4.-Indica el tipus de paragraf• desenvolupament
• introductori
• tancament
• introductori
• tancament
• desenvolupament
• desenvolupament
• introductori
• introductori
• tancament
• tancament
6.- Com s'ha organitzat la informació?
• Progressió de tema constant
• Progressió de tema derivat
• Progressió lineal
7.- Determina el tipus de progressar la informació
• Remàtic
• Temàtic
14.-Indica el gènere i la tipologia textual• periodístic/instructiu
• esportiu/convencional
• acadèmic/retòric
• informatiu/argumentatiu
• empresarial/descriptiu
• acadèmic/argumentatiu
• acadèmic/retòric
• informatiu/descriptiu
• acadèmic/narratiu
• j- periodístic/instructiu
• k- esportiu/narratiu
15.- Indica la finalitat d'aquests gèneres• Article d’opinió: informatiu/descriptiu-
• Crònica: periodístic/explicatiu-
• Editorial: informatiu/expositiu-
• Acudit: divertit/conversacional-
• Columna: opinió/descriptiu-
• Entrevista: informatiu/conversacional-
• Notícia: informatiu/explicatiu-
• Predicció:informatiu/expositiu-
• Reportatge: periodístic/narratiu-
• Carta al director: explicar/explicatiu-
• Ressenya crítica: criticar/explicatiu
16.-Assenyala el gènere i la tipologia dels fragments següents
• empresarial/descriptiu
• esportiu/predictiu
• informatiu/narratiu
• administratiu/expositiu
• religiós/conversacional
• justícia/argumentatiu
• periodístic/retòric
18.-Indica el tipus d'organització de les idees• predictiu
• instructiu
• conversacional
• narratiu
• descriptiu
19.- Contesta les següents preguntes• Modes del jovent. A Alemanya s’ha posat de moda modificar-se la dentadura de la gent jove per assemblar-se a vampirs. Aquest fet comporta problemes amb la seguritat social.
• Al inici i al final.
• Comença amb la informació més important i cada cop va perdent importància. D’aquesta manera es capta l’atenció de l’oient.
dilluns, 25 de gener del 2010
ACTIVITATS DE LECTURA
1. Mentides de la societat per encobrir les activitats malvades de certes persones. Us de metàfores en la vida real que intenten que volen que caiguem en el parany que ens tenen muntat les persones que duen a terme aquestes iniciatives.
2. Critica els interessos de certes persones i alertar-nos de la realitat.
3. Crítica.
4. Sí, ja que bona part del text va matitzant tot tipus de conceptes propis d’una llengua.
5. Estructura simple: Introducció, nus i desenllaç. Augmentatiu.
6. 1er paràgraf: Primera mentida encoberta per mitjà d’una notícia.
2n paràgraf: Metàfores de la vida per encobrir la veritat.
3er paràgraf: Eufemismes de la vida.
4rt paràgraf: Realitats encobertes.
5é paràgraf: Critica les guerres i evidencia totes les metàfores i eufemismes.
6è paràgraf: Reflexió final.
7. Argument per mitjà de proves.
8. La perversió de la realitat que fan els organismes superiors per enganyar a les persones.
9. a- Tots dos canvien d’una manera o d’una altra el significat literal d’unes paraules.
b- Sí, ja que l’eufemisme fa una funció semblant a la metàfora.
“Resum del text”
En l’actualitat les mentides encobertes són el pa de cada dia, per mitjà de metàfores i eufemismes.
El text critica que aquest us d’eufemismes i metàfores és abusiu i ho perversa tot, fet que provoca que tot estigui sotmès. Aquest fet es reflecteix en l’aspecte de les guerres.
En la realitat és molt diferent respecte la que ens pensem.
2. Critica els interessos de certes persones i alertar-nos de la realitat.
3. Crítica.
4. Sí, ja que bona part del text va matitzant tot tipus de conceptes propis d’una llengua.
5. Estructura simple: Introducció, nus i desenllaç. Augmentatiu.
6. 1er paràgraf: Primera mentida encoberta per mitjà d’una notícia.
2n paràgraf: Metàfores de la vida per encobrir la veritat.
3er paràgraf: Eufemismes de la vida.
4rt paràgraf: Realitats encobertes.
5é paràgraf: Critica les guerres i evidencia totes les metàfores i eufemismes.
6è paràgraf: Reflexió final.
7. Argument per mitjà de proves.
8. La perversió de la realitat que fan els organismes superiors per enganyar a les persones.
9. a- Tots dos canvien d’una manera o d’una altra el significat literal d’unes paraules.
b- Sí, ja que l’eufemisme fa una funció semblant a la metàfora.
“Resum del text”
En l’actualitat les mentides encobertes són el pa de cada dia, per mitjà de metàfores i eufemismes.
El text critica que aquest us d’eufemismes i metàfores és abusiu i ho perversa tot, fet que provoca que tot estigui sotmès. Aquest fet es reflecteix en l’aspecte de les guerres.
En la realitat és molt diferent respecte la que ens pensem.
COMENTARI "Mal comunicats"
La informació i la comunicació han sofert un desequilibri important en els darrers anys degut a un seguit de tendències negatives que han avocat a una mala comunicació cap als informats. La manca d'informació de qualitat i l'augment dels mitjans digitals han afavorit, principalment, aquesta situació.
Considerat un fenòmen alternatiu en construcció, amb poca rellevància en l'actualitat i que en un futur es pot acabar globalitzant amb la millora d'alguns aspectes tècnics importants.
Considerat un fenòmen alternatiu en construcció, amb poca rellevància en l'actualitat i que en un futur es pot acabar globalitzant amb la millora d'alguns aspectes tècnics importants.
DICTAT COMENTAT 4
Aquesta és una època de grans velocitats, de grans acceleracions; no cal ser un gran savi o un investigador per percebre-ho. La multiplicació dels mitjans que permeten el flux de la comunicació l’assimilen en molts dels nostres comportaments, fins hi tot d’una manera inconscient, són privacitats i intimitats que modifiquen l’espai compartit. Les televisions temàtiques, els telèfons mòbils, els reproductors de música, d’imatges i de textos, les videoconferències, les companyies dels vols barats, l’eliminació de fronteres, la millora de les comunicacions..., han convertit l’adquisició del saber, les possibilitats del coneixement, en alguna cosa que és al abast de gairebé tothom: almenys al nostre país i al nostre voltant.
dissabte, 23 de gener del 2010
TEORIA: LA DIXI
La dixi
¿Què és la dixi?
Fenomen comunicatiu relacionat fonamentalment amb el canal oral.
Conjunt de marques lingüístiques presents en un text, que presenten els tres elements bàsics d’un acte comunicatiu:
- Les persones
- El temps
- L’espai
La dixi persona
Situa en l’acció les persones que intervenen en l’enunciació.
Jo (emissor) Tu (receptor)
La tercera persona, en ser fora de l’acte comunicatiu, no presenta cap funció sintàctica.
Pronoms personals forts i febles.
1a: Jo, nosaltres, em, es
2a: tu, vós, vostè, vosaltres, et, us
Possessius de 1a i 2a persona.
1a: meu, meva, meus, meves, nostre, nostra, nostres.
2a: teu, teva, teus, teves, vostre, vostra, vostres.
La flexió verbal.
Son les marques de persona presents en la flexió verbal: penso, fes...
La forma nosaltres pot abastar un ampli ventall d’usos.
La dixi social
Posa en manifest la relació entre els interlocutors.
Expressa el grau de formalitat, la distancia social, l’estatus...
Els pronoms personals: tu (proximitat)/ vos (distancia)
Vocatius i formes protocol•làries: senyor/ora...
La dixi d’espai
Situa en el text marques d’espai i dels objectes en una relació de proximitat/ llunyania en referència a les persones de l’enunciació.
Demostratius: aquest, aquesta, aquests, aquestes.
Adverbis: aquí, allí, allà
La dixi de temps
El temps del discurs s’organitza a partir de l’ara, que és el temps de l’anunciació i aquesta referència indica l’abans i desprès.
Adverbis i locucions adverbials: ara, abans, desprès/ avui, ahir, demà/ aviat, tard...
Preposicions i locucions prepositives: fins ara...
Sintagmes nominals: aquest any, la setmana passada...
¿Què és la dixi?
Fenomen comunicatiu relacionat fonamentalment amb el canal oral.
Conjunt de marques lingüístiques presents en un text, que presenten els tres elements bàsics d’un acte comunicatiu:
- Les persones
- El temps
- L’espai
La dixi persona
Situa en l’acció les persones que intervenen en l’enunciació.
Jo (emissor) Tu (receptor)
La tercera persona, en ser fora de l’acte comunicatiu, no presenta cap funció sintàctica.
Pronoms personals forts i febles.
1a: Jo, nosaltres, em, es
2a: tu, vós, vostè, vosaltres, et, us
Possessius de 1a i 2a persona.
1a: meu, meva, meus, meves, nostre, nostra, nostres.
2a: teu, teva, teus, teves, vostre, vostra, vostres.
La flexió verbal.
Son les marques de persona presents en la flexió verbal: penso, fes...
La forma nosaltres pot abastar un ampli ventall d’usos.
La dixi social
Posa en manifest la relació entre els interlocutors.
Expressa el grau de formalitat, la distancia social, l’estatus...
Els pronoms personals: tu (proximitat)/ vos (distancia)
Vocatius i formes protocol•làries: senyor/ora...
La dixi d’espai
Situa en el text marques d’espai i dels objectes en una relació de proximitat/ llunyania en referència a les persones de l’enunciació.
Demostratius: aquest, aquesta, aquests, aquestes.
Adverbis: aquí, allí, allà
La dixi de temps
El temps del discurs s’organitza a partir de l’ara, que és el temps de l’anunciació i aquesta referència indica l’abans i desprès.
Adverbis i locucions adverbials: ara, abans, desprès/ avui, ahir, demà/ aviat, tard...
Preposicions i locucions prepositives: fins ara...
Sintagmes nominals: aquest any, la setmana passada...
diumenge, 10 de gener del 2010
ACTIVITATS DE GRAMÀTICA
1) Relaciona cada situació amb el que li correspongui:
a) Una mare explica al seu fill el gran drama que pot ocasionar la ingesta de drogues.
Funció: Connativa
Intenció: Subjectiva
Canal: Oral
Registre: Informal
b) Un reportatge informa sobre què són les drogues, les substàncies de què estan formades, els tipus, els efectes...
Funció: Referencial
Intenció: Objectiva
Canal: Escrit
Registre: Formal
c) Un jove relata als seus companys el mal viatge que va patir desprès de pendre unes pastilles.
Funció: Expressiva
Intenció: Subjectiva
Canal: Oral
Registre: Informal
7) Explica el sentit dels diàlegs.
a) Li contesta amb una indirecta que no té temps per anar a comprar.
b) No ha tingut un bon dia en el treball.
c) Li contesta irònicament perquè o deu dir-li gaire sovint.
8) Assigna un context amb tots els elements i atribueix un sentit al diàleg següent.
En Marc té mal de cap però no es l'única cosa que li senta malament. No es troba a gust amb la Joana i aquesta el pretén ajudar. La conversa podia partir d'una discussió anterior o un malentès.
10) Fixa’t que els díctics prenen valor que els assigna el context. Digues el valor que tenen les formes següents en cada cas.
Aquí:
a- Espai
b- Temps
c- Social
d- Temps
e- Espai
f- Social
Allà:
a- Social
b- Espai
c- Espai
d- Temps
e- Social
Això:
a- Social
b- Espai
c- Social
d- Espai
e- Temps
f- Social
g- Espai
Nosaltres:
a- Temps
b- Espai
c- Social
d- Social
e- Espai
f- Social
Vosaltres:
a- Espai
b- Temps
c- Temps
d- Social
e- Espai
f- Social
g- Social
12) Indica la participació de l'autor en els textos següents.
1. Objectiu i informatiu
2. Subjectiu i crític
3. Subjectiu i descriptiu
4. Objectiu i informatiu
5. Subjectiu i explicatiu
13) Analitza els fragments atenent totes les variables de la situació comunicativa i la variació lingüística.
1. Pesta Negra/Objectiva/societat/escrit/general/expressiva/formal
2. Incident/Subjectiva/pare-mare/oral/específic/expressiva/informal
3. Llegenda/subjectiu/protagonistes/oral i escrit/específic/expressiva/informal
4. Ecologisme/objectiu/escriptor/escrit/general/referencial/formal
5. Edat Moderna/objectiu/alumne i professor/oral/específic/expressiu/informal
14) Digues si els textos següents si els textos següents tenen la propietat de l’adequació.
1. No (es passa d’informal)
2. No (es passa de complex)
3. Sí
a) Una mare explica al seu fill el gran drama que pot ocasionar la ingesta de drogues.
Funció: Connativa
Intenció: Subjectiva
Canal: Oral
Registre: Informal
b) Un reportatge informa sobre què són les drogues, les substàncies de què estan formades, els tipus, els efectes...
Funció: Referencial
Intenció: Objectiva
Canal: Escrit
Registre: Formal
c) Un jove relata als seus companys el mal viatge que va patir desprès de pendre unes pastilles.
Funció: Expressiva
Intenció: Subjectiva
Canal: Oral
Registre: Informal
7) Explica el sentit dels diàlegs.
a) Li contesta amb una indirecta que no té temps per anar a comprar.
b) No ha tingut un bon dia en el treball.
c) Li contesta irònicament perquè o deu dir-li gaire sovint.
8) Assigna un context amb tots els elements i atribueix un sentit al diàleg següent.
En Marc té mal de cap però no es l'única cosa que li senta malament. No es troba a gust amb la Joana i aquesta el pretén ajudar. La conversa podia partir d'una discussió anterior o un malentès.
10) Fixa’t que els díctics prenen valor que els assigna el context. Digues el valor que tenen les formes següents en cada cas.
Aquí:
a- Espai
b- Temps
c- Social
d- Temps
e- Espai
f- Social
Allà:
a- Social
b- Espai
c- Espai
d- Temps
e- Social
Això:
a- Social
b- Espai
c- Social
d- Espai
e- Temps
f- Social
g- Espai
Nosaltres:
a- Temps
b- Espai
c- Social
d- Social
e- Espai
f- Social
Vosaltres:
a- Espai
b- Temps
c- Temps
d- Social
e- Espai
f- Social
g- Social
12) Indica la participació de l'autor en els textos següents.
1. Objectiu i informatiu
2. Subjectiu i crític
3. Subjectiu i descriptiu
4. Objectiu i informatiu
5. Subjectiu i explicatiu
13) Analitza els fragments atenent totes les variables de la situació comunicativa i la variació lingüística.
1. Pesta Negra/Objectiva/societat/escrit/general/expressiva/formal
2. Incident/Subjectiva/pare-mare/oral/específic/expressiva/informal
3. Llegenda/subjectiu/protagonistes/oral i escrit/específic/expressiva/informal
4. Ecologisme/objectiu/escriptor/escrit/general/referencial/formal
5. Edat Moderna/objectiu/alumne i professor/oral/específic/expressiu/informal
14) Digues si els textos següents si els textos següents tenen la propietat de l’adequació.
1. No (es passa d’informal)
2. No (es passa de complex)
3. Sí
Subscriure's a:
Missatges (Atom)