dissabte, 23 de gener del 2010

TEORIA: LA DIXI

La dixi

¿Què és la dixi?
Fenomen comunicatiu relacionat fonamentalment amb el canal oral.
Conjunt de marques lingüístiques presents en un text, que presenten els tres elements bàsics d’un acte comunicatiu:
- Les persones
- El temps
- L’espai

La dixi persona

Situa en l’acció les persones que intervenen en l’enunciació.
Jo (emissor) Tu (receptor)
La tercera persona, en ser fora de l’acte comunicatiu, no presenta cap funció sintàctica.

Pronoms personals forts i febles.
1a: Jo, nosaltres, em, es
2a: tu, vós, vostè, vosaltres, et, us

Possessius de 1a i 2a persona.
1a: meu, meva, meus, meves, nostre, nostra, nostres.
2a: teu, teva, teus, teves, vostre, vostra, vostres.

La flexió verbal.
Son les marques de persona presents en la flexió verbal: penso, fes...

La forma nosaltres pot abastar un ampli ventall d’usos.

La dixi social

Posa en manifest la relació entre els interlocutors.
Expressa el grau de formalitat, la distancia social, l’estatus...

Els pronoms personals: tu (proximitat)/ vos (distancia)
Vocatius i formes protocol•làries: senyor/ora...

La dixi d’espai

Situa en el text marques d’espai i dels objectes en una relació de proximitat/ llunyania en referència a les persones de l’enunciació.

Demostratius: aquest, aquesta, aquests, aquestes.
Adverbis: aquí, allí, allà

La dixi de temps

El temps del discurs s’organitza a partir de l’ara, que és el temps de l’anunciació i aquesta referència indica l’abans i desprès.

Adverbis i locucions adverbials: ara, abans, desprès/ avui, ahir, demà/ aviat, tard...
Preposicions i locucions prepositives: fins ara...
Sintagmes nominals: aquest any, la setmana passada...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada