 1: naturalment (confirmació), per tant (reforçament)
Text 2: ja que (prova), també (confirmació), per exemple (reforçament), però (objecció), per tant (reforçament),ara per ara (objecció), pel que fa (reforçament), pel que fa a (reforçament), no obstant això (objecció), en canvi (objecció).
Text 3: però (objecció), per exemple (reforçament), però (objecció), perquè (prova), en canvi (objecció), com si (objecció).
Pàgina 249
13. Indica quin tipus de recurs s’usa en cada cas.
Text 1: paral•lelisme (repetició d’estructures: perquè guanya, perquè el/la, i perquè)
Text 2: lèxic connotatiu (adjectius positius: insubstituïble, convenientment, intel•ligència, impecable), repetició (un testimoni)
Text 3: repetició (rampell de bogeria), ús de cometes (rampells de bogeria), metàfora (sembrat de cadàvers),hipèrbole (quants nens hauran de morir entre mandíbules de gossos?), pregunta retòrica (podem dir...?, L’assiduïtat...?, Quants nens...?)
Text 4: paral•lelisme (verb + molt, però + verb + poc), repetició (circumdar), comparació (les accions supèrflues... com l’escuma), metàfora (boca del remolí)
Text 5: metàfora (fustiga), proverbi (sempre plou sobre mullat)
Text 6: ironia (tot el text), repetició (éssers, meitat, vulgars), metàfora (vehicles màgics).
1. Observa el títol i digues quina figura literària conté. Et sembla lògic que es pugui retrobar allò que encara ha de venir? Quin sentit té doncs, el títol?
Figura literària del títol: Paradoxa. No és lògic. Vol dir que en el futur ens podem trobar en una situació similar a una altra de passada o present, si no fem res per evitar-ho.
2. Situa el tema i la intenció del text.
Tema: la immigració a Europa
Intenció: Intentar donar una visió del problema i el oferir una via de solució possible
3. Digues quin tipus d’organització de les idees presenta el text. Raona bé la resposta.
Tipus d’organització: text problema-solució. Després de plantejar-nos els problemes que ell creu que cal eradicar ens presenta les reflexions que cal que fem per tal d’aconseguir-ho.
5. Pensa quin contingut tindrien altres textos sobre Europa que seguissin els diferents tipus d’organització de les idees enumerats abans, i fes l’estructura de cada un.
Text descripció: Europa: a) passat, b) present, c) futur
Text seqüència: Europa: a) creació de la CE, b) països membres per ordre d’introducció
Text comparació: Europa: a) En relació a Amèrica, b) En relació a Àfrica, c) En relació a Àsia, d) En relació a
Oceania
Text causa-efecte: Europa: a) Primera Guerra Mundial, b) Segona Guerra Mundial
Text problema-solució: Europa: a) la sostenibilitat, b) energies sostenibles, c) actuacions sostenibles, etc.
6. Assenyala el concepte que engloba tots els exemples del primer paràgraf. Quina funció et sembla que fa aquest paràgraf en el conjunt del text?
Records. La història i el record de la història l’hem d’utilitzar, també, per tal de no repetir els errors que hem comès amb anterioritat.
7. Indica quina és la qüestió que s’analitza en el segon paràgraf.
Els diferents tipus de records.
8. Explica la primera tasca que planteja l’autor. Què opina l’autor sobre la integració?
Combatre el racisme, ja que només pot portar-nos problemes.
10. Explica la segona tasca que presenta l’autor.
Combatre les diferències socials.
11. Indica quins són els models de conducta que prevalen entre els joves europeus i com els valora l’autor. Quins problemes veu en els diferents intents d’oferir models alternatius?
Tothom vol ser ric i això no sempre es pot assolir i, per tant, és un problema. Ell proposa generar nous ideals per als nous joves.
12. Digues si et sembla que l’autor aporta solucions definitives a aquest problema. Per què?
No del tot. Pretén que es reflexioni sobre el tema i que es busquin les solucions, no donar-les ja definides.
13. Analitza si el text és tancat o obert.
Obert perquè l’autor només pretén analitzar el tema per aconseguir que la gent hi reflexioni.
14. Interpreta el sentit d’aquesta frase a partir de l’anàlisi que has fet del text.
Cal que el nostre passat ens serveixi sempre per avançar, fins i tot en relació als fets negatius que s’hi puguin incloure.
15. Digues quin és el registre lingüístic que preval en el text.
Registre lingüístic: estàndard, no es tracta d’un text especialitzat.
Pàgina 235
2. Fixa’t que la publicitat, sigui del tipus que sigui, es basa en uns valors compartits (per tots, per sectors socials...). Analitza aquests anuncis, digues a qui s’adrecen, de quin tema tracten, quina finalitat persegueixen, quins arguments posen de manifest i quins valors transmeten. Digues quins operen amb l’emotivitat o amb la racionalitat i quins presenten un grau de manipulació major:
Text 1: Joves/ cotxe/ convèncer/ Gràcies a aquest cotxe podràs obrir-te pas a la vida/ ambició, competencia/ emotivitat (ús
d’exclamació)/ molt alt
(dels campions)
Text 2: adults/ arrugues/ convèncer/Gràcies a aquesta cremaja no hauràs depatir més perles arrugues/joventut/ emotivitat(ús d’exclamació i interrogació)/ alt (encara? –dos cops–, nous joves)
Text 3: Interessats en la ciencia/ ciencia/ comunicar/Gràcies a aquesta comunitat podrem entendre la ciència./ cultura/ racionalitat/ molt baix
Text 4: adults/ nens argentins/ convèncer/ Gràcies a aquesta aportació un nen deixarà de patir./ solidaritat, generositat/ emotivitat/ baix (presencia d’un personantge important i conegut)
Pàgina 239
3. Destria la tesi, els arguments i la conclusió (si n’hi ha) dels textos següents:
Text 1: Tesi: La societat de la informació no es pot confondre amb una utòpica societat del coneixement.
Arguments: La facilitat d’accés a la informació no en pressuposa un ús intel•ligent.
Conclusió: No n’hi ha.
Text 2: Tesi: Sóc escriptor.
Arguments: Ho tinc inscrit en el DNI. Em guanyo la vida escrivint. Sóc escriptor i escriure és opinar. Com que les opinions personals són escasses, has d’opinar forçosament.
Conclusió: És igual. L’important és influir d’alguna manera en un àmbit de lectors.
Text 3: Tesi: Entre anar al cel i quedar-se a casa, va preferir això darrer.
Arguments: Tant li fa que tothom en parli bé. Tant li fa que a casa hi hagi goteres. Tant li és que hi hagi privacions.
Conclusió: No n’hi ha.
Pàgina 241
6. Identifica els arguments o les fal•làcies que presenten aquests textos i digues de quin tipus són:
Text 1: Argument per analogía: Com l’amor, la veritat d’una teoria es demostra en la capacitat que té per superar els problemes.
Text 2: Argument de fet: Està demostrat l’efecte de les emissions de CO2 sobre l’atmosfera.
Text 3: Fal•lacia Ad populum: Parla de tècniques modernes sense especificar-ne l’origen (la font) ni el tipus de mesuratge. La força de la fal•làcia rau en el terme modern, que identifiquem amb precisió.
Text 4: Fal•làcia Ad verecundiam: Cita Marc Aureli i Oscar Wilde.
7. Indica el tipus d’estructura: deductiva, inductiva... que presenta cada un dels textos següents:
Text 1: estructura circular
Text 2: estructura deductiva
Text 3: estructura contraposada
Text 4: estructura inductiva
Pàgina 245
11. Indica la funció dels connectors destacats (com relacionen els enunciats o com fan progressar el text):
Text 1: naturalment (confirmació), per tant (reforçament)
Text 2: ja que (prova), també (confirmació), per exemple (reforçament), però (objecció), per tant (reforçament),ara per ara (objecció), pel que fa (reforçament), pel que fa a (reforçament), no obstant això (objecció), en canvi (objecció).
Text 3: però (objecció), per exemple (reforçament), però (objecció), perquè (prova), en canvi (objecció), com si (objecció).
Pàgina 249
13. Indica quin tipus de recurs s’usa en cada cas.
Text 1: paral•lelisme (repetició d’estructures: perquè guanya, perquè el/la, i perquè)
Text 2: lèxic connotatiu (adjectius positius: insubstituïble, convenientment, intel•ligència, impecable), repetició (un testimoni)
Text 3: repetició (rampell de bogeria), ús de cometes (rampells de bogeria), metàfora (sembrat de cadàvers),hipèrbole (quants nens hauran de morir entre mandíbules de gossos?), pregunta retòrica (podem dir...?, L’assiduïtat...?, Quants nens...?)
Text 4: paral•lelisme (verb + molt, però + verb + poc), repetició (circumdar), comparació (les accions supèrflues... com l’escuma), metàfora (boca del remolí)
Text 5: metàfora (fustiga), proverbi (sempre plou sobre mullat)
Text 6: ironia (tot el text), repetició (éssers, meitat, vulgars), metàfora (vehicles màgics).
DICTAT COMENTAT 8
L'eufòria i el pesimisme són terribles quan es converteixen en sentiments crònics, però goso dir, com a inexpert, que no està malament si s'equilibren en certes dosis. En la pràcitca tots pensem que unes coses ens sortiràn bé i unes altres no. El pensador Marc Aurèli ja deia fa segles que no entenia com un home pot estranyar-se de tot allò que li passa en la vida. I el provocador Oscar Wilde: "La vida és un quart d'hoar molt lleig, format per minuts exquisits". Com tantes altres sentències, és pretenciosa i falsa. Però dóna importància als minuts, i això està bé. Un minut - o tres setmanes - d'eufòria futbolística. Un minut - o quinze dies - de desànim. Res a de durar sempre. Alternatives vitals. Contracció i expansió, inspirar i respirar.
DICTAT COMENTAT 7
Aquesta es una època de grans velocitats, de grans acceleracions; no cal ser un gran savi o un investigador per percebre-ho. La multiplicació dels mitjans que permeten el flux de la comunicació l’assimilen en molts dels nostres comportaments fins i tot d’una manera inconscient; son privacitats i intimitats que modifiquen l’espai compartit. Les televisions temàtiques, els telèfons mòbils, els reproductors de musica, d’imatges i de textos, les videoconferències, les companyies de vols barats, l’eliminació de fronteres, la millora de les comunicacions, han convertit l’adquisició del saber, les possibilitats del coneixement, en alguna cosa que es a l’abast de gairebé tothom: almenys al nostre país i als de l’entorn.
És l’hora de fer cotxes elèctrics?
El passat mes de març, el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, per tal de protegir el medi ambient va prendre la decisió de començar amb la fabricació de cotxes elèctrics a Espanya. Va obligar a totes les marques automobilístiques del país a inventar un model que funcionés amb energia elèctrica.
La intenció va ser valuosa però no apropiada per ser executada en aquests temps en que encara no s’ha trobat la manera de recarregar la bateria d’un cotxe amb la durada que necessitem per omplir el dipòsit d’un vehicle de benzina. Cosa que impossibilita llençar al mercat aquest tipus de producte. Així doncs, ens hem d’adonar que la persona que dirigeix la nostra nació ha volgut començar la casa pel teulat, i si no és així, és que ha volgut ficar-se a la ciutadania a la seva butxaca fent-nos pensar que té bones iniciatives per tenir cura del medi ambient.
És intolerable que el president del Govern ens prengui el pèl amb utopies automobilístiques, i encara més enganyant-nos descarada i patèticament. Sincerament crec que els càrrecs polítics d’aquest nivell haurien de ser ocupats per personalitats provinents del col•legi Terraferma.
Alumne: Juan González Gallego
Professor: Sr. Viladrosa
Redacció d’abril
La intenció va ser valuosa però no apropiada per ser executada en aquests temps en que encara no s’ha trobat la manera de recarregar la bateria d’un cotxe amb la durada que necessitem per omplir el dipòsit d’un vehicle de benzina. Cosa que impossibilita llençar al mercat aquest tipus de producte. Així doncs, ens hem d’adonar que la persona que dirigeix la nostra nació ha volgut començar la casa pel teulat, i si no és així, és que ha volgut ficar-se a la ciutadania a la seva butxaca fent-nos pensar que té bones iniciatives per tenir cura del medi ambient.
És intolerable que el president del Govern ens prengui el pèl amb utopies automobilístiques, i encara més enganyant-nos descarada i patèticament. Sincerament crec que els càrrecs polítics d’aquest nivell haurien de ser ocupats per personalitats provinents del col•legi Terraferma.
Alumne: Juan González Gallego
Professor: Sr. Viladrosa
Redacció d’abril
Adéu a la televisió analògica i naixement del TDT
En aquests darrers mesos ha tingut una gran redundància entre els ciutadans i ciutadanes del nostre país el fet de substituir el senyal de la televisió d’analògic pel digital.
És un tema considerablement tractat en tots els àmbits, ja sigui a casa, amb els amics, pels mitjans de comunicació... I la veritat és que en la majoria de casos no n’he sentit parlar gaire bé, solament cal llegir el següent paràgraf que vaig trobar-me a l’Avui: “I és que el procés de transició d’analògic a digital s’ha caracteritzat pel desconcert generat a bona part de la ciutadania. Els ciutadans han fet els deures i s’han adaptat tecnològicament però no tots ells tenen garantit el senyal de TDT. El dret a la informació és un dret fonamental i s’ha de garantir a tots els ciutadans, independentment d’on visquin, l’accés als serveis públics.”
L’autor d’aquest article em va semblar encertat per diversos motius. D’una banda, perquè coincideixo amb ell en quan a que crec que l’Estat ha comès un greu error: el de no proveir a tothom d’un bé comú. La conseqüència doncs, és clara; milers de persones enfadades perquè no poden informar-se de l’actualitat.
I d’altra banda, perquè dient que els ciutadans han fet els deures, però que contràriament, molts d’ells no gaudeixen del senyal, fa que ens adonem de la pobra imatge que estem mostrant als altres països, degut a la mala planificació dels nostres projectes interns.
Està clar que hem de donar bona imatge com a país, però el que més ens ha de preocupar és el fet que l’Estat no compleixi amb la seva obligació, la de garantir els mateixos drets a tots, siguin quines siguin les circumstàncies.
Alumne: Juan González Gallego
Professor: Sr. Viladrosa
Redacció de març
És un tema considerablement tractat en tots els àmbits, ja sigui a casa, amb els amics, pels mitjans de comunicació... I la veritat és que en la majoria de casos no n’he sentit parlar gaire bé, solament cal llegir el següent paràgraf que vaig trobar-me a l’Avui: “I és que el procés de transició d’analògic a digital s’ha caracteritzat pel desconcert generat a bona part de la ciutadania. Els ciutadans han fet els deures i s’han adaptat tecnològicament però no tots ells tenen garantit el senyal de TDT. El dret a la informació és un dret fonamental i s’ha de garantir a tots els ciutadans, independentment d’on visquin, l’accés als serveis públics.”
L’autor d’aquest article em va semblar encertat per diversos motius. D’una banda, perquè coincideixo amb ell en quan a que crec que l’Estat ha comès un greu error: el de no proveir a tothom d’un bé comú. La conseqüència doncs, és clara; milers de persones enfadades perquè no poden informar-se de l’actualitat.
I d’altra banda, perquè dient que els ciutadans han fet els deures, però que contràriament, molts d’ells no gaudeixen del senyal, fa que ens adonem de la pobra imatge que estem mostrant als altres països, degut a la mala planificació dels nostres projectes interns.
Està clar que hem de donar bona imatge com a país, però el que més ens ha de preocupar és el fet que l’Estat no compleixi amb la seva obligació, la de garantir els mateixos drets a tots, siguin quines siguin les circumstàncies.
Alumne: Juan González Gallego
Professor: Sr. Viladrosa
Redacció de març
Subscriure's a:
Missatges (Atom)