1. LA FORMACIÓ DE MOTS
La llengua realitza múltiples funcions, i té molts usos socials. I no és estàtica.
Els recursos lingüístics poden ser interns o externs:
- Interns: per crear nous mots a partit dels que ja existeixen en la llengua.
- Externs: són aquells que es basen es la incorporació de mots que pertanyen a altres llengües.
2. LA DERIVACIÓ
2.1. Els prefixos
Es poden classificar seguint tres criteris:
• Fonològic: Àtons i Tònics
• Morfosintàctic
• Semàntic
* Remarques:
- Lexema
• Morfemes flexius: afegeixen un significat gramatical
• Morfemes derivatius: afegeixen un significat lèxic i permeten crear noves paraules
- Els derivats amb prefix s’escriuen sense guionet tret de les formes amb el prefix no- quan van seguides d’un nom; en canvi, el no apareix com un element autònom abans d’un adjectiu
- Els mots que tenen una s etimològica al radical mantenen la e-
2.2. Els infixos
Formen una llista tancada i afegeixen pocs matisos de significat, serveixen per diferenciar significats
2.3. Els sufixos
Expressen, a més d’un significat, una categoria gramatical; podem formar noms, adjectius, verbs i adverbis a partir de radicals nominals, adjectius, verbals i adverbials.
* Remarques:
- L'adjunció d’un sufix a un radical és un dels mecanismes més productius per formar mots.
- En rebre un sufix, alguns lexemes poden experimentar canvis fonològics o ortogràfics:
• Desplaçament de la tonacitat
• Canvi u
• Sonorització
• Desafricació
• Addició d’elements
• Alternances ortogràfiques
- La formació de noms
Noms derivats de noms
• La derivació amb sufixos valoratius
Diminutius valoratius: -et, -eta, -ell, -ella, -ó, -ona, -ic, -ica, -í, -ina, -ol, -ola, -im, -oi, -oia, -ot, -ota, -astre, -astra.
Augmentatius valoratius: às, -assa, -arro, -arra, -ot, -ota, -astre, -astra.
• La derivació amb altres tipus de sufix
Col•lectius: -ella, -eria, -eda, -ada, -at, -atge, -am, -ar, -ari.
Ofici o activitat: -er, -era, -ista, -aire, -à, -ana.
Lloc: -er, -eria.
Objectes: -er, -era, -al.
Abres i plantes: -er, -era.
Doctrina i seguidor: - isme, -ista.
Cop: -ada
Lloc amb jurisdicció: -at.
Acció pròpia de: -ada.
Període de temps: mesura: -ada.
Noms derivats d'abjectius: tendeixen a manifestar la qualitat del radical i són, per tant, noms abstractes.
Noms derivats de verbs: Els noms derivats de verbs solen tenir un significat relacionat amb el resultat de l'acció verbal o l'agent que la realitza.
- La formació d'adjectius
Adjectius derivats de noms: Gentilicis, característica i pertença
Adjectius derivats d'adjectius: Tendència, valoratius i superlatius
Adjectius derivats de verbs: Qualitat, propensió o aptitud, possibilitat
- La formació de verbs
Verbs derivats de noms: El sufix que s'incorpora als verbs derivats de noms indica, amb petites variants, <<>> allò que expressa el radical.
Verbs derivats d'adjectius: Indiquen <<>> la qualitat que expressa el radical, o sigui, <<>>, <<>>.
Verbs derivats de verbs: Pertanyen tots a la primera conjugació i solen presentar un infix entre el lexema i el sufix. El significat que incorporen a la nova unitat té a veure amb la intensitat i amb la valoració.
3. La lexicalització
Explica tots aquells processos de formació de mots que parteixen d'unitats existents a la llengua.
3.1. La composició
Procediment de formació de mots a apartir de la unió de dos lexemes.
Compostos: nominals( V+N / N+Adj. / Adj.+N / N+N ), adjectivals( N+Adj / Adj+Adj ), verbals ( N+V / Adj. / Adv.+V )
3.2. La sintagmació i la fraseologia
Sintagmació: consisteix a combinar paraules per formar un sintagam que es comporta com una construcció fixa, amb un significat específic, dins de l'oració.
Fraseologia: constitueix a formar oracions que funcionen com a construccions fixes amb un sentit específic.
Comparteixen dos denòmens:
• Unitats fixades
• Significat literal
3.3. L'habitilació
És un recurs de formació de mots que consisteix a assiganr una nova categoria gramatical i un nou significat a una unitat ja existent en la llengua.
3.4. La truncació, les onomatopeies i la reduplicació
• La truncació es un recurs lèxic que consisteix a modificar un mot existent escurçant-lo, però conservant-ne les característiques gramaticals i el significat.
Una altra possibilitat de truncació són les sigles i acrònims.
• Onomatopeia: És un procés de formació de mots que consisteix a denominar un determinat concepte a partir de l reproducció d'un so o soroll estretament vinculat a aquest concepte.
• Reduplicació: És un recurs de consisteix en la repetició d'un element d'un mot o de tot un mot sencer.
4. ELS MANELLEUS
És un recurs molt important de formació de mots és el préstec o manlle.
El lèxic d'una llengua es distribueix en tres categories, segons el seu origen:
• Base comuna i constitutiva de la llengua
• Restes de les llengües anteriors
• Aportacions posteriors. Causes:
- Causes lingüístiques. Quan la incorporació d'un mot nou ve donada per la necessitat de denominar un concepte abans inexistent.
- Causes no lingüístiques. Quan l'adopció de lèxic no respon a necessitats de la llengua.
dijous, 10 de desembre del 2009
L'esquema de lectura
- Situacions reals entre desconeguts
-> Falta de comunicació
-> Poc interès
-> Poca educació
-> Incomoditat
-> Massa preocupació pels problemes propis
- Sobre l'autor
-> És mostra favorable a mantenir relacions i encontres de baixa sociabilitat i compromís
-> Falta de comunicació
-> Poc interès
-> Poca educació
-> Incomoditat
-> Massa preocupació pels problemes propis
- Sobre l'autor
-> És mostra favorable a mantenir relacions i encontres de baixa sociabilitat i compromís
1.1. Resumiu, en vuit línies com a màxim, quins són els components principals
de la ciutat ideal a la qual es refereix el poeta en les dues estrofes centrals.
En la ciutat ideal en la qual al poeta li agradaria envellir els militars hi tindrien poc paper, la gent en general seria aficionada a la música, a la pintura i al cultiu de les flors, i els nens i els obrers no estarien desvalguts. Les cases hi serien confortables i no hi mancaria un mercat ben proveït de tot per a tothom. En aquesta ciutat faria bo de veure-hi cases antigues en parcs ombrívols, però també cases modernes amb el seu jardinet. Hi hauria savis de diverses menes i en les inauguracions de monuments, sota la pluja, hi assistirien, en bon ordre, molts prohoms. I al costat de les avingudes hi hauria parcs on es passejarien tant els enamorats i la gent alegre com els solitaris i la gent entristida.
1.2. Formant part del seu ideal, el poeta juga, de vegades, amb parelles d’elements contraris: per exemple, quan es refereix a cases antigues (vers 29) en contrast amb cases noves (vers 30). Anoteu en el quadern de respostes quatre casos més d’aquesta mena de contrastos o oposicions.
manyacs vs. cruels, flors ardents vs. dies més gebrats, amor de la malenconia vs. desig de novetat dringant, l’amor vs. la solitud, la joia vs els planys,
1.3. En els tres darrers versos de la primera estrofa el poeta introdueix dues imatges, l’una se centra en l’expressió restarien captius, i l’altra, en l’expressió desig d’emmirallar. Expliqueu què volen dir aquestes dues imatges i com es relacionen l’una amb l’altra.
La primera imatge parteix del fet que l’aigua tremolosa dels canals, en fer de mirall del
cel i dels núvols, d’alguna manera els fa presoners.
En la segona imatge hi ha una personificació de l’aigua del mateix mirall, en la mesura que a aquesta aigua se li atribueix un desig d’emmirallar, segurament enllà del cel cobert de núvols, les estrelles.
1.4. Tenint en compte el context en què apareixen els termes següents, que trobareu subratllats en el text, anoteu en el quadern de respostes un sinònim per a cadascun d’ells:
plegades: juntes
trèmula: tremolosa
eminents: excel•lents
desert: mancat
3.1. Identifiqueu, estrofa per estrofa, TOTES les oracions principals des del
punt de vista sintàctic, i anoteu en el quadern de respostes cadascuna de les
formes verbals que els corresponen.
1ª estrofa: restarien
2ª estrofa: M’agradaria, hi hauria
3ª estrofa: trobaria ,farien, hi hauria
4ª estrofa: vidria, se’n podria, coneixeria, dirien
3.2. Anoteu en el quadern de respostes TOTS els substantius pertanyents al camp lèxic del regne vegetal que hi ha en les dues primeres estrofes del poema.
Prades, arços, oms, pereres, prades, arbre, flor, flors
3.3. Considereu el fragment següent, subratllat en el text: Però ningú no se’n
podria témer en fent sa via.
d) sa ÉS un adjectiu possessiu o un especificador, i ’n (de se’n) FA de complement de règim verbal.
3.4. Identifiqueu i transcriviu íntegrament en el quadern de respostes TOTS els constituents explícits de la seqüència (mots, sintagmes o oracions subordinades) que exerceixen la funció sintàctica de subjecte, la d’atribut, la de
predicatiu i la de complement circumstancial de lloc.
subjectes: les terres estrangeres.fer-me vell en un país on es filtrés la llum
atribut: el meu fat
predicatiu: vell
complement circumstancial de lloc: en un país on es filtrés la llum
3.5. Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negreta:
prades: [δ]
bones: [b]
també: [b]
manyacs: [¯]
japonès: [z]
església: [z]
de la ciutat ideal a la qual es refereix el poeta en les dues estrofes centrals.
En la ciutat ideal en la qual al poeta li agradaria envellir els militars hi tindrien poc paper, la gent en general seria aficionada a la música, a la pintura i al cultiu de les flors, i els nens i els obrers no estarien desvalguts. Les cases hi serien confortables i no hi mancaria un mercat ben proveït de tot per a tothom. En aquesta ciutat faria bo de veure-hi cases antigues en parcs ombrívols, però també cases modernes amb el seu jardinet. Hi hauria savis de diverses menes i en les inauguracions de monuments, sota la pluja, hi assistirien, en bon ordre, molts prohoms. I al costat de les avingudes hi hauria parcs on es passejarien tant els enamorats i la gent alegre com els solitaris i la gent entristida.
1.2. Formant part del seu ideal, el poeta juga, de vegades, amb parelles d’elements contraris: per exemple, quan es refereix a cases antigues (vers 29) en contrast amb cases noves (vers 30). Anoteu en el quadern de respostes quatre casos més d’aquesta mena de contrastos o oposicions.
manyacs vs. cruels, flors ardents vs. dies més gebrats, amor de la malenconia vs. desig de novetat dringant, l’amor vs. la solitud, la joia vs els planys,
1.3. En els tres darrers versos de la primera estrofa el poeta introdueix dues imatges, l’una se centra en l’expressió restarien captius, i l’altra, en l’expressió desig d’emmirallar. Expliqueu què volen dir aquestes dues imatges i com es relacionen l’una amb l’altra.
La primera imatge parteix del fet que l’aigua tremolosa dels canals, en fer de mirall del
cel i dels núvols, d’alguna manera els fa presoners.
En la segona imatge hi ha una personificació de l’aigua del mateix mirall, en la mesura que a aquesta aigua se li atribueix un desig d’emmirallar, segurament enllà del cel cobert de núvols, les estrelles.
1.4. Tenint en compte el context en què apareixen els termes següents, que trobareu subratllats en el text, anoteu en el quadern de respostes un sinònim per a cadascun d’ells:
plegades: juntes
trèmula: tremolosa
eminents: excel•lents
desert: mancat
3.1. Identifiqueu, estrofa per estrofa, TOTES les oracions principals des del
punt de vista sintàctic, i anoteu en el quadern de respostes cadascuna de les
formes verbals que els corresponen.
1ª estrofa: restarien
2ª estrofa: M’agradaria, hi hauria
3ª estrofa: trobaria ,farien, hi hauria
4ª estrofa: vidria, se’n podria, coneixeria, dirien
3.2. Anoteu en el quadern de respostes TOTS els substantius pertanyents al camp lèxic del regne vegetal que hi ha en les dues primeres estrofes del poema.
Prades, arços, oms, pereres, prades, arbre, flor, flors
3.3. Considereu el fragment següent, subratllat en el text: Però ningú no se’n
podria témer en fent sa via.
d) sa ÉS un adjectiu possessiu o un especificador, i ’n (de se’n) FA de complement de règim verbal.
3.4. Identifiqueu i transcriviu íntegrament en el quadern de respostes TOTS els constituents explícits de la seqüència (mots, sintagmes o oracions subordinades) que exerceixen la funció sintàctica de subjecte, la d’atribut, la de
predicatiu i la de complement circumstancial de lloc.
subjectes: les terres estrangeres.fer-me vell en un país on es filtrés la llum
atribut: el meu fat
predicatiu: vell
complement circumstancial de lloc: en un país on es filtrés la llum
3.5. Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negreta:
prades: [δ]
bones: [b]
també: [b]
manyacs: [¯]
japonès: [z]
església: [z]
Els periodistes i la seva manera de dir les coses
Els periodistes són molt reconeguts pel seu treball, però no ho són més per dir la veritat amb absoluta claredat i certesa.
A parer meu, no et pots fiar de la informació que ens arriba d'ells, el que converteix els mitjans de comunicació en gairebé nuls, ja que els diferents mitjans expliquen un mateix fet de manera desigual i, de vegades, al cap d'un temps, neguen una cosa esmentada anteriorment.
El periodisme és el mitjà més utilitzat per a manipular la societat. El més lleu que fan els periodistes és enfocar les coses des d'un altre punt de vista. Em dol molt que la major part de les persones ho sàpiguen i no facin res per a evitar-ho, que triïn ser enganyades.
Un error que fan amb molta freqüència és no donar importància a la falta de dades, al no informar-se com cal abans de publicar una notícia.
Els mitjans d'informació van cada vegada més de mal en pitjor, però, és millor perquè arribarà un punt en el qual la gent els menyspreï, de manera que perdran la funció d’enganyar.
Alumne:Juan González Gallego
Professor: Sr. Viladrosa
Redacció de desembre
A parer meu, no et pots fiar de la informació que ens arriba d'ells, el que converteix els mitjans de comunicació en gairebé nuls, ja que els diferents mitjans expliquen un mateix fet de manera desigual i, de vegades, al cap d'un temps, neguen una cosa esmentada anteriorment.
El periodisme és el mitjà més utilitzat per a manipular la societat. El més lleu que fan els periodistes és enfocar les coses des d'un altre punt de vista. Em dol molt que la major part de les persones ho sàpiguen i no facin res per a evitar-ho, que triïn ser enganyades.
Un error que fan amb molta freqüència és no donar importància a la falta de dades, al no informar-se com cal abans de publicar una notícia.
Els mitjans d'informació van cada vegada més de mal en pitjor, però, és millor perquè arribarà un punt en el qual la gent els menyspreï, de manera que perdran la funció d’enganyar.
Alumne:Juan González Gallego
Professor: Sr. Viladrosa
Redacció de desembre
dilluns, 7 de desembre del 2009
DICTAT COMENTAT 3
[...] La postura de l'Ajuntament és clara. Els musulmans hauran de respectar l'aforament de la mesquita del carrer del Nord si decideixen continuar les seves pregàries allà. Pel que fa a l'oració dels divendres -la més multitudinària- l'Ajuntament no els cedirà cap espai especial com van demanar, ja que no ho fan amb cap altra religió. Ros va deixar clar que l'únic que seguirà fent la Paeria és cedir-los un espai més gran per a celebracions especials com ara el Ramadà, com ha estat fent fins ara.
DICTAT COMENTAT 2
Les estàtues humanes de la Rambla estan en guerra. Lluiten cada dia per ocupar un bon lloc en un espai reduït que acull una multiplicitat enorme d'usos, i a més ara els artistes de carrer que hi treballen des de fa molts anys, denuncien l'assetjament a què els sotmet des del 2007 un grup organitzat de romanesos. La situació ha portat Ciutat Vella a posar fi al conflicte regulant l'última activitat espontània permesa al carrer.
dijous, 12 de novembre del 2009
DICTAT COMENTAT 1
El cànnabis és la droga il•legal de major extensió de consum en tot el món. Estudis realitzats a escala europea han observat que durant els últims vint anys l’ús d’aquesta substància s’ha incrementat en quasi tots els països de la Unió Europea, especialment entre la població de joves i escolars, i Espanya és un dels països amb major taxa de prevalença de consum adolescent. En una dècada s’ha duplicat la prevalença de consum habitual de cànnabis als nostre país, passant del 12’4% durant el 1994, al 25’1% el 2004. No obstant, cal esmentar que actualment el consum habitual i esporàdic de cànnabis, tant en població general com entre els joves i adolescents, s’està estabilitzant i fins i tot pot haver començat a disminuir.
dimecres, 11 de novembre del 2009
ACTIVITATS
1 Assenyala el tema del text i digues quin tipus de títol presenta. Quina visió del món et sembla que té l’autor?
El tema és la fama. “Entre el cel i l’infern” és un títol temàtic. L’autor presenta una visió del món pessimista amb un to irònic
2 Busca informació sobre el mite de Jonàs i la balena i exposa-la breument.
Mite pertanyent a l’Antic Testament que explica la història d’un home (Jonàs) que va anar a predicar a la ciutat de Nínive. Durant el viatge en vaixell, va haver-hi una gran tempesta, i Jonàs va ser declarat culpable dels fets. Així doncs, els seus companys el van llençar al mar.
Allà, una balena se’l va empassar i no el va escopir fins passats tres dies. Guarda relació amb els tres dies que van succeir abans Jesucrist no ressuscités.
3 Llegeix aquesta ressenya sobre el llibre a què pertany el conte i digues, de manera raonada, si s’adiu amb el relat que has llegit:
Sí, ja que el relat exposa els problemes quotidians amb una ironia constant.
4 Indica el gènere i la tipologia textual del text
Gènere: Conte literari
Tipologia textual: Narrativa
5 Assenyala el tipus de progressió del tema que segueix el text
Segueix una progressió de tema constant
6 Determina els elements narratius del conte: estructura, temps, espai, personatges, mòbil i conflicte.
Estructura: circular
Temps: Una milmilionèsima de segon
Espai: el mar
Personatges: Enric Sanoi
Mòbil: Mentre neda és engolit per una balena. Finalment descobrirà que es tracta d’un hidroavió
Conflicte: Mentre rau dins de l’hidroavió reflexiona sobre la vida que porta i la seva existència. Quan es decideix que per ser un gran home només cal creure’s un gran home, l’hidroavió el llença a les flames d’un bosc incendiat
7 Digues quin tipus de narrador hi ha en el text. Raona la resposta.
És un narrador omniscient total, perquè coneix el que està succeint i fins i tot els pensaments i sentiments del protagonista.
8 Explica de manera breu la història que es relata.
Es relata la història d’un home, l’Enric Sanoi, que és engolit per un hidroavió antiincendis mentre fa submarinisme per evadir la seva vida trista i trivial, i és llençat sobre un bosc incendiat.
9 Explica l’evolució dels fets externs (allò que passa) i l’evolució dels sentiments del protagonista (allò que sent, que desitja i pensa) al llarg del relat.
Fets externs: El protagonista és engolit per un hidroavió mentre fa submarinisme i és llençat a un bosc en flames.
Sentiments: Reflexiona sobre la seva vida, que és avorrida i trista. Poc a poc es va motivant i va envalentint-se fins al punt de que creu que la fama és a tocar seu. Desprès però, torna a angoixar-se davant la imminent caiguda sobre el bosc incendiat.
10 Fes una descripció completa del protagonista. Quins trets essencials en destacaries?
El protagonista és un oficinista que porta una vida normal, rutinària i fins i tot avorrida. De jove prometia molt, però ha acabat vivint d’aquesta manera.
És un home ensopit, monòton, i en una part del relat se’ns mostra optimista.
11 Explica el sentit del títol. Quin sentit tenen el cel i l’infern?
El títol estableix una relació de conceptes entre el cel (glòria – hidroavió) i l’infern (vanaglòria –bosc incendiat).
12 Localitza el joc de paraules que apareix al final del text i digues quin valor té.
La distància entre la glòria i la vanaglòria és ínfima i feta de fum. L’Enric Sanoi conclou que la distància entre aquests dos termes és ínfima (milmilionèsima de segon) i feta de fum (bosc en flames).
13 Fes el resum del text
L’Enric Sanoi és engolit mentre fa submarinisme per evadir la seva vida quotidiana, rutinària i gris.
Una vegada dins del que creu que és una balena, pensa en la fama que podrà adquirir si acaba escapant de dins de l’animal, i del canvi que suposaria en la seva vida insípida.
Finalment, quan està decidit a donar el gran pas, descobreix que el que el transportava no era una balena, sinó un hidroavió, que l’aboca sobre un bosc en flames.
14 Fes una valoració crítica de la visió del món que l’autor transmet en el text.
Mitjançant aquest relat, l’autor transmet una visió pessimista i irònica del món. El protagonista reflexiona sobre la vida gris i trista que porta i busca solucions per millorar-la.
No em mostro a favor de les idees de l’autor, tot i que ho expressa de manera correcta i dóna els seus arguments. Per mi la vida no és tan radical, no és estar entre el cel o l’infern. No tot es negre o blanc. L’autor posa en relleu l’avorriment d’una vida rutinària i incita a fer grans coses per canviar-la. Penso que la amb la rutina diària també podem arribar a ser feliços.
1 Assenyala el lexema i els morfemes derivatius de cada un dels mots següents:
cag-an-er, pols-egu-era, amag-at-all, terr-ass-à, flam-ar-ada, cost-an-er, en-jog-ass-ar, pedr-eg-am, en-fein-ass-at, peix-at-er, crid-an-er
5 Defineix els mots següents i indica el significat de cada prefix:
Pseudocristià:cristià fals / pseudo:fals.
Postguerra: després de la guerra / post:després
Conviure: viure amb algú / con:en comú
Prejudici: jutjar abans de saber / pre:abans
Exportar:portar a fora / ex:fora
Sobrealimentació:alimentació en abundància / sobre:abundància
Antihigiènic:que no és higiènic / anti:negació
Desfullar:treure les fulles / des:oposició
Arximilionari:més que milionari / arxi:cantitat
Redreçar:tornar a la seva posició / re:tornar
Pressentir:sentir abans que passi / pre:abans
Sobrenatura:per damunt del que és normal / sobre:damunt
8 Omple els buits de les frases següents amb el verb que correspongui. Apostrofa quan calgui:
a) l’anomenis
b) van nomenar
a) senyalen
b) assenyalen
a) aguaita
b) guaita
a) abasta
b) basta
a) encreua
12 Copia i completa aquestes graelles:
codony, condonyer, codonyerar
mongeta, mongetera, mongetar
nou, noguer, noguerar
meló, meloner, melonar
cirera, cirerer, cirerar
carbassa, carbassera, carbasserar
oliva, olivera, oliverar
patata, patatera, patatar
figa,figuera, figuerar
rellotger, rellotger, rellotgeria
porta, porter, porteria
teula, euler, teuleria
pastís, pastisser,pastisseria
carn, carnisser, carnisseria
jardí, jardiner, jardineria
sabata, sabater, sabateria
cafè, cafeter, cafeteria
gelat, gelater, gelateria
15 Forma un nom a partir de cada adjectiu i digues quin valor comparteixen tots els noms resultants:
a) exactitud
b) dignitat
c) discreció
d) pobresa
e) pulcritud
f) rectitud
g) tranquil•litat
h) ignorància
i) petitesa
j) avidesa
k) avarícia
l) fredor
17 Completa aquestes oracions amb un derivat nominal que s’adigui amb cada cas:
a) jovenalla/ sardinada/ carreró/ magnolier
b) enyorança/ riallades/ infantesa
c) bastonada/ fadrina/ consentiment
d) dringadissa/ cristalleria
e) raonable/ comunisme
f) piuladissa
g) Sicaya/ escampadissa/ menjador/ casalot
18 Fixa’t que el sufix –itat pren formes diferents. Fes noms a partir dels adjectius següents amb el sufix que convingui en cada cas.
brevetat, brusquedat, crueltat, bondat, seguretat, publicitat, ingenuïtat, vaguetat, sequedat, igualtat, arbitrarietat, homogeneïtat, dignitat, lleialtat, simultaneïtat, castedat, vacuïtat, maldat, escassetat, falsedat, perpetuïtat, humiltiat, claredat, tenuïtat, fluixedat, contrarietat, austeritat, prolixitat, honestedat, vanitat
20 Fixa’t que el sufix –ió pot aparèixer en contextos diferents. Fes un derivat nominal a partir de cada un dels verbs següents.
a) visió, corrupción
b) interrupcions, recepció, detención
c) possessió, absorció, fusió
d) supressió, correccions, divisió
e) obsessió, abolició
21 Fes un derivat nominal de cada un dels verbs següents, després destria els derivats regressius dels altres.Regressius: ajut, renúncia, manlleu, guany, avanç, record, crit, retall,
Altres: acabament, aclariment, abolició, punició, coneixement, manteniment, ensenyament, recomanació, abonament, esdeveniment, creixement, exhibició, aparició, discordança, recança
25 Escriu un adjectiu derivat de cada un dels mots entre parèntesis i defineix el significat que té:a) esquerrà: que se serveix de la mà o el peu esquerre.
b) comprensible: que pot ser entès.
c) banyut: que té banyes.
d) defectuós: que té defectes.
e) caparrut: que s’ha ficat una cosa al cap.
f) marí: que viu al mar.
g) menjables: que no es poden menjar.
h) malaltís: que mostra una disposició habitual a estar malalt.
i) enraonador: que es plau a enraonar.
j) perceptible: que pot ésser percebut.
k) rondinaire: que sempre està disposat a caminar.
28 Completa les frases següents amb derivats que indiquen (tirant a):
a) rogenc
b) amargant
c) malaltís
d) tovenca
e) negrosos
32 Destria, de cada parella, la forma derivada incorrecta.
a) pol•lucionar
b) col•licionar
c) decepcionar
d) garantizar
e) matitzar
f) aterroritza
g) reflexar
h) traïcionar
i) aclarir
j) improvitzar
33 Omple el buita mb una forma verbal sinònima de l’oració entre paréntesis:a) desossa
b) moblar
c) atemorits
d) turmentis
e) asaborir
f) emmurallaven
g) s’acomiada
h) travessa
i) aterra
36 Destria els mots habilitats de les frases següents i digues en cada cas quin canvi han sofert:
a) un picasso i un miró (nom propi a nom comú)
b) Els pretendents (adjectiu a nom)
c) un parell de martinis (nom propi a nom comú)
d) L’anada i la tornada (participi a nom)
e) Els savis i els intel•ligents (adjectiu a nom)
f) La 322 (adjectiu a nom)
g) un ase i una bleda (nom a adjectiu)
h) El caient (gerundi a nom)
i) un rostit amb un sofregit (adjectiu a nom)
37 Fixa’t que molts mots compostos fan referència a qualitats huamanes. Explica el significat de les formes següents i indica la categoria de cada lexema:
tastaolletes (verb + nom): Persona que comença moltes coses i no en segueix cap.
panxacontent (nom + adjectiu): Que no s’amoïna per res.
buscabregues (verb + nom): Que li agrada barallar-se.
ventafocs (verb + nom): Persona, que és injustament postergada obligant-la a fer les feines més humils.
escurabutxaques (verb + nom): Persona o cosa que fa despendre tots els diners de què hom disposa.
llepafils (verb + nom): Triat excessivament, escrupolós, en el menjar.
pelacanyes (verb + nom): Persona pobra.
somiatruites (verb + nom): Persona visionària o que s’il•lusiona fàcilment amb coses impossibles o estranyes.
escanyapobres (verb + nom): Usurer.
rebentapisos (verb + nom): Lladre de pisos.
40 Subratlla les locucions lèxiques i digues, en cada cas, si són nominals, adjectivals o adverbials:
a) peus de rata, cames de perdiu i potes de gat (nominals)
b) braç de gitano (nominal)
c) a dreta llei (adverbial)
d) a contracor (adverbial)
e) a cor què vols (adverbial)
f) ull de poll (nominal), mal de mil dimonis (adjectival)
g) sense mirar prim, sobre la marxa (adverbial)
42 Completa les següents frases:
a) d’avui en vuit
b) sobre un llit de roses
c) ni de bon tros
d) muts i a la gàbia
e) l’any de la Mariacastanya
f) partit pres
g) a la quinta punyeta
h) sobre manera
43 Fixa’t que moltes fraes fetes expliquen maneres de ser. Relaciona cada frase feta amb el seu significat:
ser coix del front: no tenir seny
ser de bona dent: ser menjador
ser de la màniga ampla: ser tolerant
ser el capità aranya: fer actuar però sense participar
ser fluix de llengua: ser indiscret
ser una boca d’or: ser eloqüent
ser una sangonera: ser causa de pèrdua
ser de bona pasta: tenir bon caràcter
ser de poca vida: ser poc menjador
ser del morro fort: tenir mal geni
ser de la primera volada: ser inexpert
ser el cul d’en Jaumet: ser molt bellugadís
ser un calcases: deixar-se dominar per la dona
ser un cap calent: ser un exaltat
45 Completa les oracions següents amb aquestes frases fetes:
a) té bons costats
b) tinc ben apamat
c) tinc a la butxaca
d) té cara d’ovella i urpes de llop,
e) tinc coll avall
f) tinc el cap com un timbal
g) té estómac o fetge
h) tinc fogots
47 Relaciona cada una de les frases fetes de la sèrie a) amb el significat corresponent de la sèrie b)
fer via: avançar
fer uns ulls com unes taronges: obrir els ulls desmesuradament
fer xup-xup: bullir a poc a poc
fer upa: alçar una criatura
fer una queixalada: picar alguna cosa per menjar
fer una cara nova: pegar
fer volar coloms: il•lusionar-se en coses inútils
fer un paperàs: quedar molt bé
fer un gall: desafinar
fer-se veure: presumir
fer sortir barba: impacientar
fer una escena: escandalitzar
fer un pensament: prendre una resolució
fer una gorra: fer pagar a un altre
51 Indica quin procés de formación de mots segueixen les paraules destacades en aquests titulars:
a) derivació
b) sintagmació/ derivació
c) derivació regressiva/ habilitació/ habilitació
d) derivación/ derivació
e) sintagmació/ derivació
f) habilitació/ habilitació
g) fraseologia
h) sigles/ sigles/ derivació
52 Explica quina crítica fa l’autor sobre els manlleus
Mostra una visió crítica davant el sufix de procedència anglesa –ing, que tant èxit ha adquirit en la nostra llengua, fins i tot, pot crear paraules noves a partir de lexemes catalans.
2 Identifica els sons consonàntics que representen les grafies destacades:
[s], [ʎ], [_], [ʃ], [r], [k], [(], [ɾ], [z], [ʃ], [s], [ʃ], [_], [γ], [d ], [s]
bLlinatge: davant de e cal posar g
diguin cal la u per poder pronunciar la g
començar: ç pronunciar-la alveolar
ancestre: davant de e cal posar c i no ç, acaba en –e perquè es tracta d’una paraula masculina
netejar: davant de a sempre posem j
muntanya: a és la terminació per al femení singular
vaixell: darrere de a cal afegir i per fer sonar la x
lleuger: davant de e cal posar g
4 Conjuga el present del subjuntiu i l’imperfet de subjuntiu dels verbs fer i criar.
faci, facis, faci, fem, feu, facin / fes, fessis, fes, féssim, féssiu, fessin
criï, criïs, criï, criem, crieu, criïn / criés, criessis, criés, criéssim, criéssiu, criessin
5 Indica si les formes destacades són adverbis, pronoms o determinats
a) determinant
b) adverbi
c) determinant
d) pronom
7 Digues d’una manera més econòmica el fragment subratllat:
avantpassats
8 Indica la categoria gramatical dels mots i forma derivats de la categoria gramatical que es demana:
Gràcia: (substantiu), graciositat, graciós, agraciar, graciosament
Aigua: (substantiu), aiguat, aigualit, aigualir, aigualiment
Lleuger: (adjectiu), lleugeresa, alleugerit, alleujar, lleugerament
10 Selecciona l’opció de cada apartat que et sembli que s’adiu més al text
gènere: article d’opinió
tipologia textual: text argumentatiu
organització textual: particular - general
marcadors textuals: exemples.
El tema és la fama. “Entre el cel i l’infern” és un títol temàtic. L’autor presenta una visió del món pessimista amb un to irònic
2 Busca informació sobre el mite de Jonàs i la balena i exposa-la breument.
Mite pertanyent a l’Antic Testament que explica la història d’un home (Jonàs) que va anar a predicar a la ciutat de Nínive. Durant el viatge en vaixell, va haver-hi una gran tempesta, i Jonàs va ser declarat culpable dels fets. Així doncs, els seus companys el van llençar al mar.
Allà, una balena se’l va empassar i no el va escopir fins passats tres dies. Guarda relació amb els tres dies que van succeir abans Jesucrist no ressuscités.
3 Llegeix aquesta ressenya sobre el llibre a què pertany el conte i digues, de manera raonada, si s’adiu amb el relat que has llegit:
Sí, ja que el relat exposa els problemes quotidians amb una ironia constant.
4 Indica el gènere i la tipologia textual del text
Gènere: Conte literari
Tipologia textual: Narrativa
5 Assenyala el tipus de progressió del tema que segueix el text
Segueix una progressió de tema constant
6 Determina els elements narratius del conte: estructura, temps, espai, personatges, mòbil i conflicte.
Estructura: circular
Temps: Una milmilionèsima de segon
Espai: el mar
Personatges: Enric Sanoi
Mòbil: Mentre neda és engolit per una balena. Finalment descobrirà que es tracta d’un hidroavió
Conflicte: Mentre rau dins de l’hidroavió reflexiona sobre la vida que porta i la seva existència. Quan es decideix que per ser un gran home només cal creure’s un gran home, l’hidroavió el llença a les flames d’un bosc incendiat
7 Digues quin tipus de narrador hi ha en el text. Raona la resposta.
És un narrador omniscient total, perquè coneix el que està succeint i fins i tot els pensaments i sentiments del protagonista.
8 Explica de manera breu la història que es relata.
Es relata la història d’un home, l’Enric Sanoi, que és engolit per un hidroavió antiincendis mentre fa submarinisme per evadir la seva vida trista i trivial, i és llençat sobre un bosc incendiat.
9 Explica l’evolució dels fets externs (allò que passa) i l’evolució dels sentiments del protagonista (allò que sent, que desitja i pensa) al llarg del relat.
Fets externs: El protagonista és engolit per un hidroavió mentre fa submarinisme i és llençat a un bosc en flames.
Sentiments: Reflexiona sobre la seva vida, que és avorrida i trista. Poc a poc es va motivant i va envalentint-se fins al punt de que creu que la fama és a tocar seu. Desprès però, torna a angoixar-se davant la imminent caiguda sobre el bosc incendiat.
10 Fes una descripció completa del protagonista. Quins trets essencials en destacaries?
El protagonista és un oficinista que porta una vida normal, rutinària i fins i tot avorrida. De jove prometia molt, però ha acabat vivint d’aquesta manera.
És un home ensopit, monòton, i en una part del relat se’ns mostra optimista.
11 Explica el sentit del títol. Quin sentit tenen el cel i l’infern?
El títol estableix una relació de conceptes entre el cel (glòria – hidroavió) i l’infern (vanaglòria –bosc incendiat).
12 Localitza el joc de paraules que apareix al final del text i digues quin valor té.
La distància entre la glòria i la vanaglòria és ínfima i feta de fum. L’Enric Sanoi conclou que la distància entre aquests dos termes és ínfima (milmilionèsima de segon) i feta de fum (bosc en flames).
13 Fes el resum del text
L’Enric Sanoi és engolit mentre fa submarinisme per evadir la seva vida quotidiana, rutinària i gris.
Una vegada dins del que creu que és una balena, pensa en la fama que podrà adquirir si acaba escapant de dins de l’animal, i del canvi que suposaria en la seva vida insípida.
Finalment, quan està decidit a donar el gran pas, descobreix que el que el transportava no era una balena, sinó un hidroavió, que l’aboca sobre un bosc en flames.
14 Fes una valoració crítica de la visió del món que l’autor transmet en el text.
Mitjançant aquest relat, l’autor transmet una visió pessimista i irònica del món. El protagonista reflexiona sobre la vida gris i trista que porta i busca solucions per millorar-la.
No em mostro a favor de les idees de l’autor, tot i que ho expressa de manera correcta i dóna els seus arguments. Per mi la vida no és tan radical, no és estar entre el cel o l’infern. No tot es negre o blanc. L’autor posa en relleu l’avorriment d’una vida rutinària i incita a fer grans coses per canviar-la. Penso que la amb la rutina diària també podem arribar a ser feliços.
1 Assenyala el lexema i els morfemes derivatius de cada un dels mots següents:
cag-an-er, pols-egu-era, amag-at-all, terr-ass-à, flam-ar-ada, cost-an-er, en-jog-ass-ar, pedr-eg-am, en-fein-ass-at, peix-at-er, crid-an-er
5 Defineix els mots següents i indica el significat de cada prefix:
Pseudocristià:cristià fals / pseudo:fals.
Postguerra: després de la guerra / post:després
Conviure: viure amb algú / con:en comú
Prejudici: jutjar abans de saber / pre:abans
Exportar:portar a fora / ex:fora
Sobrealimentació:alimentació en abundància / sobre:abundància
Antihigiènic:que no és higiènic / anti:negació
Desfullar:treure les fulles / des:oposició
Arximilionari:més que milionari / arxi:cantitat
Redreçar:tornar a la seva posició / re:tornar
Pressentir:sentir abans que passi / pre:abans
Sobrenatura:per damunt del que és normal / sobre:damunt
8 Omple els buits de les frases següents amb el verb que correspongui. Apostrofa quan calgui:
a) l’anomenis
b) van nomenar
a) senyalen
b) assenyalen
a) aguaita
b) guaita
a) abasta
b) basta
a) encreua
12 Copia i completa aquestes graelles:
codony, condonyer, codonyerar
mongeta, mongetera, mongetar
nou, noguer, noguerar
meló, meloner, melonar
cirera, cirerer, cirerar
carbassa, carbassera, carbasserar
oliva, olivera, oliverar
patata, patatera, patatar
figa,figuera, figuerar
rellotger, rellotger, rellotgeria
porta, porter, porteria
teula, euler, teuleria
pastís, pastisser,pastisseria
carn, carnisser, carnisseria
jardí, jardiner, jardineria
sabata, sabater, sabateria
cafè, cafeter, cafeteria
gelat, gelater, gelateria
15 Forma un nom a partir de cada adjectiu i digues quin valor comparteixen tots els noms resultants:
a) exactitud
b) dignitat
c) discreció
d) pobresa
e) pulcritud
f) rectitud
g) tranquil•litat
h) ignorància
i) petitesa
j) avidesa
k) avarícia
l) fredor
17 Completa aquestes oracions amb un derivat nominal que s’adigui amb cada cas:
a) jovenalla/ sardinada/ carreró/ magnolier
b) enyorança/ riallades/ infantesa
c) bastonada/ fadrina/ consentiment
d) dringadissa/ cristalleria
e) raonable/ comunisme
f) piuladissa
g) Sicaya/ escampadissa/ menjador/ casalot
18 Fixa’t que el sufix –itat pren formes diferents. Fes noms a partir dels adjectius següents amb el sufix que convingui en cada cas.
brevetat, brusquedat, crueltat, bondat, seguretat, publicitat, ingenuïtat, vaguetat, sequedat, igualtat, arbitrarietat, homogeneïtat, dignitat, lleialtat, simultaneïtat, castedat, vacuïtat, maldat, escassetat, falsedat, perpetuïtat, humiltiat, claredat, tenuïtat, fluixedat, contrarietat, austeritat, prolixitat, honestedat, vanitat
20 Fixa’t que el sufix –ió pot aparèixer en contextos diferents. Fes un derivat nominal a partir de cada un dels verbs següents.
a) visió, corrupción
b) interrupcions, recepció, detención
c) possessió, absorció, fusió
d) supressió, correccions, divisió
e) obsessió, abolició
21 Fes un derivat nominal de cada un dels verbs següents, després destria els derivats regressius dels altres.Regressius: ajut, renúncia, manlleu, guany, avanç, record, crit, retall,
Altres: acabament, aclariment, abolició, punició, coneixement, manteniment, ensenyament, recomanació, abonament, esdeveniment, creixement, exhibició, aparició, discordança, recança
25 Escriu un adjectiu derivat de cada un dels mots entre parèntesis i defineix el significat que té:a) esquerrà: que se serveix de la mà o el peu esquerre.
b) comprensible: que pot ser entès.
c) banyut: que té banyes.
d) defectuós: que té defectes.
e) caparrut: que s’ha ficat una cosa al cap.
f) marí: que viu al mar.
g) menjables: que no es poden menjar.
h) malaltís: que mostra una disposició habitual a estar malalt.
i) enraonador: que es plau a enraonar.
j) perceptible: que pot ésser percebut.
k) rondinaire: que sempre està disposat a caminar.
28 Completa les frases següents amb derivats que indiquen (tirant a):
a) rogenc
b) amargant
c) malaltís
d) tovenca
e) negrosos
32 Destria, de cada parella, la forma derivada incorrecta.
a) pol•lucionar
b) col•licionar
c) decepcionar
d) garantizar
e) matitzar
f) aterroritza
g) reflexar
h) traïcionar
i) aclarir
j) improvitzar
33 Omple el buita mb una forma verbal sinònima de l’oració entre paréntesis:a) desossa
b) moblar
c) atemorits
d) turmentis
e) asaborir
f) emmurallaven
g) s’acomiada
h) travessa
i) aterra
36 Destria els mots habilitats de les frases següents i digues en cada cas quin canvi han sofert:
a) un picasso i un miró (nom propi a nom comú)
b) Els pretendents (adjectiu a nom)
c) un parell de martinis (nom propi a nom comú)
d) L’anada i la tornada (participi a nom)
e) Els savis i els intel•ligents (adjectiu a nom)
f) La 322 (adjectiu a nom)
g) un ase i una bleda (nom a adjectiu)
h) El caient (gerundi a nom)
i) un rostit amb un sofregit (adjectiu a nom)
37 Fixa’t que molts mots compostos fan referència a qualitats huamanes. Explica el significat de les formes següents i indica la categoria de cada lexema:
tastaolletes (verb + nom): Persona que comença moltes coses i no en segueix cap.
panxacontent (nom + adjectiu): Que no s’amoïna per res.
buscabregues (verb + nom): Que li agrada barallar-se.
ventafocs (verb + nom): Persona, que és injustament postergada obligant-la a fer les feines més humils.
escurabutxaques (verb + nom): Persona o cosa que fa despendre tots els diners de què hom disposa.
llepafils (verb + nom): Triat excessivament, escrupolós, en el menjar.
pelacanyes (verb + nom): Persona pobra.
somiatruites (verb + nom): Persona visionària o que s’il•lusiona fàcilment amb coses impossibles o estranyes.
escanyapobres (verb + nom): Usurer.
rebentapisos (verb + nom): Lladre de pisos.
40 Subratlla les locucions lèxiques i digues, en cada cas, si són nominals, adjectivals o adverbials:
a) peus de rata, cames de perdiu i potes de gat (nominals)
b) braç de gitano (nominal)
c) a dreta llei (adverbial)
d) a contracor (adverbial)
e) a cor què vols (adverbial)
f) ull de poll (nominal), mal de mil dimonis (adjectival)
g) sense mirar prim, sobre la marxa (adverbial)
42 Completa les següents frases:
a) d’avui en vuit
b) sobre un llit de roses
c) ni de bon tros
d) muts i a la gàbia
e) l’any de la Mariacastanya
f) partit pres
g) a la quinta punyeta
h) sobre manera
43 Fixa’t que moltes fraes fetes expliquen maneres de ser. Relaciona cada frase feta amb el seu significat:
ser coix del front: no tenir seny
ser de bona dent: ser menjador
ser de la màniga ampla: ser tolerant
ser el capità aranya: fer actuar però sense participar
ser fluix de llengua: ser indiscret
ser una boca d’or: ser eloqüent
ser una sangonera: ser causa de pèrdua
ser de bona pasta: tenir bon caràcter
ser de poca vida: ser poc menjador
ser del morro fort: tenir mal geni
ser de la primera volada: ser inexpert
ser el cul d’en Jaumet: ser molt bellugadís
ser un calcases: deixar-se dominar per la dona
ser un cap calent: ser un exaltat
45 Completa les oracions següents amb aquestes frases fetes:
a) té bons costats
b) tinc ben apamat
c) tinc a la butxaca
d) té cara d’ovella i urpes de llop,
e) tinc coll avall
f) tinc el cap com un timbal
g) té estómac o fetge
h) tinc fogots
47 Relaciona cada una de les frases fetes de la sèrie a) amb el significat corresponent de la sèrie b)
fer via: avançar
fer uns ulls com unes taronges: obrir els ulls desmesuradament
fer xup-xup: bullir a poc a poc
fer upa: alçar una criatura
fer una queixalada: picar alguna cosa per menjar
fer una cara nova: pegar
fer volar coloms: il•lusionar-se en coses inútils
fer un paperàs: quedar molt bé
fer un gall: desafinar
fer-se veure: presumir
fer sortir barba: impacientar
fer una escena: escandalitzar
fer un pensament: prendre una resolució
fer una gorra: fer pagar a un altre
51 Indica quin procés de formación de mots segueixen les paraules destacades en aquests titulars:
a) derivació
b) sintagmació/ derivació
c) derivació regressiva/ habilitació/ habilitació
d) derivación/ derivació
e) sintagmació/ derivació
f) habilitació/ habilitació
g) fraseologia
h) sigles/ sigles/ derivació
52 Explica quina crítica fa l’autor sobre els manlleus
Mostra una visió crítica davant el sufix de procedència anglesa –ing, que tant èxit ha adquirit en la nostra llengua, fins i tot, pot crear paraules noves a partir de lexemes catalans.
2 Identifica els sons consonàntics que representen les grafies destacades:
[s], [ʎ], [_], [ʃ], [r], [k], [(], [ɾ], [z], [ʃ], [s], [ʃ], [_], [γ], [d ], [s]
bLlinatge: davant de e cal posar g
diguin cal la u per poder pronunciar la g
començar: ç pronunciar-la alveolar
ancestre: davant de e cal posar c i no ç, acaba en –e perquè es tracta d’una paraula masculina
netejar: davant de a sempre posem j
muntanya: a és la terminació per al femení singular
vaixell: darrere de a cal afegir i per fer sonar la x
lleuger: davant de e cal posar g
4 Conjuga el present del subjuntiu i l’imperfet de subjuntiu dels verbs fer i criar.
faci, facis, faci, fem, feu, facin / fes, fessis, fes, féssim, féssiu, fessin
criï, criïs, criï, criem, crieu, criïn / criés, criessis, criés, criéssim, criéssiu, criessin
5 Indica si les formes destacades són adverbis, pronoms o determinats
a) determinant
b) adverbi
c) determinant
d) pronom
7 Digues d’una manera més econòmica el fragment subratllat:
avantpassats
8 Indica la categoria gramatical dels mots i forma derivats de la categoria gramatical que es demana:
Gràcia: (substantiu), graciositat, graciós, agraciar, graciosament
Aigua: (substantiu), aiguat, aigualit, aigualir, aigualiment
Lleuger: (adjectiu), lleugeresa, alleugerit, alleujar, lleugerament
10 Selecciona l’opció de cada apartat que et sembli que s’adiu més al text
gènere: article d’opinió
tipologia textual: text argumentatiu
organització textual: particular - general
marcadors textuals: exemples.
divendres, 6 de novembre del 2009
El Pau Gasol
En Pau Gasol Sáez és un jugador català de bàsquet professional que juga en els “Angeles Lakers”, equip de la NBA, i ara és un mite del bàsquet a nivell mundial.
Aquest home fa 2,15 metres d’alçada i pesa uns 120 quilograms, necessari per ocupar la posició d’Ala-Pívot a la NBA, la lliga més espectacular i dura del món. El 6 de juliol del 2010 complirà 30 anys, però encara li queden moltes temporades per jugar i aconseguir més títols i victòries. És un jugador que no destaca físicament per la seva corpulència, sinó per la combinació de les qualitats que té com a Ala-Pívot: resistència, flexibilitat, velocitat, salt i d’altres menys rellevants.
El jugador català dels “Lakers” és diferencia de les altres estrelles per una altra característica molt important, la seva intel·ligència. Va haver de deixar la carrera de medecina en el primer curs, la qual cosa significa que no sòls el bàsquet és la seva vida. És un esportista que li agrada fer servir el cap. A més, diu que el seu objectiu a la vida és arribar a ser metge en un futur. Utilitzar la seva capacitat intel·lectual, per a en Pau, sempre ha estat el seu punt fort i clau per a l’èxit, així com també la generositat que resideix en ell i la constància.
Sens dubte en Pau és, i mai deixarà de ser, el millor català que s’ha dedicat al bàsquet sense deixar de banda el seu esperit català.
Alumne: Juan González Gallego
Professor: Sr. Viladrosa
Redacció de Novembre
Aquest home fa 2,15 metres d’alçada i pesa uns 120 quilograms, necessari per ocupar la posició d’Ala-Pívot a la NBA, la lliga més espectacular i dura del món. El 6 de juliol del 2010 complirà 30 anys, però encara li queden moltes temporades per jugar i aconseguir més títols i victòries. És un jugador que no destaca físicament per la seva corpulència, sinó per la combinació de les qualitats que té com a Ala-Pívot: resistència, flexibilitat, velocitat, salt i d’altres menys rellevants.
El jugador català dels “Lakers” és diferencia de les altres estrelles per una altra característica molt important, la seva intel·ligència. Va haver de deixar la carrera de medecina en el primer curs, la qual cosa significa que no sòls el bàsquet és la seva vida. És un esportista que li agrada fer servir el cap. A més, diu que el seu objectiu a la vida és arribar a ser metge en un futur. Utilitzar la seva capacitat intel·lectual, per a en Pau, sempre ha estat el seu punt fort i clau per a l’èxit, així com també la generositat que resideix en ell i la constància.
Sens dubte en Pau és, i mai deixarà de ser, el millor català que s’ha dedicat al bàsquet sense deixar de banda el seu esperit català.
Alumne: Juan González Gallego
Professor: Sr. Viladrosa
Redacció de Novembre
dijous, 22 d’octubre del 2009
La crisi econòmica
En els últims anys en els quals la crisi econòmica s’està veient molt reflectida en gran part dels aspectes de la vida quotidiana està sent un dels temes més parlats arreu de tot el país. S’escolta tant pels mitjans de comunicació com en els comentaris que fan les persones que ens envolten, de les quals podem destacar els professors, amics, familiars, passatgers que realitzen el trajecte de l’autobús a prop teu i similars.
Tots parlen de la crisi queixant-se com si sigues una cosa molt dolenta. A més a més la majoria no en proposa solucions o si diu alguna pensa que es feina d’altres persones.
En aquest cas és molt fàcil dir que els responsables són els demés (que en part és veritat), però en la meva opinió tots en som responsables, ja que és la nostra situació i ens afecta a tots nosaltres. Jo crec que és assumpte de tots i que cadascú de nosaltres té un paper molt important i significatiu del qual depèn aquesta crisi.
D’altra banda m’agradaria canviar la concepció dels lectors d’aquest escrit sobre la crisi econòmica, ja que, com he dit abans, la gent en general pensa que és una cosa dolenta. La crisi és una de les millors coses que pot passar a un país perquè porta progressos. És en la crisi que neix la incentiva, els descobriments i les grans estratègies. Qui supera la crisi, se supera a si mateix sense quedar "superat".
A parer meu, qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries, violenta el seu propi talent i respecta més als problemes que a les solucions.
Acabem d’una vegada amb l’única crisi amenaçadora, que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la.
Alumne: Juan González Gallego
Professor: Sr. Viladrosa
Redacció d’octubre
ACTIVITATS
1 Indica el tipus de e i o que presenten els següents mots:
[ε]: hem, crec
[e]: gent, fer, ben, pell
[c]: com, sol, tros, lloc, prou, hort
[o]: no, dos, tots
2 Digues quins sons vocàlics presenten aquests mots.
vegada: [ə, a, ə]
enveja:[ə, ε, ə]
treball:[ə, a]
calçotets:[ə, u, ε]
sembla:[ε, ə]
3 Assenyala quin tipus de contacte es produeix
En totes es produeix sonorització
4 Transcriu
[m], [ŋ], [n], [m], [n], [n], [ŋ], [n], [ŋ], [m], [n]
4. Forma adverbis de mode a partir dels adjectius segúents. Despres transcriu els sons vocàlics:
- precisament [əiəe] l) pobrament [ɔəe]
- magníficament [əiiəe] m) temperadament [əəaəe]
- pacíficament [əiiəe] n) fantàsticament [əaiəe]
- silenciosament [iəioəe] o) miraculosament [iəuoəe]
- actualment [əuae] p) opulentament [uueəe]
- obtusament [uuəe] q) percentualment [əəuae]
- fredament [εe] r) legalment [əae]
- necessàriament [əəaiəe] s) feliçment [əie]
- ordenadament [uəaəe] t) càlidament [aiəe]
- pacientment [əiee] u) sanament [aəe]
- ignominiosament [iuiioəe]
5. Transcriu foneticament les agrupacions vocàliques que formin diftong:
boira [ɔj] cuir [uj] sainet [əj] almoina [ɔj]
raig cuixa aigua [aj] [wə] lliure [iw]
feina [εj] aire [aj] airejar [əj] cau [aw]
fauna [aw] xai [aj] renoi [ɔj] boig
auca [aw] iambe [ja] xauxa [aw] cuina [uj]
guerra iot [jɔ] treuen [wə] riuen [wə]
maduixa teula [ew] heura [ew] fuig
freixa eina [εj] dijous [ɔw] ous [ɔw]
faig quasi [wa] guarda [wa] bilingüe [wə]
aerosol feinejar [əj] llenguatge [wa] paquet
guixeria emboirar [uj] boletaire [aj] guix
mosaic [aj] reixa reu [εw] impermeable
12. Transcriu fonèticament les grafies destacades en aquests segments. Explica el fenomen que s’hi esdevé:
a) Fred polar [t] ensordiment
b) Coc pa [k] manté el tret sord
c) Ànec amb patates [k] manté el tret sord
d) Sac de gemecs [g] sonorització
e) Pot de vidre [d] sonorització
f) Càstig infernal [k] manté el tret sord
g) Plat de sopa [d] sonorització
h) Gat vell [d] sonorització
i) Tub estret [p] manté el tret sord
j) Fred viu [d] manté el tret sonor
k) Cop de cap [b] sonorització
l) Roc de riu [g] sonorització
m) Sóc dur [g] sonorització
n) Set galls [d] sonorització
o) Líquid dens [d] manté el tret sonor
p) Estic llest [g] sonorització
q) Estic pelat [k] manté el tret sord
r) Pet pudent [t] manté el tret sord
s) Dormilec de sempre [g] sonorització
t) Llit buit [d] sonorització
13. Transcriu fonèticament les grafies destacades en aquests mots. Explica el fenomen que s’hi esdeve.
- [t] f) [t] k) [_] p) [k] u) [d]
- [t] g) [k] l) [p] q) [p] v) [k]
- [k] h) [_] m) [k] r) [_] w) [_]
- [p] i) [p] n) [p] s) [d] x) [d]
- [p] j) [p] o) [p] t) [b] y) [p]
Ensordeixen: a), b), d), e), i), j), n), o), q), t), y).
Mantenen la sonoritat / sordesa: c), f), g), h), l), m), p), r), v), y).
Sonoritzen: k), s), u), x).
Sons fricatius
14. Llegeix atentament aquests enunciats i determina quin so ([f] / [v]) correspon a les grafies destacades:
[f]: fotògraf tímid, paràgraf curt, filòsof pansit, golf Pèrsic.
[v]: baf bullent, tuf irrespirable, autògraf del cap, telègraf marí, baf de tabac, serf de la gleva.
15. Agrupa aquests segments segons quin sigui el so que correspon a les grafies destacades:
[s]: els companys, els fills; fas pena, fas tombarelles, fas feina; tens por, tens pressa, tens fred; vas perdut, vas
com sempre.
[z]: els amics, els dits, els homes; fas goig, fas enveja, fas amics; tens gana, tens amigues, tens hora; vas amb
ell, vas ben mudat, vas lleuger.
16. Transcriu fonèticament les grafies destacades en aquests mots. Fixa’t bé en els contactes:
a) entusia[z]me, e[s]perma, e[z]morzar, de[z]dir, de[s]fer, e[s]coltar, de[z]mai
b) de[s]cobrir, di[z]bauxa, di[s]curs, di[s]cret, dirigi[z]me, di[s]tingir, e[z]bandir
c) e[z]bufegar, e[s]cala, e[z]glésia, e[z]garrifança, e[s]cometre, e[z]nobisme
d) malga[s]tar, mallorquini[z]me, malde[s]tre, marxi[z]me, ma[s]cle, e[s]capada
17. Llegeix el fragment i assenyala les grafies que corresponen als sons [s] i [z]. Fes atenció als contactes:
de[s]can[s]a Nevare[z] i altre[z] narra[s]ion[z] mexicane[s] con[s]titueix l’at[z]avara vint-i-tre[z] any[z] narra[s]ion[s], Calder[z] en[s] propo[z]a una aproxima[s]ió vi[z]ió convivèn[s]ia ine[s]table amb el[s] codi[s], le[z] norme[z] i le[s] conven[s]ion[s] le[s] [s]o[s]ietat[z] moderne[s]
18. LLegeix aquets refranys,indica les sonoritzacions que s’hi produeixen i transcriu-los.
a) [fe/zβe/jno/m_/rizək]b) [kino/zβa/ŋəʎ_uliɔ/l ǀ no/zβa/ŋəkwa/mbɔ/l]c) [bɔ/ns ko/ mtəs fa/m bɔ/nz əmiks]d) [mɔ/ŋ_əs ǀ siβlzjɔ/wsfəra/ts ǀ se/mprəβa/nəpəɾəʎa/ts]
Les sonoritzacions estan subratllades.
19. Transcriu fonèticament aquesta endevinalla:
[kɔ/mme/zmənsəβo/nəs ǀ me/zməmbru/təs ǀ sjəmbɔ/lznətə_a/ ǀ ma/zdə.əʃa/sta/ ]
20. Transcriu fonèticament les grafies destacades:
a) po[dz] venir, po[ts] tornar, po[dz] anar-hi, po[dz] decidir, po[ts] comprar, po[dz] llegir
b) na[bz] i cols, na[ps] fregits, na[bz] amb salsa, na[bz] del poble, na[ps] tendres
c) fo[gz] de camp, fo[ks] turbulents, fo[gz] encesos, fo[gz] apagats, fo[gz] de Sant Joan
21. Identifica els sons destacats en aquestes sèries:
[ʃ] / [3]
a) pe[3] de sopa, pe[ʃ] fresc, pe[3] ample, pe[3] al cove, pe[ʃ] comprat
b) el mate[3] dia, el mate[3] any, el mate[ʃ] cas, al mate[3] lloc, el mate[3] infant
c) flu[3] de cap, flu[3] i tendre, flu[3] de molles, flu[ʃ] temperat, flu[ʃ] com tu
d) cre[3] ràpid, cre[ʃ] cada dia, cre[3] de pressa, cre[ʃ] sense por, cre[3] ara
[ts] / [dz]
a) e[ts] curt, e[dz] hàbil, e[dz] llest, e[dz] idiota, e[dz] veloç, e[ts] prim, e[dz] bo
b) po[ts] comprar, po[dz] entrar, po[ts] tornar, po[dz] anar-te’n, po[dz] mirar-me
[tʃ] / [d3]
a) fa[tʃ] pena, fa[d3] goig, fa[tʃ] feina, fa[tʃ] costura, fa[d3] dedicatòries, fa[tʃ] postals
b) ra[d3] de llum, ra[d3] incandescent, ra[d3] assassí, ra[tʃ] partit, ra[tʃ] fi, ra[d3] de sol
c) va[d3] d’hora, va[d3] amb tu, va[tʃ] com un coet, va[d3] lent, va[d3] de bon humor, hi va[d3] ara
d) ma[d3] o abril, ma[tʃ] fred, ma[tʃ] plujós, ma[d3] esperat, ma[tʃ] sense pluja
e) mi[tʃ] partir, mi[d3]diada, mi[d3]orn, mi[tʃ] fondista, mi[tʃ] pensionista, mi[d3]metratge
f) Pu[tʃ]erdà, Pu[d3]dàlber, Pu[d3]garí, Pu[tʃ]farner, Pu[d3]mal, Pu[tʃ]pardines, Pu[tʃ]erver
22. Transcriu els sons que representin les grafies destacades:
a) El pe[3] gros e[z] men[3]a el petit.
b) Pel ma[tʃ] cada dia un ra[tʃ].
c) Gat e[s]caldat de l’aigua tèbia fu[tʃ].
d) [s]i el bou vol[z] engre[ʃ]ar, de mi[tʃ] febrer a mar[z] l’ha[z] de pa[s]turar.
e) A pagè[z] endarrerit, cap anyada no li é[z] bona.
f) Divide[3] i vencerà[s].
23. Transcriu les consonants nasals que apareixen en aquests modismes:
a) fer el [m]a[ņ]ta
b) fer el des[m]e[ñ]jat
c) fer ce[ņ]dres
d) fer el dese[ņ]tès
e) fer córrer l’u[ŋ]gla
f) fer ci[ŋ]c cè[ņ]ti[m]s
g) fer ate[n]ció
h) fer co[m]pa[ñ]ia
i) fer co[ñ]xorxa
j) fer u[m]paperàs
k) fer avi[n]e[ņ]t
l) fer bo[m] paper
24. Transcriu fonèticament les grafies destacades de les expressions següents:
a) ésser l’amo de[ł] ball
b) posar-se de panxa a[ł]sol
c) sa[ļ]tar la llebre
d) tirar pe[ł] camí de[ł] mig
e) pujar-se’n a[ł]cel
f) quedar esca[ļ]dat
25. Transcriu fonèticament les grafies n i l d’aquest fragment. Fixa’t bé en els contactes.
E[ʎ] llarg depe[ņ]dè[n]cia i[m]fa[ņ]ti[ł][l]a [n]ostra [n]ombre co[ņ]ducta co[n]gènites [l]a i[ņ]tensitat de [l]a [n]ostra vida socia[ł], un gra[n] cervell especia[l]me[ņ]t flexib[l]e i [l]a comu[n]icar-se pote[ņ]t i[n]strume[ņ]t com e[ʎ] lle[ŋ]guatge só[ŋ]característiques que ha[m] fet que [l]’espècie huma[n]a depe[ŋ]gui tota[l]me[ņ]t de [l]a cu[ļ]tura depe[ŋ]gui de [l]apossibi[l]itat d’apre[ņ]dre de [l]’experiè[n]cia comu[n]a de [l]a huma[n]itat, co[ņ]de[n]sada tradicio[n]s que e[ł] grup socia[ł] ha acumu[l]at
26. Transcriu fonèticament les grafies destacades en aquests refranys:
a) [k] al sa[β]er ne[.]ar i [γ]uardar la ro[β]a.
b) [b]al més un [t]raguet [d]el ne[γ]re [k]e [t]o[t]a l’ai[γ]ua [delta]el Se[γ]re.
c) Fe[β]rer, mes men[t]i[delta]er, un [delta]ia [delta]olent i l’al[t]re [t]am[b]é.
d) [d]éu em [d]óni ric mari[t], en[k]ara [k]e si[γ]i [p]e[t]i[t].
e) [t]an[o]s ca[p]s, [t]an[o]s [β]arre[t]s.
f) Hos[t]es vin[g]eren [k]e [delta]e [k]asa ens [t]ra[γ]eren.
g) [k]i geme[γ]a, ja ha rebu[t].
h) El [β]en[t]re no a[t]me[t] raons.
27. Llegeix atentament aquest fragment i assenyala les grafies que corresponen als sons: [b], [β], [d], [delta], [g], [γ]:
Jor[d]i li [delta]onà s’esta[β]a a la se[β]a cam[b]ra, escri[β]int [d]el [d]èficit que [γ]ràcies a una manio[β]ra la [γ]ran li ser[b]ia [delta]’escriptori un [b]ati[β]ull [d]e pany [d]e paret [d]el [d]amunt, resplen[d]ent de jo[β]entut i [delta]e [β]ellesa i[delta]eal de l’estima[delta]a, entre els [delta]aurats [delta]e
28. Indica els emmudiments i les sensibilitzacions dels refranys següents:
a) Amb el dine(r) tot es pot fe(r) menys ana(r) al cel.
b) Bons com(p)tes fan bons amics.
c) Més val un bon amic que cen(t) paren(t)s.
d) Mol(t)s paren(t)s a aconsella(r), però mol(t) pocs a ajuda(r).
e) Perdona(r) els dolen(t)s és fe(r) mal a molta gen(t).
f) Per Sant Andreu, tot el dia no s’hi veu.
29. Transcriu els mots següents:
a) [imméns], [tillə], [pa/llit], [ənneγrí], [ənnubblí], [kunnəksió], [kəlliγrəfia], [illə3ítim]
b) [régglə], [pɔbblə], [aŋglə], [sulúbblə], [fébblə], [seglə], [təmíbblə], [dobblə], [mɔbblə]
c) [fubbɔl], [əbbukat], [əmmεʎʎə], [səmmanə], [əllεtik], [raʎʎə], [biʎʎεt], [buʎʎεtə]
35. Transcriu els sons que representen les grafies destacades i indica el fenomen que s’hi esdevé:
a) [m] labiodentalització
b) [p] neutralització
c) [t] ensordiment
d) [t] sensibilització
e) [z] sonorització
f) [β] aproximant
g) [z] sonorització
h) emmudiment
i) [p] ensordiment
j) [bb] geminació
k) [β] aproximant
l) emmudiment
m) [bb] geminació
n) [mm] geminació
o) [γ] aproximant
39. Transcriu fonèticament els mots següents:
a) [paginə], [awkə], [rəfləksio], [indi3en], [əŋkura], [pəjzad3ə], [rəwka]
b) [fəntəziə], [əgzemplə], [sənsəsio], [onzə], [ubsəsio ], [əvgənista/n]
c) [dəzmaj], [əmabblə], [dəntisio], [sawnə], [kwazi], [əspaj], [ub3ektə]
d) [əskitʃa ], [mitʃ], [ 3ənusdeltai], [rəβizio], [ajγwa], [ən3əγa/], [ditadeltaə]
40. Transcriu fonèticament els mots següents:
a) [əlzimfans], [dozmid3us], [sampaw], [bad3iβŋ], [kre3mɔlpok], [ditzβruts]
b) [əmikzdeltaəmpaw], [todz.inεw.ɔɾə], [kapziβərεts], [flu3deltaəkɔr], [mad3nəβat]
c) [kɔbzdeltaəkap], [fiʎzəmpipədeltaos], [rejzdeltaəluɾien], [temzdeltaəɔk], [tupəstrεt]
d) [rɔkspunʃəγuts], [fad3mɔltəfεjnə], [tiŋsaŋ], [pɔdzənaɾi], [təmtεd3deltaə3ɔβə]
7 Fes la flexió dels adjectius següents
Magne, magna, magnes, magnes
Bo, bona, bons, bones
Car, cara, cars, cares
Evident, evident, evidents, evidents
Blanc, blanca, blancs, blanques
Recòndit, recòndita, recòndits, recòndites
Primordial, primordial, primordials, primordials
8 Conjuga el present de subjuntiu dels verbs voler i poder
Vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin
Pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin
9 Analitza morfosintàcticament la frase següent
A (preposició), la (article), gent (nom), cada (adjectiu), vegada (nom), li (pronom feble), agrada (verb estatiu), més (quantitatiu), fer (verb), ostentació (nom)
10 Digues si els verbs següents són verbs independents o perífrasis verbals
independent, perífrasi, perífrasi, perífrasi, perífrasi, independent, independent, perífrasi
11 Explica la diferència de significat entre els verbs
Baixar
Anar de dalt a baix, d’un punt a un altre situat en un nivell més baix, davallar.
Abaixar
Fer descendir a un nivell més baix.
Pujar
El mateix que baixar, però a l’inrevés.
Apujar
Donarli més del que tingui
Senyalar
Fer un senyal
Assenyalar
Mostrar o designar amb el dit o fent qualsevol altre senyal.
[ε]: hem, crec
[e]: gent, fer, ben, pell
[c]: com, sol, tros, lloc, prou, hort
[o]: no, dos, tots
2 Digues quins sons vocàlics presenten aquests mots.
vegada: [ə, a, ə]
enveja:[ə, ε, ə]
treball:[ə, a]
calçotets:[ə, u, ε]
sembla:[ε, ə]
3 Assenyala quin tipus de contacte es produeix
En totes es produeix sonorització
4 Transcriu
[m], [ŋ], [n], [m], [n], [n], [ŋ], [n], [ŋ], [m], [n]
4. Forma adverbis de mode a partir dels adjectius segúents. Despres transcriu els sons vocàlics:
- precisament [əiəe] l) pobrament [ɔəe]
- magníficament [əiiəe] m) temperadament [əəaəe]
- pacíficament [əiiəe] n) fantàsticament [əaiəe]
- silenciosament [iəioəe] o) miraculosament [iəuoəe]
- actualment [əuae] p) opulentament [uueəe]
- obtusament [uuəe] q) percentualment [əəuae]
- fredament [εe] r) legalment [əae]
- necessàriament [əəaiəe] s) feliçment [əie]
- ordenadament [uəaəe] t) càlidament [aiəe]
- pacientment [əiee] u) sanament [aəe]
- ignominiosament [iuiioəe]
5. Transcriu foneticament les agrupacions vocàliques que formin diftong:
boira [ɔj] cuir [uj] sainet [əj] almoina [ɔj]
raig cuixa aigua [aj] [wə] lliure [iw]
feina [εj] aire [aj] airejar [əj] cau [aw]
fauna [aw] xai [aj] renoi [ɔj] boig
auca [aw] iambe [ja] xauxa [aw] cuina [uj]
guerra iot [jɔ] treuen [wə] riuen [wə]
maduixa teula [ew] heura [ew] fuig
freixa eina [εj] dijous [ɔw] ous [ɔw]
faig quasi [wa] guarda [wa] bilingüe [wə]
aerosol feinejar [əj] llenguatge [wa] paquet
guixeria emboirar [uj] boletaire [aj] guix
mosaic [aj] reixa reu [εw] impermeable
12. Transcriu fonèticament les grafies destacades en aquests segments. Explica el fenomen que s’hi esdevé:
a) Fred polar [t] ensordiment
b) Coc pa [k] manté el tret sord
c) Ànec amb patates [k] manté el tret sord
d) Sac de gemecs [g] sonorització
e) Pot de vidre [d] sonorització
f) Càstig infernal [k] manté el tret sord
g) Plat de sopa [d] sonorització
h) Gat vell [d] sonorització
i) Tub estret [p] manté el tret sord
j) Fred viu [d] manté el tret sonor
k) Cop de cap [b] sonorització
l) Roc de riu [g] sonorització
m) Sóc dur [g] sonorització
n) Set galls [d] sonorització
o) Líquid dens [d] manté el tret sonor
p) Estic llest [g] sonorització
q) Estic pelat [k] manté el tret sord
r) Pet pudent [t] manté el tret sord
s) Dormilec de sempre [g] sonorització
t) Llit buit [d] sonorització
13. Transcriu fonèticament les grafies destacades en aquests mots. Explica el fenomen que s’hi esdeve.
- [t] f) [t] k) [_] p) [k] u) [d]
- [t] g) [k] l) [p] q) [p] v) [k]
- [k] h) [_] m) [k] r) [_] w) [_]
- [p] i) [p] n) [p] s) [d] x) [d]
- [p] j) [p] o) [p] t) [b] y) [p]
Ensordeixen: a), b), d), e), i), j), n), o), q), t), y).
Mantenen la sonoritat / sordesa: c), f), g), h), l), m), p), r), v), y).
Sonoritzen: k), s), u), x).
Sons fricatius
14. Llegeix atentament aquests enunciats i determina quin so ([f] / [v]) correspon a les grafies destacades:
[f]: fotògraf tímid, paràgraf curt, filòsof pansit, golf Pèrsic.
[v]: baf bullent, tuf irrespirable, autògraf del cap, telègraf marí, baf de tabac, serf de la gleva.
15. Agrupa aquests segments segons quin sigui el so que correspon a les grafies destacades:
[s]: els companys, els fills; fas pena, fas tombarelles, fas feina; tens por, tens pressa, tens fred; vas perdut, vas
com sempre.
[z]: els amics, els dits, els homes; fas goig, fas enveja, fas amics; tens gana, tens amigues, tens hora; vas amb
ell, vas ben mudat, vas lleuger.
16. Transcriu fonèticament les grafies destacades en aquests mots. Fixa’t bé en els contactes:
a) entusia[z]me, e[s]perma, e[z]morzar, de[z]dir, de[s]fer, e[s]coltar, de[z]mai
b) de[s]cobrir, di[z]bauxa, di[s]curs, di[s]cret, dirigi[z]me, di[s]tingir, e[z]bandir
c) e[z]bufegar, e[s]cala, e[z]glésia, e[z]garrifança, e[s]cometre, e[z]nobisme
d) malga[s]tar, mallorquini[z]me, malde[s]tre, marxi[z]me, ma[s]cle, e[s]capada
17. Llegeix el fragment i assenyala les grafies que corresponen als sons [s] i [z]. Fes atenció als contactes:
de[s]can[s]a Nevare[z] i altre[z] narra[s]ion[z] mexicane[s] con[s]titueix l’at[z]avara vint-i-tre[z] any[z] narra[s]ion[s], Calder[z] en[s] propo[z]a una aproxima[s]ió vi[z]ió convivèn[s]ia ine[s]table amb el[s] codi[s], le[z] norme[z] i le[s] conven[s]ion[s] le[s] [s]o[s]ietat[z] moderne[s]
18. LLegeix aquets refranys,indica les sonoritzacions que s’hi produeixen i transcriu-los.
a) [fe/zβe/jno/m_/rizək]b) [kino/zβa/ŋəʎ_uliɔ/l ǀ no/zβa/ŋəkwa/mbɔ/l]c) [bɔ/ns ko/ mtəs fa/m bɔ/nz əmiks]d) [mɔ/ŋ_əs ǀ siβlzjɔ/wsfəra/ts ǀ se/mprəβa/nəpəɾəʎa/ts]
Les sonoritzacions estan subratllades.
19. Transcriu fonèticament aquesta endevinalla:
[kɔ/mme/zmənsəβo/nəs ǀ me/zməmbru/təs ǀ sjəmbɔ/lznətə_a/ ǀ ma/zdə.əʃa/sta/ ]
20. Transcriu fonèticament les grafies destacades:
a) po[dz] venir, po[ts] tornar, po[dz] anar-hi, po[dz] decidir, po[ts] comprar, po[dz] llegir
b) na[bz] i cols, na[ps] fregits, na[bz] amb salsa, na[bz] del poble, na[ps] tendres
c) fo[gz] de camp, fo[ks] turbulents, fo[gz] encesos, fo[gz] apagats, fo[gz] de Sant Joan
21. Identifica els sons destacats en aquestes sèries:
[ʃ] / [3]
a) pe[3] de sopa, pe[ʃ] fresc, pe[3] ample, pe[3] al cove, pe[ʃ] comprat
b) el mate[3] dia, el mate[3] any, el mate[ʃ] cas, al mate[3] lloc, el mate[3] infant
c) flu[3] de cap, flu[3] i tendre, flu[3] de molles, flu[ʃ] temperat, flu[ʃ] com tu
d) cre[3] ràpid, cre[ʃ] cada dia, cre[3] de pressa, cre[ʃ] sense por, cre[3] ara
[ts] / [dz]
a) e[ts] curt, e[dz] hàbil, e[dz] llest, e[dz] idiota, e[dz] veloç, e[ts] prim, e[dz] bo
b) po[ts] comprar, po[dz] entrar, po[ts] tornar, po[dz] anar-te’n, po[dz] mirar-me
[tʃ] / [d3]
a) fa[tʃ] pena, fa[d3] goig, fa[tʃ] feina, fa[tʃ] costura, fa[d3] dedicatòries, fa[tʃ] postals
b) ra[d3] de llum, ra[d3] incandescent, ra[d3] assassí, ra[tʃ] partit, ra[tʃ] fi, ra[d3] de sol
c) va[d3] d’hora, va[d3] amb tu, va[tʃ] com un coet, va[d3] lent, va[d3] de bon humor, hi va[d3] ara
d) ma[d3] o abril, ma[tʃ] fred, ma[tʃ] plujós, ma[d3] esperat, ma[tʃ] sense pluja
e) mi[tʃ] partir, mi[d3]diada, mi[d3]orn, mi[tʃ] fondista, mi[tʃ] pensionista, mi[d3]metratge
f) Pu[tʃ]erdà, Pu[d3]dàlber, Pu[d3]garí, Pu[tʃ]farner, Pu[d3]mal, Pu[tʃ]pardines, Pu[tʃ]erver
22. Transcriu els sons que representin les grafies destacades:
a) El pe[3] gros e[z] men[3]a el petit.
b) Pel ma[tʃ] cada dia un ra[tʃ].
c) Gat e[s]caldat de l’aigua tèbia fu[tʃ].
d) [s]i el bou vol[z] engre[ʃ]ar, de mi[tʃ] febrer a mar[z] l’ha[z] de pa[s]turar.
e) A pagè[z] endarrerit, cap anyada no li é[z] bona.
f) Divide[3] i vencerà[s].
23. Transcriu les consonants nasals que apareixen en aquests modismes:
a) fer el [m]a[ņ]ta
b) fer el des[m]e[ñ]jat
c) fer ce[ņ]dres
d) fer el dese[ņ]tès
e) fer córrer l’u[ŋ]gla
f) fer ci[ŋ]c cè[ņ]ti[m]s
g) fer ate[n]ció
h) fer co[m]pa[ñ]ia
i) fer co[ñ]xorxa
j) fer u[m]paperàs
k) fer avi[n]e[ņ]t
l) fer bo[m] paper
24. Transcriu fonèticament les grafies destacades de les expressions següents:
a) ésser l’amo de[ł] ball
b) posar-se de panxa a[ł]sol
c) sa[ļ]tar la llebre
d) tirar pe[ł] camí de[ł] mig
e) pujar-se’n a[ł]cel
f) quedar esca[ļ]dat
25. Transcriu fonèticament les grafies n i l d’aquest fragment. Fixa’t bé en els contactes.
E[ʎ] llarg depe[ņ]dè[n]cia i[m]fa[ņ]ti[ł][l]a [n]ostra [n]ombre co[ņ]ducta co[n]gènites [l]a i[ņ]tensitat de [l]a [n]ostra vida socia[ł], un gra[n] cervell especia[l]me[ņ]t flexib[l]e i [l]a comu[n]icar-se pote[ņ]t i[n]strume[ņ]t com e[ʎ] lle[ŋ]guatge só[ŋ]característiques que ha[m] fet que [l]’espècie huma[n]a depe[ŋ]gui tota[l]me[ņ]t de [l]a cu[ļ]tura depe[ŋ]gui de [l]apossibi[l]itat d’apre[ņ]dre de [l]’experiè[n]cia comu[n]a de [l]a huma[n]itat, co[ņ]de[n]sada tradicio[n]s que e[ł] grup socia[ł] ha acumu[l]at
26. Transcriu fonèticament les grafies destacades en aquests refranys:
a) [k] al sa[β]er ne[.]ar i [γ]uardar la ro[β]a.
b) [b]al més un [t]raguet [d]el ne[γ]re [k]e [t]o[t]a l’ai[γ]ua [delta]el Se[γ]re.
c) Fe[β]rer, mes men[t]i[delta]er, un [delta]ia [delta]olent i l’al[t]re [t]am[b]é.
d) [d]éu em [d]óni ric mari[t], en[k]ara [k]e si[γ]i [p]e[t]i[t].
e) [t]an[o]s ca[p]s, [t]an[o]s [β]arre[t]s.
f) Hos[t]es vin[g]eren [k]e [delta]e [k]asa ens [t]ra[γ]eren.
g) [k]i geme[γ]a, ja ha rebu[t].
h) El [β]en[t]re no a[t]me[t] raons.
27. Llegeix atentament aquest fragment i assenyala les grafies que corresponen als sons: [b], [β], [d], [delta], [g], [γ]:
Jor[d]i li [delta]onà s’esta[β]a a la se[β]a cam[b]ra, escri[β]int [d]el [d]èficit que [γ]ràcies a una manio[β]ra la [γ]ran li ser[b]ia [delta]’escriptori un [b]ati[β]ull [d]e pany [d]e paret [d]el [d]amunt, resplen[d]ent de jo[β]entut i [delta]e [β]ellesa i[delta]eal de l’estima[delta]a, entre els [delta]aurats [delta]e
28. Indica els emmudiments i les sensibilitzacions dels refranys següents:
a) Amb el dine(r) tot es pot fe(r) menys ana(r) al cel.
b) Bons com(p)tes fan bons amics.
c) Més val un bon amic que cen(t) paren(t)s.
d) Mol(t)s paren(t)s a aconsella(r), però mol(t) pocs a ajuda(r).
e) Perdona(r) els dolen(t)s és fe(r) mal a molta gen(t).
f) Per Sant Andreu, tot el dia no s’hi veu.
29. Transcriu els mots següents:
a) [imméns], [tillə], [pa/llit], [ənneγrí], [ənnubblí], [kunnəksió], [kəlliγrəfia], [illə3ítim]
b) [régglə], [pɔbblə], [aŋglə], [sulúbblə], [fébblə], [seglə], [təmíbblə], [dobblə], [mɔbblə]
c) [fubbɔl], [əbbukat], [əmmεʎʎə], [səmmanə], [əllεtik], [raʎʎə], [biʎʎεt], [buʎʎεtə]
35. Transcriu els sons que representen les grafies destacades i indica el fenomen que s’hi esdevé:
a) [m] labiodentalització
b) [p] neutralització
c) [t] ensordiment
d) [t] sensibilització
e) [z] sonorització
f) [β] aproximant
g) [z] sonorització
h) emmudiment
i) [p] ensordiment
j) [bb] geminació
k) [β] aproximant
l) emmudiment
m) [bb] geminació
n) [mm] geminació
o) [γ] aproximant
39. Transcriu fonèticament els mots següents:
a) [paginə], [awkə], [rəfləksio], [indi3en], [əŋkura], [pəjzad3ə], [rəwka]
b) [fəntəziə], [əgzemplə], [sənsəsio], [onzə], [ubsəsio ], [əvgənista/n]
c) [dəzmaj], [əmabblə], [dəntisio], [sawnə], [kwazi], [əspaj], [ub3ektə]
d) [əskitʃa ], [mitʃ], [ 3ənusdeltai], [rəβizio], [ajγwa], [ən3əγa/], [ditadeltaə]
40. Transcriu fonèticament els mots següents:
a) [əlzimfans], [dozmid3us], [sampaw], [bad3iβŋ], [kre3mɔlpok], [ditzβruts]
b) [əmikzdeltaəmpaw], [todz.inεw.ɔɾə], [kapziβərεts], [flu3deltaəkɔr], [mad3nəβat]
c) [kɔbzdeltaəkap], [fiʎzəmpipədeltaos], [rejzdeltaəluɾien], [temzdeltaəɔk], [tupəstrεt]
d) [rɔkspunʃəγuts], [fad3mɔltəfεjnə], [tiŋsaŋ], [pɔdzənaɾi], [təmtεd3deltaə3ɔβə]
7 Fes la flexió dels adjectius següents
Magne, magna, magnes, magnes
Bo, bona, bons, bones
Car, cara, cars, cares
Evident, evident, evidents, evidents
Blanc, blanca, blancs, blanques
Recòndit, recòndita, recòndits, recòndites
Primordial, primordial, primordials, primordials
8 Conjuga el present de subjuntiu dels verbs voler i poder
Vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin
Pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin
9 Analitza morfosintàcticament la frase següent
A (preposició), la (article), gent (nom), cada (adjectiu), vegada (nom), li (pronom feble), agrada (verb estatiu), més (quantitatiu), fer (verb), ostentació (nom)
10 Digues si els verbs següents són verbs independents o perífrasis verbals
independent, perífrasi, perífrasi, perífrasi, perífrasi, independent, independent, perífrasi
11 Explica la diferència de significat entre els verbs
Baixar
Anar de dalt a baix, d’un punt a un altre situat en un nivell més baix, davallar.
Abaixar
Fer descendir a un nivell més baix.
Pujar
El mateix que baixar, però a l’inrevés.
Apujar
Donarli més del que tingui
Senyalar
Fer un senyal
Assenyalar
Mostrar o designar amb el dit o fent qualsevol altre senyal.
dissabte, 17 d’octubre del 2009
TEORIA
LA FONÈTICA
1. FONOLOGIA I FONÈTICA. CONCEPTES BÀSICS
- La fonologia i la fonètica són dues disciplines complementàries.
Fonologia
Fonètica
Anàlisi
Sistema de la llengua.
Ús del sistema.
Finalitat
Determinar les unitats funcionals del sistema.
Estudiar la producció, percepció i estructura física del so.
Unitats
Fonemes / /
So [ ]
- La fonologia s’ocupa d’establir els elements funcionals de la llengua.
- El fonema és una unitat del sistema de la llengua perquè es defineix i pren valor en relació i oposició amb les altres unitats.
- Cada llengua té un sistema fonològic propi amb un nombre tancat d’elements distintius (els fonemes).
- El fonema és la unitat bàsica del sistema fonològic i és defineix a partir de les següents característiques:
· Abstracta: és una unitat, de treball, que en el moment que es materialitza apareix el so.
· Mínima: no es pot descompondre en unitats més petites.
· Distintiva: està formada per un conjunt de trets distintius.
· Funcional: té capacitat de diferenciar significats.
· No significativa: ella mateixa no té significat.
- La fonètica estudia les condicions de producció, transmissió i percepció del so.
Tres disciplines diferents:
Emissor à Articula el so à Fonètica articulatòria
Canal à Transmet el so à Fonètica acústica
Receptor à Percep el so à Fonètica auditiva
- Treballa en l’àmbit de la parla i estudia les realitzacions que els parlants fan del sistema fonològic. El so és la unitat bàsica de la fonètica i es defineix com a unitat fònica, material, analitzable des d’un punt de vista articulatori, acústic i auditiu.
- Un al·lòfon és qualsevol realització fònica d’un fonema.
-Aquestes variacions depenen de diversos factors:
· Context: les condicions que l’envolten.
- Sons oclusius
- Fonemes nasals
· Grups geogràfics
· Característiques individuals: la disposició i el volum dels òrgans articulatoris fan que les emissions dels sons siguin molt diverses segons l’edat, el sexe i les característiques pròpiament individuals.
- La neutralització explica la pèrdua de diferenciació de dos fonemes en un context determinat.
· Els fonemes oclusius /p/ i /b/, /t/ i /d/, /k/ i /g/ s’oposen en la majoria de textos. En canvi, en situació final de mot absoluta perden la diferenciació i tan sols apareix la variant sorda.
· La reducció de sons vocàlics en situació àtona s’explica, també, per aquest fenomen.
2. ELS TRETS SUPRASEGMENTALS
Els sons s’articulen en cadena formant enunciats.
En la cadena fònica apareixen uns elements anomenats “suprasegmentals” perquè actuen en el discurs i tenen valor funcional: pauses, accents i entonació.
- Pauses: possibiliten la respiració i posen de manifest l’estructura sintàctica de la llengua.
- Accents: situen la intensitat (major o menor) amb què pronunciem les síl·labes. Tenen valor significatiu perquè permeten diferenciar mots amb significats diferents.
- Entonació: configura les diferents corbes melòdiques que posen de manifest la intenció del parlant: modalitat enunciativa, interrogativa, exclamativa...
3. SONS VOCÀLICS I SONS CONSONÀNTICS
Les diferències entre sons vocàlics i consonàntics se situen fonamentalment en la sonoritat, mode d’articulació i funció que compleixen dins la síl·laba.
Sons vocàlics
Sons consonàntics
Mode d’articulació
Sortida lliure de l’aire per la cavitat bucal
Sortida de l’aire amb obstacles per la cavitat bucal
Sonoritat
Sonors
Sords / sonors
Funció sil·làbica
Nucli de síl·laba
Element marginal
4. EL SISTEMA VOCÀLIC
4.1. CONTACTES VOCÀLICS
Tenint en compte el còmput sil·làbic es poden resoldre en una síl·laba o en dues.
A l’interior d’un mot
Fenomen
Definició
Exemples
Diftong
Dues vocals contigües formades per una vocal que fa de nucli i una vocal marginal.
Creixents: guant...
Decreixents: sou, mai...
Triftong
Tres vocals contigües que estan formades per una vocal sil·làbica precedida i seguida de vocal marginal.
Fèieu, guaitar...
Hiat
Dues vocals contigües que es pronuncien en síl·labes separades.
Realitat, aeri, suís...
Entre mots consecutius
Els contactes vocàlics entre mots consecutius es poden resoldre en:
- Elisió: un dels dos sons desapareix per contacte.
- Diftongació o sinalefa: es forma un diftong entre la vocal que acaba un mot i la que en comença un altre.
- Hiat: pronúncia de les dues vocals contigües en dues síl·labes.
Hi ha casos en què es pot triar entre elisió o diftongació: una idea, terra humida.
En la lectura d’un text, si es pot escollir entre elisió i diftongació, es recomana la diftongació perquè afavoreix l’expressivitat.
5. EL SISTEMA CONSONÀNTIC
5.1. Contactes consonàntics
En la cadena fònica els sons es troben en contacte i aquest fet provoca l’aparició de fenòmens fonètics. En el grup fònic és on s’esdevenen les transformacions.
Motius:
· Emmudiment: un so deixa de pronunciar-se.
· Un fonema es realitza amb variants segons el context.
·Assimilació: un so es fa similar o igual al so que segueix. Pot ser:
- Parcial: el so perd un tret i s’adapta al tret del so següent.
- Un so pot perdre o adquirir sonoritat segons si el segueix un so sord o sonor.
- Un so pot perdre el punt d’articulació i assimilar-se.
- Total: un so pot assimilar-se totalment, és a dir, perdre tots els trets que el defineixen i adquirir tots els trets del so següent.
Canvis en la sonoritat
Afecten els sons oclusius, fricatius i africats.
· Ensordiment: un so sonor esdevé sord.
· Sonorització: afecta els sons sords que es transformen en sonors.
1. FONOLOGIA I FONÈTICA. CONCEPTES BÀSICS
- La fonologia i la fonètica són dues disciplines complementàries.
Fonologia
Fonètica
Anàlisi
Sistema de la llengua.
Ús del sistema.
Finalitat
Determinar les unitats funcionals del sistema.
Estudiar la producció, percepció i estructura física del so.
Unitats
Fonemes / /
So [ ]
- La fonologia s’ocupa d’establir els elements funcionals de la llengua.
- El fonema és una unitat del sistema de la llengua perquè es defineix i pren valor en relació i oposició amb les altres unitats.
- Cada llengua té un sistema fonològic propi amb un nombre tancat d’elements distintius (els fonemes).
- El fonema és la unitat bàsica del sistema fonològic i és defineix a partir de les següents característiques:
· Abstracta: és una unitat
· Mínima: no es pot descompondre en unitats més petites.
· Distintiva: està formada per un conjunt de trets distintius.
· Funcional: té capacitat de diferenciar significats.
· No significativa: ella mateixa no té significat.
- La fonètica estudia les condicions de producció, transmissió i percepció del so.
Tres disciplines diferents:
Emissor à Articula el so à Fonètica articulatòria
Canal à Transmet el so à Fonètica acústica
Receptor à Percep el so à Fonètica auditiva
- Treballa en l’àmbit de la parla i estudia les realitzacions que els parlants fan del sistema fonològic. El so és la unitat bàsica de la fonètica i es defineix com a unitat fònica, material, analitzable des d’un punt de vista articulatori, acústic i auditiu.
- Un al·lòfon és qualsevol realització fònica d’un fonema.
-Aquestes variacions depenen de diversos factors:
· Context: les condicions que l’envolten.
- Sons oclusius
- Fonemes nasals
· Grups geogràfics
· Característiques individuals: la disposició i el volum dels òrgans articulatoris fan que les emissions dels sons siguin molt diverses segons l’edat, el sexe i les característiques pròpiament individuals.
- La neutralització explica la pèrdua de diferenciació de dos fonemes en un context determinat.
· Els fonemes oclusius /p/ i /b/, /t/ i /d/, /k/ i /g/ s’oposen en la majoria de textos. En canvi, en situació final de mot absoluta perden la diferenciació i tan sols apareix la variant sorda.
· La reducció de sons vocàlics en situació àtona s’explica, també, per aquest fenomen.
2. ELS TRETS SUPRASEGMENTALS
Els sons s’articulen en cadena formant enunciats.
En la cadena fònica apareixen uns elements anomenats “suprasegmentals” perquè actuen en el discurs i tenen valor funcional: pauses, accents i entonació.
- Pauses: possibiliten la respiració i posen de manifest l’estructura sintàctica de la llengua.
- Accents: situen la intensitat (major o menor) amb què pronunciem les síl·labes. Tenen valor significatiu perquè permeten diferenciar mots amb significats diferents.
- Entonació: configura les diferents corbes melòdiques que posen de manifest la intenció del parlant: modalitat enunciativa, interrogativa, exclamativa...
3. SONS VOCÀLICS I SONS CONSONÀNTICS
Les diferències entre sons vocàlics i consonàntics se situen fonamentalment en la sonoritat, mode d’articulació i funció que compleixen dins la síl·laba.
Sons vocàlics
Sons consonàntics
Mode d’articulació
Sortida lliure de l’aire per la cavitat bucal
Sortida de l’aire amb obstacles per la cavitat bucal
Sonoritat
Sonors
Sords / sonors
Funció sil·làbica
Nucli de síl·laba
Element marginal
4. EL SISTEMA VOCÀLIC
4.1. CONTACTES VOCÀLICS
Tenint en compte el còmput sil·làbic es poden resoldre en una síl·laba o en dues.
A l’interior d’un mot
Fenomen
Definició
Exemples
Diftong
Dues vocals contigües formades per una vocal que fa de nucli i una vocal marginal.
Creixents: guant...
Decreixents: sou, mai...
Triftong
Tres vocals contigües que estan formades per una vocal sil·làbica precedida i seguida de vocal marginal.
Fèieu, guaitar...
Hiat
Dues vocals contigües que es pronuncien en síl·labes separades.
Realitat, aeri, suís...
Entre mots consecutius
Els contactes vocàlics entre mots consecutius es poden resoldre en:
- Elisió: un dels dos sons desapareix per contacte.
- Diftongació o sinalefa: es forma un diftong entre la vocal que acaba un mot i la que en comença un altre.
- Hiat: pronúncia de les dues vocals contigües en dues síl·labes.
Hi ha casos en què es pot triar entre elisió o diftongació: una idea, terra humida.
En la lectura d’un text, si es pot escollir entre elisió i diftongació, es recomana la diftongació perquè afavoreix l’expressivitat.
5. EL SISTEMA CONSONÀNTIC
5.1. Contactes consonàntics
En la cadena fònica els sons es troben en contacte i aquest fet provoca l’aparició de fenòmens fonètics. En el grup fònic és on s’esdevenen les transformacions.
Motius:
· Emmudiment: un so deixa de pronunciar-se.
· Un fonema es realitza amb variants segons el context.
·Assimilació: un so es fa similar o igual al so que segueix. Pot ser:
- Parcial: el so perd un tret i s’adapta al tret del so següent.
- Un so pot perdre o adquirir sonoritat segons si el segueix un so sord o sonor.
- Un so pot perdre el punt d’articulació i assimilar-se.
- Total: un so pot assimilar-se totalment, és a dir, perdre tots els trets que el defineixen i adquirir tots els trets del so següent.
Canvis en la sonoritat
Afecten els sons oclusius, fricatius i africats.
· Ensordiment: un so sonor esdevé sord.
· Sonorització: afecta els sons sords que es transformen en sonors.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)