dimecres, 19 de maig del 2010
VALORACIÓ PERSONAL
Durant tot aquest curs he après a estructurar de la manera més ordenada que es pot tenir el meu blog. He descobert i posteriorment integrat diferents aplicacions que l’han dotat de la sofisticació que hem caracteritza. Aquesta manera m’ha ajudat a tenir organitzada la meva tasca dia a dia amb netedat i molta facilitat, requisits fonamentals per a la meva manera de funcionar.
dimarts, 18 de maig del 2010
ACTIVITATS
Pàgina 92
1. Destria el tema i la intenció del text. Quin tipus de títol hi ha?
Tema: el temps
Intenció: fer-nos reflexionar sobre el temps, sobretot sobre la manera d’entendre el temps ara, a través d’una reflexió de com se l’ha entès al llarg del temps.
Pàgina 93
3. Indica el tipus de text i la estructura.
Tipologia textual: assaig, perquè es tracta d’una reflexió.
Estructura: deductiva, perquè ens presenta una tesi que reforça amb els arguments que aporta.
4. Digues quins arguments fa servir el autor.
Fal•làcies ad verecundiam.
5. Defineix les tres dimensions.
- La durée: el temps valorat de manera diferent per cadascú segons els diferents factors que intervinguin en cada cas.
- La relativitat: el temps valorat en relació a l’observador en cada cas.
- L’acceleració: el temps viscut vertiginosament, quasi sense tenir consciència de tot el que passa al nostre voltant.
6. Assenyala, en el primer paràgraf quina és la informació central i quina la col•lateral.
Informació central: les diferents nocions del temps.
Informació col•lateral: l’aportació de diferents persones al llarg de la història en aquestes nocions del temps.
9. Indica en el segon paràgraf el manifest del autor de que és conscient que l’aspecte de què tractarà quedà fora de l’abast dels lectors.
Molts pocs tenen accés directe a la teoria de la relativitat.
13. Indica com es manifesta la propietat de la intertextualitat.
Amb la referència a les aportacions de persones destacades.
15. Fes un resum.
La noció del temps ha anat canviant al llarg de la història, ja sigui per adonar-se que hi ha un temps subjectiu, un temps relatiu a cada circumstància o una acceleració dels esdeveniments. Aquest darrer cas és el que ha desembocat en la manera de viure actual, una manera de viure accelerada, que no ens permet, però, tenir temps per a nosaltres.
Pàgina 99
Determina si les llengües coincideixen en el concepte de camp semàntic i camp lèxic.
Comparteixen el mateix camp semàntic, però no el mateix camp lèxic.
El català i el francès tenen el mateix sistema. L’anglès difereix en el fet de no distingir la matinada i el castellà no té vespre i una part del que en català és la nit, és denominada matinada.
Pàgina 100
5. Digues el camp semàntic de cada paraula.
Miol (gat), renill (cavall), gruny (porc), mugit (vaca), parrup (colom), esgüell (porc, conill, rata), lladruc (gos), esgarip (ocells nocturns), piulet (pollet), refilet (ocell), cloqueig (gallina), udol (llop), bram (ase, lleó), bonior (abelles), bel (be), nyec (ànec), escataineig (gallina), rauc (granota), esbramec (ós), aliret (pollí).
6. Identifica el tret semàntic de les paraules.
a) una engruna, b) grans, c) un enfilall, d) un gotim, e) un bocí, f) un ramell, g) una mica, h) un grapat
8. Relaciona els mots amb els de l’activitat següent.
escamot (policies), quadrilla (toreros), aplec (sardanistes), esbart (dansaires), batalló (soldats), brigada (municipals), ramat (bens), rècula (ases), bandada (ocells)
9. Destria les paraules que formen part del camp lèxic distintiu del text.
El camps principal és els sorolls.
Sorolls de la natura: repic de la pluja sobre la teulada, el vent que sonoritzava les teules o els arbres.
Sorolls de la ciutat: la vibració d’un cotxe, suau i sonar brogit de riu, agulles de sorolls.
Pàgina 103
10. Destria l’hiperònim de cada sèrie i assenyala les diferències entre els cohipònims.
a) Cuinar
guisar, coure, escalivar , bullir, fregir, estofar.
b) Gust
dolç, picant, amargós, àcid, salat, insípid, agre.
c) Senyal
empremta, petjada, cicatriu, ditada, rastre, traça, marca
d) Trencar
esbocinar, desballestar, esquinçar, fracturar, esberlar, xapar
e) Dir
insinuar, proclamar, divulgar, recalcar, reiterar, formular, confessar, anunciar, especificar, afirmar, negar, observar
11. Completa les definicions següents.
a) acció, b) moviment, c) ocell, d) ideologia, e) terreny, f) arma, g) òrgan, h) narració
12. Completa les oracions amb la forma necessària.
a) dates, dades, b) número, nombre, c) difús, difós, d) prejudicis, perjudicis, e) ratificar, rectificar, f) carrera, cursa, g) plànol, planell, h) fons, fondo, i) fulles, fulls, j) sotmès, submís, k) peregrina, pelegrina, l) eludeix, al•ludeix, m) mitjà, medi
13. Explica el significat de les parelles següents.
Prevenir: Advertir per endavant d’alguna cosa.
Preveure: per impedir-la, evitar-ne l’efecte, etc.
Màniga: Part del vestit que cobreix totalment o parcialment el braç.
Mànega: Tub llarg i flexible de lona, de cautxú, de cuir, etc., per a conduir, trasbalsar, llançar en una direcció determinada, líquids.
Addició: Acció d’afegir, d’agregar.
Addicció: Estat de dependència fisiològica i psicològica a una substància o a una pràctica, més enllà del control voluntari.
Mesura: Quantitat d’alguna cosa determinada per mesurament, valor numèric obtingut com a resultat de mesurar.
Mida: Mesura, especialment lineal.
Complet: Que conté tots els elements o les parts de què ha d’estar constituït, que té el nombre requerit de components, sense mancar-ne cap
Complert: Executat completament.
Pàgina 104
14. Completa les frases amb el context més adequat.
a) diferenciar b) segregaven, c) destriar, d) escindit, e) descartar, f) destituir, g) repudiar
15. Busca un sinònim de viure per a cada frase.
a) s’estarà, b) sobreviure, c) alimentar-se, d) resideix, e) senten, f) subsistir, g) mantindran, h) habiten
16. Fes el mateix amb el verb ser.
a) existeix, b) tindrà lloc, c) esdevenir, d) s’estava, e) és propi, f) formava part, g) van adreçades
17. Classifica els sinònims segons el registre de la llengua.
a) colpejar, pegar, estomacar b) escarni, befa, burla, c) foll, boig, tocat de l’ala, d) cavil•lar,
pensar, barrinar e) embriagar-se, emborratxar-se, agafar una turca f) escapolir-se, fugir, guillar
g) gosar, atrevir-se, posar el cascavell al gat
18. Relaciona els mots amb la definició.
a) observar, b) llambregar, c) badar, d) guaitar, e) fitar, f) contemplar, g) atalaiar
Pàgina 105
20. Escriu el antònim.
a) va exigir, b) tranquil, c) han alliberat, d) han desenterrat, e) l’opacitat, f) agradós, g) arrogant, h) ha refusat, i) fracassada
22. Ordena de més a menys intensitat.
esgargamellar-se, bramar, cridar, parlar, murmurar, xiuxiuejar
Pàgina 110
Determina la relació d’homonímia i completa les frases
Tos són homòfons.
a) accés, b) exceso/ a) excepció, b) accepció/ a) lliurament, b) lliurement/ a) avanç, b) abans/
a) efecte, b) afecte
Pàgina 111
26. Destria el sentit propi del sentit figurat.
nodrir: SF/ SP; assetjar: SP / SF; aclarir: SF / SP; perdre: SF / SP; ensumar: SF / SP; amarar: SP / SF; esclatar: SF / SP; llegir: SP / SF; mirar: SP / SF; caure: SF / SP
27. Indica el mots en sentit figurat i substitueix-los per una expressió sinònima.
a) fruit de (SF) – producte (SP) - agricultura
b)navega (SF) - es mou (sentit propi) - informàtica
c) atacar (SF) - aprofitar-se’n (SP) - guerra
d)pluja (SF) - gran quantitat (SP) - meteorologia
e) impotència (SF) - indefensió (SP) - sexualitat
f) clatellada (SF) - derrota (SP) - violència
g)combat (SF) - tracta (SP) - guerra
h)carrega (SF) - critica (SP) - guerra
i) baixa (SF) - inferior (SP) - mesura
Pàgina 112
30. Assenyala quin recurs utilitaza a cada frase.
a) metonímia, b) metàfora, c) metonímia, d) eufemisme, e) metàfora, f) metàfora, g) eufemisme, h) metonímia, i) metàfora, j) metonímia, k) metàfora, l) metonímia, m) eufemisme
1. Destria el tema i la intenció del text. Quin tipus de títol hi ha?
Tema: el temps
Intenció: fer-nos reflexionar sobre el temps, sobretot sobre la manera d’entendre el temps ara, a través d’una reflexió de com se l’ha entès al llarg del temps.
Pàgina 93
3. Indica el tipus de text i la estructura.
Tipologia textual: assaig, perquè es tracta d’una reflexió.
Estructura: deductiva, perquè ens presenta una tesi que reforça amb els arguments que aporta.
4. Digues quins arguments fa servir el autor.
Fal•làcies ad verecundiam.
5. Defineix les tres dimensions.
- La durée: el temps valorat de manera diferent per cadascú segons els diferents factors que intervinguin en cada cas.
- La relativitat: el temps valorat en relació a l’observador en cada cas.
- L’acceleració: el temps viscut vertiginosament, quasi sense tenir consciència de tot el que passa al nostre voltant.
6. Assenyala, en el primer paràgraf quina és la informació central i quina la col•lateral.
Informació central: les diferents nocions del temps.
Informació col•lateral: l’aportació de diferents persones al llarg de la història en aquestes nocions del temps.
9. Indica en el segon paràgraf el manifest del autor de que és conscient que l’aspecte de què tractarà quedà fora de l’abast dels lectors.
Molts pocs tenen accés directe a la teoria de la relativitat.
13. Indica com es manifesta la propietat de la intertextualitat.
Amb la referència a les aportacions de persones destacades.
15. Fes un resum.
La noció del temps ha anat canviant al llarg de la història, ja sigui per adonar-se que hi ha un temps subjectiu, un temps relatiu a cada circumstància o una acceleració dels esdeveniments. Aquest darrer cas és el que ha desembocat en la manera de viure actual, una manera de viure accelerada, que no ens permet, però, tenir temps per a nosaltres.
Pàgina 99
Determina si les llengües coincideixen en el concepte de camp semàntic i camp lèxic.
Comparteixen el mateix camp semàntic, però no el mateix camp lèxic.
El català i el francès tenen el mateix sistema. L’anglès difereix en el fet de no distingir la matinada i el castellà no té vespre i una part del que en català és la nit, és denominada matinada.
Pàgina 100
5. Digues el camp semàntic de cada paraula.
Miol (gat), renill (cavall), gruny (porc), mugit (vaca), parrup (colom), esgüell (porc, conill, rata), lladruc (gos), esgarip (ocells nocturns), piulet (pollet), refilet (ocell), cloqueig (gallina), udol (llop), bram (ase, lleó), bonior (abelles), bel (be), nyec (ànec), escataineig (gallina), rauc (granota), esbramec (ós), aliret (pollí).
6. Identifica el tret semàntic de les paraules.
a) una engruna, b) grans, c) un enfilall, d) un gotim, e) un bocí, f) un ramell, g) una mica, h) un grapat
8. Relaciona els mots amb els de l’activitat següent.
escamot (policies), quadrilla (toreros), aplec (sardanistes), esbart (dansaires), batalló (soldats), brigada (municipals), ramat (bens), rècula (ases), bandada (ocells)
9. Destria les paraules que formen part del camp lèxic distintiu del text.
El camps principal és els sorolls.
Sorolls de la natura: repic de la pluja sobre la teulada, el vent que sonoritzava les teules o els arbres.
Sorolls de la ciutat: la vibració d’un cotxe, suau i sonar brogit de riu, agulles de sorolls.
Pàgina 103
10. Destria l’hiperònim de cada sèrie i assenyala les diferències entre els cohipònims.
a) Cuinar
guisar, coure, escalivar , bullir, fregir, estofar.
b) Gust
dolç, picant, amargós, àcid, salat, insípid, agre.
c) Senyal
empremta, petjada, cicatriu, ditada, rastre, traça, marca
d) Trencar
esbocinar, desballestar, esquinçar, fracturar, esberlar, xapar
e) Dir
insinuar, proclamar, divulgar, recalcar, reiterar, formular, confessar, anunciar, especificar, afirmar, negar, observar
11. Completa les definicions següents.
a) acció, b) moviment, c) ocell, d) ideologia, e) terreny, f) arma, g) òrgan, h) narració
12. Completa les oracions amb la forma necessària.
a) dates, dades, b) número, nombre, c) difús, difós, d) prejudicis, perjudicis, e) ratificar, rectificar, f) carrera, cursa, g) plànol, planell, h) fons, fondo, i) fulles, fulls, j) sotmès, submís, k) peregrina, pelegrina, l) eludeix, al•ludeix, m) mitjà, medi
13. Explica el significat de les parelles següents.
Prevenir: Advertir per endavant d’alguna cosa.
Preveure: per impedir-la, evitar-ne l’efecte, etc.
Màniga: Part del vestit que cobreix totalment o parcialment el braç.
Mànega: Tub llarg i flexible de lona, de cautxú, de cuir, etc., per a conduir, trasbalsar, llançar en una direcció determinada, líquids.
Addició: Acció d’afegir, d’agregar.
Addicció: Estat de dependència fisiològica i psicològica a una substància o a una pràctica, més enllà del control voluntari.
Mesura: Quantitat d’alguna cosa determinada per mesurament, valor numèric obtingut com a resultat de mesurar.
Mida: Mesura, especialment lineal.
Complet: Que conté tots els elements o les parts de què ha d’estar constituït, que té el nombre requerit de components, sense mancar-ne cap
Complert: Executat completament.
Pàgina 104
14. Completa les frases amb el context més adequat.
a) diferenciar b) segregaven, c) destriar, d) escindit, e) descartar, f) destituir, g) repudiar
15. Busca un sinònim de viure per a cada frase.
a) s’estarà, b) sobreviure, c) alimentar-se, d) resideix, e) senten, f) subsistir, g) mantindran, h) habiten
16. Fes el mateix amb el verb ser.
a) existeix, b) tindrà lloc, c) esdevenir, d) s’estava, e) és propi, f) formava part, g) van adreçades
17. Classifica els sinònims segons el registre de la llengua.
a) colpejar, pegar, estomacar b) escarni, befa, burla, c) foll, boig, tocat de l’ala, d) cavil•lar,
pensar, barrinar e) embriagar-se, emborratxar-se, agafar una turca f) escapolir-se, fugir, guillar
g) gosar, atrevir-se, posar el cascavell al gat
18. Relaciona els mots amb la definició.
a) observar, b) llambregar, c) badar, d) guaitar, e) fitar, f) contemplar, g) atalaiar
Pàgina 105
20. Escriu el antònim.
a) va exigir, b) tranquil, c) han alliberat, d) han desenterrat, e) l’opacitat, f) agradós, g) arrogant, h) ha refusat, i) fracassada
22. Ordena de més a menys intensitat.
esgargamellar-se, bramar, cridar, parlar, murmurar, xiuxiuejar
Pàgina 110
Determina la relació d’homonímia i completa les frases
Tos són homòfons.
a) accés, b) exceso/ a) excepció, b) accepció/ a) lliurament, b) lliurement/ a) avanç, b) abans/
a) efecte, b) afecte
Pàgina 111
26. Destria el sentit propi del sentit figurat.
nodrir: SF/ SP; assetjar: SP / SF; aclarir: SF / SP; perdre: SF / SP; ensumar: SF / SP; amarar: SP / SF; esclatar: SF / SP; llegir: SP / SF; mirar: SP / SF; caure: SF / SP
27. Indica el mots en sentit figurat i substitueix-los per una expressió sinònima.
a) fruit de (SF) – producte (SP) - agricultura
b)navega (SF) - es mou (sentit propi) - informàtica
c) atacar (SF) - aprofitar-se’n (SP) - guerra
d)pluja (SF) - gran quantitat (SP) - meteorologia
e) impotència (SF) - indefensió (SP) - sexualitat
f) clatellada (SF) - derrota (SP) - violència
g)combat (SF) - tracta (SP) - guerra
h)carrega (SF) - critica (SP) - guerra
i) baixa (SF) - inferior (SP) - mesura
Pàgina 112
30. Assenyala quin recurs utilitaza a cada frase.
a) metonímia, b) metàfora, c) metonímia, d) eufemisme, e) metàfora, f) metàfora, g) eufemisme, h) metonímia, i) metàfora, j) metonímia, k) metàfora, l) metonímia, m) eufemisme
ACTIVITATS
Pàgina 35
1. Assenyala quin tipus de títol presenta el text.
Temàtic
2. Indica el tema i expressa’l de manera precisa.
L’espai públic europeu.
3. Digues quina intenció té l’autor.
Fer-nos reflexionar sobre l’espai públic
5. Digues quin d’aquests tipus d’organització de les idees té el text.
Seqüència històrica
6. Resumeix la idea del primer paràgraf.
Al llarg de la història l’espai públic de les ciutats europees ha representat un element positiu.
7. Com s’alteren els conceptes i exemples?
El paràgraf segon serveix d’exemplificació del primer i el tercer de desenvolupament del tema.
Primer s’ha presentat una idea, i després l’està consolidant argumentalment amb els exemples que ens ofereix, per després desenvolupar-la.
11. Explica el sentit del títol.
Situar-nos en el tema i en l’espai de l’article.
12. Defineix els conceptes següents.
Espai aglutinador: Lloc on es concentrava molta gent i moltes activitats.
Espai simbòlic: La organització de l’espai esdevé un reflex de com s’entén la vida.
Caràcter plurifuncional: Dedicats a moltes activitats i funcions.
Sostenibilitat de les ciutats: Fer que les ciutats siguin compatibles amb el creixement econòmic i la preservció de la biodiversitat.
15. Fes un resum.
El narrador fa referència als espais públics i la seva aplicació en positiu al llarg de la història fins a l’aparició del cotxe que és qui és fa amo d’aquests espais. Tot i que, es tendeixi a recuperar aquella primera visió dels espais públics, de la qual cosa s’alegra, tot i que també indica que vol que es faci de manera sostenible.
Pàgina 41
4. Subratlla la clàusula substantiva i indica’n la funció.
a) que els expulsin de l’associació. (CR)
b) combatre la peresa. (subjecte)
c) si podien fer la feina plegats. (CD)
d) que l’època de veda finalitzés aviat. (CD)
e) que el viatge programat fos un èxit. (subjecte)
f) que la pell també registra el pas del temps. (CR)
5. Subratlla la clàusula substantiva i indica’n la funció.
a) qui t’ha traït. (Atr)
b) que el partit acabarà amb un empat. (CN)
c) preparar-se l’examen amb uns dies d'antelació. (Atr)
d) que els preparéssim una festa sorpresa. (CAdj)
e) de guanyar les oposicions. (CAdj)
f) que tots érem una família va durar poc. (CN)
6. Subratlla les clàusules substantives i assenyala la funció.
a) que aniria a la sessió inaugural. (CD)
b) de fer-se entendre. (subjecte)
c) que presentis el teu amic als pares. (subjecte)
e) que li organitzem una cita amb el director general. (subjecte)
f) que no teníem dret a vot. (CD)
a) de tornar a sortir amb ell. (CD)
b) que el prenguin per l’escarràs de l’empresa. (CR)
c) que tot li vagi de mal en borràs. (CR)
d) de dur-nos al cinema dimarts. (CD)
e) de votar a les properes eleccions. (CR)
Pàgina 43
11. Subratlla les clàusules substantives interrogatives i indica la naturalesa del nexe.
a) què diu. (pronom)
b) si vindrà al funeral del veí. (conjunció)
c) quants nois convidaràs a la festa. (determinant)
d) qui assistiria a l’acte. (pronom)
e) què vol per sopar. (pronom)
13. Pronominalitza els elements subratllats.
a) Va dir-li-ho.
b) Els ho recomanava.
c) Fes-ho.
d) S’hi va acostumar.
e) Se’n penedí.
f) Hi renuncià.
g) Els ho explica.
h) S’hi exposà.
Pàgina 47
16. Destria les clàusules adjectives especificatives de les explicatives:
especificatives: a, e, f.
explicatives: b, c, d, g.
17. Subratlla l’oració adjectiva, indica a qui complementa i quina funció realitza.
a) que hem redactat tots plegats. (CD)
b) que hem passat a la vora del mar. (CD)
c) on escric. (CCLloc)
d) algunes clàusules del qual no s’ajusten a la normativa legal. (CN)
e) a qui vas donar aquell present. (CI)
f) que vam contraure. (CD)
g) al qual vas renunciar. (CR)
h) a qui han contractat. (CD)
i) on he viscut la meva infantesa. (CCLloc)
j) que t’has comprat. (CD)
k) del qual tothom parla tant. (CR)
Pàgina 49
22. Destria les adjectives de les substantives.
a) que no superéssim les proves. (substantiva)
b) que té. (adjectiva)
c) que compartim. (adjectiva)
d) que tothom hagi de repetir curs. (substantiva)
e que tothom hagi de sortir de les aules a la mateixa hora. (substantiva)
f) que guia la nostra feina. (adjectiva)
g) que la intolerància sigui desqualificada en tots els tribunals europeus. (substantiva)
h) que hi hagi persones aforades en aquesta inculpació. (substantiva)
i) que porta el tribunal suprem. (adjectiva)
26. Subratlla les clàusules substantives de relatiu i indica la funció de l’oració.
a) el que diu. (subjecte)
b) el que hem fet avui. (CD)
c) a qui li ho va deixar. (CI)
d) de qui no coneixes. (CR)
e) tothom qui tingui gana. (subjecte)
f) el que havíem de fer. (CD)
g) a qui et va fer l’assegurança. (CI)
h) qui ha organitzat els castells al poble. (Atr)
i) dels que van baixar a la cova. (CN)
Pàgina 53
33. Completa amb art+que/ qui o art+qual.
a) el que
b) qui
c) els qui
d) el qual
e) (d)el que
f) els qui
g) la qual
h) les qui
i) la qual
Pàgina 54
38. Corregeix les construccions de relatiu incorrectes.
a) amb qui
b) de la qual
c) de qui
d) on
e) la qual cosa
f) en què
g) de la qual
40. Completa les oracions següents amb totes les formes de relatiu que siguin correctes.
a) a qui / al qual
b) del qual
c) on / en què / en el qual
d) des d’on / des del qual
e) que / el qual
f) en qui / en la qual
g) on / en què / en la qual
1. Assenyala quin tipus de títol presenta el text.
Temàtic
2. Indica el tema i expressa’l de manera precisa.
L’espai públic europeu.
3. Digues quina intenció té l’autor.
Fer-nos reflexionar sobre l’espai públic
5. Digues quin d’aquests tipus d’organització de les idees té el text.
Seqüència històrica
6. Resumeix la idea del primer paràgraf.
Al llarg de la història l’espai públic de les ciutats europees ha representat un element positiu.
7. Com s’alteren els conceptes i exemples?
El paràgraf segon serveix d’exemplificació del primer i el tercer de desenvolupament del tema.
Primer s’ha presentat una idea, i després l’està consolidant argumentalment amb els exemples que ens ofereix, per després desenvolupar-la.
11. Explica el sentit del títol.
Situar-nos en el tema i en l’espai de l’article.
12. Defineix els conceptes següents.
Espai aglutinador: Lloc on es concentrava molta gent i moltes activitats.
Espai simbòlic: La organització de l’espai esdevé un reflex de com s’entén la vida.
Caràcter plurifuncional: Dedicats a moltes activitats i funcions.
Sostenibilitat de les ciutats: Fer que les ciutats siguin compatibles amb el creixement econòmic i la preservció de la biodiversitat.
15. Fes un resum.
El narrador fa referència als espais públics i la seva aplicació en positiu al llarg de la història fins a l’aparició del cotxe que és qui és fa amo d’aquests espais. Tot i que, es tendeixi a recuperar aquella primera visió dels espais públics, de la qual cosa s’alegra, tot i que també indica que vol que es faci de manera sostenible.
Pàgina 41
4. Subratlla la clàusula substantiva i indica’n la funció.
a) que els expulsin de l’associació. (CR)
b) combatre la peresa. (subjecte)
c) si podien fer la feina plegats. (CD)
d) que l’època de veda finalitzés aviat. (CD)
e) que el viatge programat fos un èxit. (subjecte)
f) que la pell també registra el pas del temps. (CR)
5. Subratlla la clàusula substantiva i indica’n la funció.
a) qui t’ha traït. (Atr)
b) que el partit acabarà amb un empat. (CN)
c) preparar-se l’examen amb uns dies d'antelació. (Atr)
d) que els preparéssim una festa sorpresa. (CAdj)
e) de guanyar les oposicions. (CAdj)
f) que tots érem una família va durar poc. (CN)
6. Subratlla les clàusules substantives i assenyala la funció.
a) que aniria a la sessió inaugural. (CD)
b) de fer-se entendre. (subjecte)
c) que presentis el teu amic als pares. (subjecte)
e) que li organitzem una cita amb el director general. (subjecte)
f) que no teníem dret a vot. (CD)
a) de tornar a sortir amb ell. (CD)
b) que el prenguin per l’escarràs de l’empresa. (CR)
c) que tot li vagi de mal en borràs. (CR)
d) de dur-nos al cinema dimarts. (CD)
e) de votar a les properes eleccions. (CR)
Pàgina 43
11. Subratlla les clàusules substantives interrogatives i indica la naturalesa del nexe.
a) què diu. (pronom)
b) si vindrà al funeral del veí. (conjunció)
c) quants nois convidaràs a la festa. (determinant)
d) qui assistiria a l’acte. (pronom)
e) què vol per sopar. (pronom)
13. Pronominalitza els elements subratllats.
a) Va dir-li-ho.
b) Els ho recomanava.
c) Fes-ho.
d) S’hi va acostumar.
e) Se’n penedí.
f) Hi renuncià.
g) Els ho explica.
h) S’hi exposà.
Pàgina 47
16. Destria les clàusules adjectives especificatives de les explicatives:
especificatives: a, e, f.
explicatives: b, c, d, g.
17. Subratlla l’oració adjectiva, indica a qui complementa i quina funció realitza.
a) que hem redactat tots plegats. (CD)
b) que hem passat a la vora del mar. (CD)
c) on escric. (CCLloc)
d) algunes clàusules del qual no s’ajusten a la normativa legal. (CN)
e) a qui vas donar aquell present. (CI)
f) que vam contraure. (CD)
g) al qual vas renunciar. (CR)
h) a qui han contractat. (CD)
i) on he viscut la meva infantesa. (CCLloc)
j) que t’has comprat. (CD)
k) del qual tothom parla tant. (CR)
Pàgina 49
22. Destria les adjectives de les substantives.
a) que no superéssim les proves. (substantiva)
b) que té. (adjectiva)
c) que compartim. (adjectiva)
d) que tothom hagi de repetir curs. (substantiva)
e que tothom hagi de sortir de les aules a la mateixa hora. (substantiva)
f) que guia la nostra feina. (adjectiva)
g) que la intolerància sigui desqualificada en tots els tribunals europeus. (substantiva)
h) que hi hagi persones aforades en aquesta inculpació. (substantiva)
i) que porta el tribunal suprem. (adjectiva)
26. Subratlla les clàusules substantives de relatiu i indica la funció de l’oració.
a) el que diu. (subjecte)
b) el que hem fet avui. (CD)
c) a qui li ho va deixar. (CI)
d) de qui no coneixes. (CR)
e) tothom qui tingui gana. (subjecte)
f) el que havíem de fer. (CD)
g) a qui et va fer l’assegurança. (CI)
h) qui ha organitzat els castells al poble. (Atr)
i) dels que van baixar a la cova. (CN)
Pàgina 53
33. Completa amb art+que/ qui o art+qual.
a) el que
b) qui
c) els qui
d) el qual
e) (d)el que
f) els qui
g) la qual
h) les qui
i) la qual
Pàgina 54
38. Corregeix les construccions de relatiu incorrectes.
a) amb qui
b) de la qual
c) de qui
d) on
e) la qual cosa
f) en què
g) de la qual
40. Completa les oracions següents amb totes les formes de relatiu que siguin correctes.
a) a qui / al qual
b) del qual
c) on / en què / en el qual
d) des d’on / des del qual
e) que / el qual
f) en qui / en la qual
g) on / en què / en la qual
dilluns, 17 de maig del 2010
ACTIVITATS
Pàgina 231
1. Observa el títol i digues quina figura literària conté. Et sembla lògic que es pugui retrobar allò que encara ha de venir? Quin sentit té doncs, el títol?
Figura literària del títol: Paradoxa. No és lògic. Vol dir que en el futur ens podem trobar en una situació similar a una altra de passada o present, si no fem res per evitar-ho.
2. Situa el tema i la intenció del text.
Tema: la immigració a Europa
Intenció: Intentar donar una visió del problema i el oferir una via de solució possible
3. Digues quin tipus d’organització de les idees presenta el text. Raona bé la resposta.
Tipus d’organització: text problema-solució. Després de plantejar-nos els problemes que ell creu que cal eradicar ens presenta les reflexions que cal que fem per tal d’aconseguir-ho.
5. Pensa quin contingut tindrien altres textos sobre Europa que seguissin els diferents tipus d’organització de les idees enumerats abans, i fes l’estructura de cada un.
Text descripció: Europa: a) passat, b) present, c) futur
Text seqüència: Europa: a) creació de la CE, b) països membres per ordre d’introducció
Text comparació: Europa: a) En relació a Amèrica, b) En relació a Àfrica, c) En relació a Àsia, d) En relació a
Oceania
Text causa-efecte: Europa: a) Primera Guerra Mundial, b) Segona Guerra Mundial
Text problema-solució: Europa: a) la sostenibilitat, b) energies sostenibles, c) actuacions sostenibles, etc.
6. Assenyala el concepte que engloba tots els exemples del primer paràgraf. Quina funció et sembla que fa aquest paràgraf en el conjunt del text?
Records. La història i el record de la història l’hem d’utilitzar, també, per tal de no repetir els errors que hem comès amb anterioritat.
7. Indica quina és la qüestió que s’analitza en el segon paràgraf.
Els diferents tipus de records.
8. Explica la primera tasca que planteja l’autor. Què opina l’autor sobre la integració?
Combatre el racisme, ja que només pot portar-nos problemes.
10. Explica la segona tasca que presenta l’autor.
Combatre les diferències socials.
11. Indica quins són els models de conducta que prevalen entre els joves europeus i com els valora l’autor. Quins problemes veu en els diferents intents d’oferir models alternatius?
Tothom vol ser ric i això no sempre es pot assolir i, per tant, és un problema. Ell proposa generar nous ideals per als nous joves.
12. Digues si et sembla que l’autor aporta solucions definitives a aquest problema. Per què?
No del tot. Pretén que es reflexioni sobre el tema i que es busquin les solucions, no donar-les ja definides.
13. Analitza si el text és tancat o obert.
Obert perquè l’autor només pretén analitzar el tema per aconseguir que la gent hi reflexioni.
14. Interpreta el sentit d’aquesta frase a partir de l’anàlisi que has fet del text.
Cal que el nostre passat ens serveixi sempre per avançar, fins i tot en relació als fets negatius que s’hi puguin incloure.
15. Digues quin és el registre lingüístic que preval en el text.
Registre lingüístic: estàndard, no es tracta d’un text especialitzat.
Pàgina 235
2. Fixa’t que la publicitat, sigui del tipus que sigui, es basa en uns valors compartits (per tots, per sectors socials...). Analitza aquests anuncis, digues a qui s’adrecen, de quin tema tracten, quina finalitat persegueixen, quins arguments posen de manifest i quins valors transmeten. Digues quins operen amb l’emotivitat o amb la racionalitat i quins presenten un grau de manipulació major:
Text 1: Joves/ cotxe/ convèncer/ Gràcies a aquest cotxe podràs obrir-te pas a la vida/ ambició, competencia/ emotivitat (ús
d’exclamació)/ molt alt
(dels campions)
Text 2: adults/ arrugues/ convèncer/Gràcies a aquesta cremaja no hauràs depatir més perles arrugues/joventut/ emotivitat(ús d’exclamació i interrogació)/ alt (encara? –dos cops–, nous joves)
Text 3: Interessats en la ciencia/ ciencia/ comunicar/Gràcies a aquesta comunitat podrem entendre la ciència./ cultura/ racionalitat/ molt baix
Text 4: adults/ nens argentins/ convèncer/ Gràcies a aquesta aportació un nen deixarà de patir./ solidaritat, generositat/ emotivitat/ baix (presencia d’un personantge important i conegut)
Pàgina 239
3. Destria la tesi, els arguments i la conclusió (si n’hi ha) dels textos següents:
Text 1: Tesi: La societat de la informació no es pot confondre amb una utòpica societat del coneixement.
Arguments: La facilitat d’accés a la informació no en pressuposa un ús intel•ligent.
Conclusió: No n’hi ha.
Text 2: Tesi: Sóc escriptor.
Arguments: Ho tinc inscrit en el DNI. Em guanyo la vida escrivint. Sóc escriptor i escriure és opinar. Com que les opinions personals són escasses, has d’opinar forçosament.
Conclusió: És igual. L’important és influir d’alguna manera en un àmbit de lectors.
Text 3: Tesi: Entre anar al cel i quedar-se a casa, va preferir això darrer.
Arguments: Tant li fa que tothom en parli bé. Tant li fa que a casa hi hagi goteres. Tant li és que hi hagi privacions.
Conclusió: No n’hi ha.
Pàgina 241
6. Identifica els arguments o les fal•làcies que presenten aquests textos i digues de quin tipus són:
Text 1: Argument per analogía: Com l’amor, la veritat d’una teoria es demostra en la capacitat que té per superar els problemes.
Text 2: Argument de fet: Està demostrat l’efecte de les emissions de CO2 sobre l’atmosfera.
Text 3: Fal•lacia Ad populum: Parla de tècniques modernes sense especificar-ne l’origen (la font) ni el tipus de mesuratge. La força de la fal•làcia rau en el terme modern, que identifiquem amb precisió.
Text 4: Fal•làcia Ad verecundiam: Cita Marc Aureli i Oscar Wilde.
7. Indica el tipus d’estructura: deductiva, inductiva... que presenta cada un dels textos següents:
Text 1: estructura circular
Text 2: estructura deductiva
Text 3: estructura contraposada
Text 4: estructura inductiva
Pàgina 245
11. Indica la funció dels connectors destacats (com relacionen els enunciats o com fan progressar el text):
Text 1: naturalment (confirmació), per tant (reforçament)
Text 2: ja que (prova), també (confirmació), per exemple (reforçament), però (objecció), per tant (reforçament),ara per ara (objecció), pel que fa (reforçament), pel que fa a (reforçament), no obstant això (objecció), en canvi (objecció).
Text 3: però (objecció), per exemple (reforçament), però (objecció), perquè (prova), en canvi (objecció), com si (objecció).
Pàgina 249
13. Indica quin tipus de recurs s’usa en cada cas.
Text 1: paral•lelisme (repetició d’estructures: perquè guanya, perquè el/la, i perquè)
Text 2: lèxic connotatiu (adjectius positius: insubstituïble, convenientment, intel•ligència, impecable), repetició (un testimoni)
Text 3: repetició (rampell de bogeria), ús de cometes (rampells de bogeria), metàfora (sembrat de cadàvers),hipèrbole (quants nens hauran de morir entre mandíbules de gossos?), pregunta retòrica (podem dir...?, L’assiduïtat...?, Quants nens...?)
Text 4: paral•lelisme (verb + molt, però + verb + poc), repetició (circumdar), comparació (les accions supèrflues... com l’escuma), metàfora (boca del remolí)
Text 5: metàfora (fustiga), proverbi (sempre plou sobre mullat)
Text 6: ironia (tot el text), repetició (éssers, meitat, vulgars), metàfora (vehicles màgics).
1. Observa el títol i digues quina figura literària conté. Et sembla lògic que es pugui retrobar allò que encara ha de venir? Quin sentit té doncs, el títol?
Figura literària del títol: Paradoxa. No és lògic. Vol dir que en el futur ens podem trobar en una situació similar a una altra de passada o present, si no fem res per evitar-ho.
2. Situa el tema i la intenció del text.
Tema: la immigració a Europa
Intenció: Intentar donar una visió del problema i el oferir una via de solució possible
3. Digues quin tipus d’organització de les idees presenta el text. Raona bé la resposta.
Tipus d’organització: text problema-solució. Després de plantejar-nos els problemes que ell creu que cal eradicar ens presenta les reflexions que cal que fem per tal d’aconseguir-ho.
5. Pensa quin contingut tindrien altres textos sobre Europa que seguissin els diferents tipus d’organització de les idees enumerats abans, i fes l’estructura de cada un.
Text descripció: Europa: a) passat, b) present, c) futur
Text seqüència: Europa: a) creació de la CE, b) països membres per ordre d’introducció
Text comparació: Europa: a) En relació a Amèrica, b) En relació a Àfrica, c) En relació a Àsia, d) En relació a
Oceania
Text causa-efecte: Europa: a) Primera Guerra Mundial, b) Segona Guerra Mundial
Text problema-solució: Europa: a) la sostenibilitat, b) energies sostenibles, c) actuacions sostenibles, etc.
6. Assenyala el concepte que engloba tots els exemples del primer paràgraf. Quina funció et sembla que fa aquest paràgraf en el conjunt del text?
Records. La història i el record de la història l’hem d’utilitzar, també, per tal de no repetir els errors que hem comès amb anterioritat.
7. Indica quina és la qüestió que s’analitza en el segon paràgraf.
Els diferents tipus de records.
8. Explica la primera tasca que planteja l’autor. Què opina l’autor sobre la integració?
Combatre el racisme, ja que només pot portar-nos problemes.
10. Explica la segona tasca que presenta l’autor.
Combatre les diferències socials.
11. Indica quins són els models de conducta que prevalen entre els joves europeus i com els valora l’autor. Quins problemes veu en els diferents intents d’oferir models alternatius?
Tothom vol ser ric i això no sempre es pot assolir i, per tant, és un problema. Ell proposa generar nous ideals per als nous joves.
12. Digues si et sembla que l’autor aporta solucions definitives a aquest problema. Per què?
No del tot. Pretén que es reflexioni sobre el tema i que es busquin les solucions, no donar-les ja definides.
13. Analitza si el text és tancat o obert.
Obert perquè l’autor només pretén analitzar el tema per aconseguir que la gent hi reflexioni.
14. Interpreta el sentit d’aquesta frase a partir de l’anàlisi que has fet del text.
Cal que el nostre passat ens serveixi sempre per avançar, fins i tot en relació als fets negatius que s’hi puguin incloure.
15. Digues quin és el registre lingüístic que preval en el text.
Registre lingüístic: estàndard, no es tracta d’un text especialitzat.
Pàgina 235
2. Fixa’t que la publicitat, sigui del tipus que sigui, es basa en uns valors compartits (per tots, per sectors socials...). Analitza aquests anuncis, digues a qui s’adrecen, de quin tema tracten, quina finalitat persegueixen, quins arguments posen de manifest i quins valors transmeten. Digues quins operen amb l’emotivitat o amb la racionalitat i quins presenten un grau de manipulació major:
Text 1: Joves/ cotxe/ convèncer/ Gràcies a aquest cotxe podràs obrir-te pas a la vida/ ambició, competencia/ emotivitat (ús
d’exclamació)/ molt alt
(dels campions)
Text 2: adults/ arrugues/ convèncer/Gràcies a aquesta cremaja no hauràs depatir més perles arrugues/joventut/ emotivitat(ús d’exclamació i interrogació)/ alt (encara? –dos cops–, nous joves)
Text 3: Interessats en la ciencia/ ciencia/ comunicar/Gràcies a aquesta comunitat podrem entendre la ciència./ cultura/ racionalitat/ molt baix
Text 4: adults/ nens argentins/ convèncer/ Gràcies a aquesta aportació un nen deixarà de patir./ solidaritat, generositat/ emotivitat/ baix (presencia d’un personantge important i conegut)
Pàgina 239
3. Destria la tesi, els arguments i la conclusió (si n’hi ha) dels textos següents:
Text 1: Tesi: La societat de la informació no es pot confondre amb una utòpica societat del coneixement.
Arguments: La facilitat d’accés a la informació no en pressuposa un ús intel•ligent.
Conclusió: No n’hi ha.
Text 2: Tesi: Sóc escriptor.
Arguments: Ho tinc inscrit en el DNI. Em guanyo la vida escrivint. Sóc escriptor i escriure és opinar. Com que les opinions personals són escasses, has d’opinar forçosament.
Conclusió: És igual. L’important és influir d’alguna manera en un àmbit de lectors.
Text 3: Tesi: Entre anar al cel i quedar-se a casa, va preferir això darrer.
Arguments: Tant li fa que tothom en parli bé. Tant li fa que a casa hi hagi goteres. Tant li és que hi hagi privacions.
Conclusió: No n’hi ha.
Pàgina 241
6. Identifica els arguments o les fal•làcies que presenten aquests textos i digues de quin tipus són:
Text 1: Argument per analogía: Com l’amor, la veritat d’una teoria es demostra en la capacitat que té per superar els problemes.
Text 2: Argument de fet: Està demostrat l’efecte de les emissions de CO2 sobre l’atmosfera.
Text 3: Fal•lacia Ad populum: Parla de tècniques modernes sense especificar-ne l’origen (la font) ni el tipus de mesuratge. La força de la fal•làcia rau en el terme modern, que identifiquem amb precisió.
Text 4: Fal•làcia Ad verecundiam: Cita Marc Aureli i Oscar Wilde.
7. Indica el tipus d’estructura: deductiva, inductiva... que presenta cada un dels textos següents:
Text 1: estructura circular
Text 2: estructura deductiva
Text 3: estructura contraposada
Text 4: estructura inductiva
Pàgina 245
11. Indica la funció dels connectors destacats (com relacionen els enunciats o com fan progressar el text):
Text 1: naturalment (confirmació), per tant (reforçament)
Text 2: ja que (prova), també (confirmació), per exemple (reforçament), però (objecció), per tant (reforçament),ara per ara (objecció), pel que fa (reforçament), pel que fa a (reforçament), no obstant això (objecció), en canvi (objecció).
Text 3: però (objecció), per exemple (reforçament), però (objecció), perquè (prova), en canvi (objecció), com si (objecció).
Pàgina 249
13. Indica quin tipus de recurs s’usa en cada cas.
Text 1: paral•lelisme (repetició d’estructures: perquè guanya, perquè el/la, i perquè)
Text 2: lèxic connotatiu (adjectius positius: insubstituïble, convenientment, intel•ligència, impecable), repetició (un testimoni)
Text 3: repetició (rampell de bogeria), ús de cometes (rampells de bogeria), metàfora (sembrat de cadàvers),hipèrbole (quants nens hauran de morir entre mandíbules de gossos?), pregunta retòrica (podem dir...?, L’assiduïtat...?, Quants nens...?)
Text 4: paral•lelisme (verb + molt, però + verb + poc), repetició (circumdar), comparació (les accions supèrflues... com l’escuma), metàfora (boca del remolí)
Text 5: metàfora (fustiga), proverbi (sempre plou sobre mullat)
Text 6: ironia (tot el text), repetició (éssers, meitat, vulgars), metàfora (vehicles màgics).
DICTAT COMENTAT 8
L'eufòria i el pesimisme són terribles quan es converteixen en sentiments crònics, però goso dir, com a inexpert, que no està malament si s'equilibren en certes dosis. En la pràcitca tots pensem que unes coses ens sortiràn bé i unes altres no. El pensador Marc Aurèli ja deia fa segles que no entenia com un home pot estranyar-se de tot allò que li passa en la vida. I el provocador Oscar Wilde: "La vida és un quart d'hoar molt lleig, format per minuts exquisits". Com tantes altres sentències, és pretenciosa i falsa. Però dóna importància als minuts, i això està bé. Un minut - o tres setmanes - d'eufòria futbolística. Un minut - o quinze dies - de desànim. Res a de durar sempre. Alternatives vitals. Contracció i expansió, inspirar i respirar.
DICTAT COMENTAT 7
Aquesta es una època de grans velocitats, de grans acceleracions; no cal ser un gran savi o un investigador per percebre-ho. La multiplicació dels mitjans que permeten el flux de la comunicació l’assimilen en molts dels nostres comportaments fins i tot d’una manera inconscient; son privacitats i intimitats que modifiquen l’espai compartit. Les televisions temàtiques, els telèfons mòbils, els reproductors de musica, d’imatges i de textos, les videoconferències, les companyies de vols barats, l’eliminació de fronteres, la millora de les comunicacions, han convertit l’adquisició del saber, les possibilitats del coneixement, en alguna cosa que es a l’abast de gairebé tothom: almenys al nostre país i als de l’entorn.
És l’hora de fer cotxes elèctrics?
El passat mes de març, el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, per tal de protegir el medi ambient va prendre la decisió de començar amb la fabricació de cotxes elèctrics a Espanya. Va obligar a totes les marques automobilístiques del país a inventar un model que funcionés amb energia elèctrica.
La intenció va ser valuosa però no apropiada per ser executada en aquests temps en que encara no s’ha trobat la manera de recarregar la bateria d’un cotxe amb la durada que necessitem per omplir el dipòsit d’un vehicle de benzina. Cosa que impossibilita llençar al mercat aquest tipus de producte. Així doncs, ens hem d’adonar que la persona que dirigeix la nostra nació ha volgut començar la casa pel teulat, i si no és així, és que ha volgut ficar-se a la ciutadania a la seva butxaca fent-nos pensar que té bones iniciatives per tenir cura del medi ambient.
És intolerable que el president del Govern ens prengui el pèl amb utopies automobilístiques, i encara més enganyant-nos descarada i patèticament. Sincerament crec que els càrrecs polítics d’aquest nivell haurien de ser ocupats per personalitats provinents del col•legi Terraferma.
Alumne: Juan González Gallego
Professor: Sr. Viladrosa
Redacció d’abril
La intenció va ser valuosa però no apropiada per ser executada en aquests temps en que encara no s’ha trobat la manera de recarregar la bateria d’un cotxe amb la durada que necessitem per omplir el dipòsit d’un vehicle de benzina. Cosa que impossibilita llençar al mercat aquest tipus de producte. Així doncs, ens hem d’adonar que la persona que dirigeix la nostra nació ha volgut començar la casa pel teulat, i si no és així, és que ha volgut ficar-se a la ciutadania a la seva butxaca fent-nos pensar que té bones iniciatives per tenir cura del medi ambient.
És intolerable que el president del Govern ens prengui el pèl amb utopies automobilístiques, i encara més enganyant-nos descarada i patèticament. Sincerament crec que els càrrecs polítics d’aquest nivell haurien de ser ocupats per personalitats provinents del col•legi Terraferma.
Alumne: Juan González Gallego
Professor: Sr. Viladrosa
Redacció d’abril
Adéu a la televisió analògica i naixement del TDT
En aquests darrers mesos ha tingut una gran redundància entre els ciutadans i ciutadanes del nostre país el fet de substituir el senyal de la televisió d’analògic pel digital.
És un tema considerablement tractat en tots els àmbits, ja sigui a casa, amb els amics, pels mitjans de comunicació... I la veritat és que en la majoria de casos no n’he sentit parlar gaire bé, solament cal llegir el següent paràgraf que vaig trobar-me a l’Avui: “I és que el procés de transició d’analògic a digital s’ha caracteritzat pel desconcert generat a bona part de la ciutadania. Els ciutadans han fet els deures i s’han adaptat tecnològicament però no tots ells tenen garantit el senyal de TDT. El dret a la informació és un dret fonamental i s’ha de garantir a tots els ciutadans, independentment d’on visquin, l’accés als serveis públics.”
L’autor d’aquest article em va semblar encertat per diversos motius. D’una banda, perquè coincideixo amb ell en quan a que crec que l’Estat ha comès un greu error: el de no proveir a tothom d’un bé comú. La conseqüència doncs, és clara; milers de persones enfadades perquè no poden informar-se de l’actualitat.
I d’altra banda, perquè dient que els ciutadans han fet els deures, però que contràriament, molts d’ells no gaudeixen del senyal, fa que ens adonem de la pobra imatge que estem mostrant als altres països, degut a la mala planificació dels nostres projectes interns.
Està clar que hem de donar bona imatge com a país, però el que més ens ha de preocupar és el fet que l’Estat no compleixi amb la seva obligació, la de garantir els mateixos drets a tots, siguin quines siguin les circumstàncies.
Alumne: Juan González Gallego
Professor: Sr. Viladrosa
Redacció de març
És un tema considerablement tractat en tots els àmbits, ja sigui a casa, amb els amics, pels mitjans de comunicació... I la veritat és que en la majoria de casos no n’he sentit parlar gaire bé, solament cal llegir el següent paràgraf que vaig trobar-me a l’Avui: “I és que el procés de transició d’analògic a digital s’ha caracteritzat pel desconcert generat a bona part de la ciutadania. Els ciutadans han fet els deures i s’han adaptat tecnològicament però no tots ells tenen garantit el senyal de TDT. El dret a la informació és un dret fonamental i s’ha de garantir a tots els ciutadans, independentment d’on visquin, l’accés als serveis públics.”
L’autor d’aquest article em va semblar encertat per diversos motius. D’una banda, perquè coincideixo amb ell en quan a que crec que l’Estat ha comès un greu error: el de no proveir a tothom d’un bé comú. La conseqüència doncs, és clara; milers de persones enfadades perquè no poden informar-se de l’actualitat.
I d’altra banda, perquè dient que els ciutadans han fet els deures, però que contràriament, molts d’ells no gaudeixen del senyal, fa que ens adonem de la pobra imatge que estem mostrant als altres països, degut a la mala planificació dels nostres projectes interns.
Està clar que hem de donar bona imatge com a país, però el que més ens ha de preocupar és el fet que l’Estat no compleixi amb la seva obligació, la de garantir els mateixos drets a tots, siguin quines siguin les circumstàncies.
Alumne: Juan González Gallego
Professor: Sr. Viladrosa
Redacció de març
dimecres, 17 de març del 2010
INTRODUCCIÓ
Benvingut al meu blog de català. Aquesta és l’eina que m’ajudarà a tenir organitzat el temari de l’assignatura "Llengua catalana i literatura" durant el curt, però intens, curs de segon de batxillerat. Com pots observar, fer un blog m’està facilitant portar tota la tasca al dia amb l’eficiència que no em podria facilitar gairebé cap altre mitjà.
diumenge, 14 de març del 2010
La vida del tatuatge
El tatuatge no és, ni molt menys, un fenomen recent. Encara més, aquest ens ve acompanyant des de fa milers d’anys.
Al llarg de la història, el tatuatge ha estat dotat de diversos i múltiples usos: per imprimir grafs a les mòmies en els rituals religiosos, per estampar a les cares dels indis un signe identificador de la tribu a la que pertanyien, i demés fins.
No obstant això, la consideració que es té dels tatuatges avui dia és força diferent a la que es tenia en el passat. Ara el fet de portar-ne un es veu com un acte de rebel•lia, o si més no, d’un intent de fer-se notar i veure. Abans, per contra, com ja hem preestablert unes línies amunt, els tatuatges servien per demostrar quelcom més grandiloqüent que un mer estat anímic de la persona.
Ja per finalitzar, vull afegir que, personalment, és trist trobar persones que semblen no estar satisfetes amb el seu acte d’ “insubordinació” fet en el passat, i veuen que van voler trobar solució a un problema, malauradament per un camí, al meu parer, fora de lloc.
Alumne: Juan González Gallego
Professor: Sr. Viladrosa
Redacció de febrer
Al llarg de la història, el tatuatge ha estat dotat de diversos i múltiples usos: per imprimir grafs a les mòmies en els rituals religiosos, per estampar a les cares dels indis un signe identificador de la tribu a la que pertanyien, i demés fins.
No obstant això, la consideració que es té dels tatuatges avui dia és força diferent a la que es tenia en el passat. Ara el fet de portar-ne un es veu com un acte de rebel•lia, o si més no, d’un intent de fer-se notar i veure. Abans, per contra, com ja hem preestablert unes línies amunt, els tatuatges servien per demostrar quelcom més grandiloqüent que un mer estat anímic de la persona.
Ja per finalitzar, vull afegir que, personalment, és trist trobar persones que semblen no estar satisfetes amb el seu acte d’ “insubordinació” fet en el passat, i veuen que van voler trobar solució a un problema, malauradament per un camí, al meu parer, fora de lloc.
Alumne: Juan González Gallego
Professor: Sr. Viladrosa
Redacció de febrer
ESQUEMA
1. Ús de la llengua i nivells lingüístics
Tipus de signe
No verbal
• Emblemes
• Il•lustradors
• Manifestadors d'afecte
• Reguladors
• El físic, el to de la veu, la distancia entre els parlants
• També: Indicis, Icones i Símbols
Lingüístic / no lingüístic
• Podem fer servir signes lingüístics a l'hora de conceptualitzar ( a, e, i)
• En canvi en les àrees de les ciencies es fan servir signes no linguistics: símbols ( lletres, xifres, pictogrames...)
Els símbols:
• Precisa
• Eficaç
• Universal
2. La modalitat
L'ús de la modalitat oracional
Es un tret indicador de la funció del llenguatge que preval en el text.
Exemple: les oracions exclamatives i optatives, centrades en l'emotivitat i els desitjos de l'emissor, reflecteixen la subjectivitat del jo: són pròpies de textos col•loquials, i alguns argumentatius i literaris.
3. Àmbit Fonètic
Posen en manifest dades sobre:
• la pertinença del parlan a un grup ( a un temps, un espai i a un grup sigui adult, jove, emmigrant ...)
• La situació de comunicació: El grau de control i correcció depen del registre.
• Les caracteristiques personals: Com l'idiolecte que es la personalització de la parlà
4. Àmbit Morfosintàctic
El tipus de text com a finalitat de la comunicació - narrar, descriure, argumentar ...
Estructura sintàgmica
Canvia segons el que demani el que es vol transmetre en el missatje
Ús verbal
Depen del context utilitzen verbs en un temps o en un altre.
Tipus de connector
• Els textos descriptius els demanen de tipus espacial
• Els narratius de temps
• Els argumentatius lògics
Complementació
• En els textos expositius abunda la complementació nominal
• En els textos que expliquen l'explicació de fenomens abunda la complementació verbal.
Sintaxi simple/ composta
• En textos de caire científic preval la simple, ja que es més clar
• En els textos de caire humanístic preval la composta ja que demana més subordinació
La intenció: objectiva o subjectiva i la funció del llenguatge
• La persona gramatical (1a pesona subjectivitat, 3a objectivitat)
• Tipus d'oració: Oració passiva, passiva reflexa o impersonal
5. Ámbit Lexicosemàntic
-Depèn de factors relacionats am el contexti amb el tipus de text
Tema
-La tria d'un tema fa que les paraules del text vinculin a una o altra àrea lèxica o de vocabulari determinat.
Exemple: El soneto de química que feia el mossèn.
El tractament del tema
• Tractament general: Llengua comuna
• Tractament especialitzat
Les àrees del coneixement: necessitat que té la ciencia de denominar de manera clara i precisa qualsevol element, treballen amb termes ( unitats especialitzades)
Els termes
Semànticament
• Unitats monosemiques
• Unitats amb valor distintiu
• Unitats inserides en xarxes conceptuals
Formalment
• Neologismes
• Manlleus
• Especialització semàntica
• Composició sintagmàtica
• Sigles i àcronims
• Metonímia
L'ambit literari
-Treballa a partir de la connotació i la seva finalitat es estètica
6. La Modalització
Aquest concepte fa referència al discurs subjectiu, l'autor posa de manifest la seva presencia a partir de lopinio i de l'explicitatció d'actituds.
El mitja d'expressió de la subjectivitat es la llengua i els recursos els tractem de manera especial en l'ambit lexicosemàntic.
L'ús de tipus de lletra i signes de puntuació
• Tipus de lletra: negreta, cursiva , majuscula
• Signes de puntuació: les comes , les cometes
Si que tenen unes regles fixes per igualment són molt personals
La modalitat oracional
Exclamació, interrogació, desig, dubte, ironia...
Les formes lingüistiques: ámbit lexicosemàntic
• L'us de formes valoratives
• L'ús de formes que indiquen si l'autor assumeix o no assumeix el contingut de l'enunciat
• L'us de prefixos i sufixoa valoratius: Els sufixos diminutius i augmentatius, pejoratius, superlatius.
• L'ús d'unitats fraseològiques: tria de màximes, proverbis
• L'ús de figures retòriques: La hipèrbole i la ironia
• L'ús d'interjeccions: maneres directes de pronunciar-se.
Tipus de signe
No verbal
• Emblemes
• Il•lustradors
• Manifestadors d'afecte
• Reguladors
• El físic, el to de la veu, la distancia entre els parlants
• També: Indicis, Icones i Símbols
Lingüístic / no lingüístic
• Podem fer servir signes lingüístics a l'hora de conceptualitzar ( a, e, i)
• En canvi en les àrees de les ciencies es fan servir signes no linguistics: símbols ( lletres, xifres, pictogrames...)
Els símbols:
• Precisa
• Eficaç
• Universal
2. La modalitat
L'ús de la modalitat oracional
Es un tret indicador de la funció del llenguatge que preval en el text.
Exemple: les oracions exclamatives i optatives, centrades en l'emotivitat i els desitjos de l'emissor, reflecteixen la subjectivitat del jo: són pròpies de textos col•loquials, i alguns argumentatius i literaris.
3. Àmbit Fonètic
Posen en manifest dades sobre:
• la pertinença del parlan a un grup ( a un temps, un espai i a un grup sigui adult, jove, emmigrant ...)
• La situació de comunicació: El grau de control i correcció depen del registre.
• Les caracteristiques personals: Com l'idiolecte que es la personalització de la parlà
4. Àmbit Morfosintàctic
El tipus de text com a finalitat de la comunicació - narrar, descriure, argumentar ...
Estructura sintàgmica
Canvia segons el que demani el que es vol transmetre en el missatje
Ús verbal
Depen del context utilitzen verbs en un temps o en un altre.
Tipus de connector
• Els textos descriptius els demanen de tipus espacial
• Els narratius de temps
• Els argumentatius lògics
Complementació
• En els textos expositius abunda la complementació nominal
• En els textos que expliquen l'explicació de fenomens abunda la complementació verbal.
Sintaxi simple/ composta
• En textos de caire científic preval la simple, ja que es més clar
• En els textos de caire humanístic preval la composta ja que demana més subordinació
La intenció: objectiva o subjectiva i la funció del llenguatge
• La persona gramatical (1a pesona subjectivitat, 3a objectivitat)
• Tipus d'oració: Oració passiva, passiva reflexa o impersonal
5. Ámbit Lexicosemàntic
-Depèn de factors relacionats am el contexti amb el tipus de text
Tema
-La tria d'un tema fa que les paraules del text vinculin a una o altra àrea lèxica o de vocabulari determinat.
Exemple: El soneto de química que feia el mossèn.
El tractament del tema
• Tractament general: Llengua comuna
• Tractament especialitzat
Les àrees del coneixement: necessitat que té la ciencia de denominar de manera clara i precisa qualsevol element, treballen amb termes ( unitats especialitzades)
Els termes
Semànticament
• Unitats monosemiques
• Unitats amb valor distintiu
• Unitats inserides en xarxes conceptuals
Formalment
• Neologismes
• Manlleus
• Especialització semàntica
• Composició sintagmàtica
• Sigles i àcronims
• Metonímia
L'ambit literari
-Treballa a partir de la connotació i la seva finalitat es estètica
6. La Modalització
Aquest concepte fa referència al discurs subjectiu, l'autor posa de manifest la seva presencia a partir de lopinio i de l'explicitatció d'actituds.
El mitja d'expressió de la subjectivitat es la llengua i els recursos els tractem de manera especial en l'ambit lexicosemàntic.
L'ús de tipus de lletra i signes de puntuació
• Tipus de lletra: negreta, cursiva , majuscula
• Signes de puntuació: les comes , les cometes
Si que tenen unes regles fixes per igualment són molt personals
La modalitat oracional
Exclamació, interrogació, desig, dubte, ironia...
Les formes lingüistiques: ámbit lexicosemàntic
• L'us de formes valoratives
• L'ús de formes que indiquen si l'autor assumeix o no assumeix el contingut de l'enunciat
• L'us de prefixos i sufixoa valoratius: Els sufixos diminutius i augmentatius, pejoratius, superlatius.
• L'ús d'unitats fraseològiques: tria de màximes, proverbis
• L'ús de figures retòriques: La hipèrbole i la ironia
• L'ús d'interjeccions: maneres directes de pronunciar-se.
divendres, 12 de març del 2010
ESQUEMA
1. La cohesió del text
Un text assoleix eficacia si en la formulació del missatge les expectatives de l'emissor son processades i interpretades adequadament pel receptor.
La cohesió fa referència de l'estructura interna.
2. La referència
El context extralinguistic:
• El món: Representen la realitat/ Funció representativa
• L'entorn físic (díctics: elements que relacionen el discurs amb l'entorn físic)/ Funció didàctica
El context linguistic:
• Relació interior al text
• Recuperació de termes apareguts anteriorment/ Funció anafòrica
• Es fa efectiu a partir de l'anàfora ( s'interpreta segons antecedent)
Anàfora de referència
Dos elements són coreferents quan representen un matix referent, és a dir, designen la mateixa persona o cosa.
Han trencat un vidre i l'hauran de reposar aviat.
Anàfores gramaticals
• Pronoms personals forts i febles
• Pronoms determinants possesius i demostratius
• Pronoms relatius
• Pronoms interrogatius ( catàfora , el antecedent va darrere)
Anàfores lèxiques
• Sinònims
• Hiperònims
• Hipònims
Anafora de sentit
S'estableix entre elements que comparteixen el significat però no representen pas el mateix element.
El cotxe d'en Miquel és preciós. Tinc ganes de comprar-me'n un.
• Pronoms febles adverbials (en,hi) i el neutre ho
• La forma fer-ho
• El pronom demostratiu això
• El pronom adverbial on
• Els adverbis aquí allà allí
Anafora el•liptica
També anomenada anafora zero.
Es dona quan s'elideix un element perque ja a aparegut anteriorment i es pot sobrentendre sense la presencia de cap pronom.
Els pares van marxar. No tenien feina i volien fer un volt.
3. La connexió
• Implícita:La relació esdevé sense la presència d'un element que n'expliqui la relació.
• Explícita:La relació que vehiculen els enunciats es posa de manifest amb la presencia d'un element.
La connexió es fa efectiva mitjançant conectors
• Segons forma gramatical
• Segons funció
• Segons relació semantica
4. Els connectors: Classificació formal
Connectors basics
• Conjuncions
1. Pertanyen a una clase gramatical tancada
2. Actuen en l'ambit oracional, en el marc de l'oració composta
3. Relacionen sintacticament dues oracions a partir de la coordinació i la dependencia.
• Connectors Parentètics
1. Van entre pauses i funcionen com un parentesis d'aquí ve el nom.
2. Pertanyen a classes gramaticals i estructures diverses
3. No exerceixen funció sintactica
4. Presenten mobilitat oracional i es poden combinar amb conjuncions.
Altres Connectors
• Lèxics
Per dir-ho amb altres paraules ( actua com a connector)
• Gràfics
Guions, lletres, numeracions...
5. Organitzadors Textuals
Ordenadors
• Numèrics
• Espacials
• De temps
Introductors
• De tema
• De disgressió
6. Els connectors textuals
L'orientació dels enunciats
• Arguments que segueixen la línia discursiva : Addició, reformulació, causa-conseqüència
• Arguments que modifiquen la linia discursiva: Contraargumentació
Classificació semàntica
• Afegir
• Explicar
• Conseqüència
• Contrastar
Addició
S'usen per afegir arguments al contingut de l'enunciat
• Continuant, i a continuació
• Intensificat, i a més a més
• Generalitzant, en general
• Especificant, especialmet
• Ampliant reforçant, efectivament
• Equiparant, així mateix
• Com a connector oracional: i
Reformulació
Es pot reformular el contungut d'un enunciat tot:
• Explicant , és a dir
• Introduint, Més ben dit
• Exemplificant, a tall d'exemple
• Resumint, en resum
• Com a connector oracional: o , o bé
Causa conseqüència
Expliciten la relació de causa o conseqüència que s'esdevé d'allò plantejat.
• Causa, perquè, com que
• Consequencia, per tant, en conseqüència
• Com a connector oracional: de manera que, així que
Contraargumentació
Explicita relacions que modifiquen l'orientació argumentativa. El segon argument afegeix conclusions no esperades .
• Per contra, tanmateix
• Amb tot i això, així i tot
• Fet i fet, en realitat
• De tota manera , en qualsevol cas
• Si més no , almenys
• Com a connector oracional: però, sinò, encara que, baldament
Un text assoleix eficacia si en la formulació del missatge les expectatives de l'emissor son processades i interpretades adequadament pel receptor.
La cohesió fa referència de l'estructura interna.
2. La referència
El context extralinguistic:
• El món: Representen la realitat/ Funció representativa
• L'entorn físic (díctics: elements que relacionen el discurs amb l'entorn físic)/ Funció didàctica
El context linguistic:
• Relació interior al text
• Recuperació de termes apareguts anteriorment/ Funció anafòrica
• Es fa efectiu a partir de l'anàfora ( s'interpreta segons antecedent)
Anàfora de referència
Dos elements són coreferents quan representen un matix referent, és a dir, designen la mateixa persona o cosa.
Han trencat un vidre i l'hauran de reposar aviat.
Anàfores gramaticals
• Pronoms personals forts i febles
• Pronoms determinants possesius i demostratius
• Pronoms relatius
• Pronoms interrogatius ( catàfora , el antecedent va darrere)
Anàfores lèxiques
• Sinònims
• Hiperònims
• Hipònims
Anafora de sentit
S'estableix entre elements que comparteixen el significat però no representen pas el mateix element.
El cotxe d'en Miquel és preciós. Tinc ganes de comprar-me'n un.
• Pronoms febles adverbials (en,hi) i el neutre ho
• La forma fer-ho
• El pronom demostratiu això
• El pronom adverbial on
• Els adverbis aquí allà allí
Anafora el•liptica
També anomenada anafora zero.
Es dona quan s'elideix un element perque ja a aparegut anteriorment i es pot sobrentendre sense la presencia de cap pronom.
Els pares van marxar. No tenien feina i volien fer un volt.
3. La connexió
• Implícita:La relació esdevé sense la presència d'un element que n'expliqui la relació.
• Explícita:La relació que vehiculen els enunciats es posa de manifest amb la presencia d'un element.
La connexió es fa efectiva mitjançant conectors
• Segons forma gramatical
• Segons funció
• Segons relació semantica
4. Els connectors: Classificació formal
Connectors basics
• Conjuncions
1. Pertanyen a una clase gramatical tancada
2. Actuen en l'ambit oracional, en el marc de l'oració composta
3. Relacionen sintacticament dues oracions a partir de la coordinació i la dependencia.
• Connectors Parentètics
1. Van entre pauses i funcionen com un parentesis d'aquí ve el nom.
2. Pertanyen a classes gramaticals i estructures diverses
3. No exerceixen funció sintactica
4. Presenten mobilitat oracional i es poden combinar amb conjuncions.
Altres Connectors
• Lèxics
Per dir-ho amb altres paraules ( actua com a connector)
• Gràfics
Guions, lletres, numeracions...
5. Organitzadors Textuals
Ordenadors
• Numèrics
• Espacials
• De temps
Introductors
• De tema
• De disgressió
6. Els connectors textuals
L'orientació dels enunciats
• Arguments que segueixen la línia discursiva : Addició, reformulació, causa-conseqüència
• Arguments que modifiquen la linia discursiva: Contraargumentació
Classificació semàntica
• Afegir
• Explicar
• Conseqüència
• Contrastar
Addició
S'usen per afegir arguments al contingut de l'enunciat
• Continuant, i a continuació
• Intensificat, i a més a més
• Generalitzant, en general
• Especificant, especialmet
• Ampliant reforçant, efectivament
• Equiparant, així mateix
• Com a connector oracional: i
Reformulació
Es pot reformular el contungut d'un enunciat tot:
• Explicant , és a dir
• Introduint, Més ben dit
• Exemplificant, a tall d'exemple
• Resumint, en resum
• Com a connector oracional: o , o bé
Causa conseqüència
Expliciten la relació de causa o conseqüència que s'esdevé d'allò plantejat.
• Causa, perquè, com que
• Consequencia, per tant, en conseqüència
• Com a connector oracional: de manera que, així que
Contraargumentació
Explicita relacions que modifiquen l'orientació argumentativa. El segon argument afegeix conclusions no esperades .
• Per contra, tanmateix
• Amb tot i això, així i tot
• Fet i fet, en realitat
• De tota manera , en qualsevol cas
• Si més no , almenys
• Com a connector oracional: però, sinò, encara que, baldament
DICTAT COMENTAT 6
Els joves d'entre 16 i 24 anys son els que treuen més profit d'Internet, seguits per les persones d'entre 25 i 34 anys més de 10 milions d'espanyols sumant ambdós trams d'edat. Els més grans de 55 anys es mantenen a la cua i tot just superen els 2,5 milions d'usuaris . Uns 11 milions són homes i uns 9 milions són dones.
El consum d'Internet és major durant la setmana que els dissabtes i els diumenges, conclou l'estudi , segons el qual , el consum de televisió s'ha reduit en tots els segments d'edat, encara que especialment entre les persones d'entre 25 i 34 anys . no obstant això, posa de manifest que el 21 per cent dels espanyols i el 28% dels internautes consumeixen internet de forma simultània.
El consum d'Internet és major durant la setmana que els dissabtes i els diumenges, conclou l'estudi , segons el qual , el consum de televisió s'ha reduit en tots els segments d'edat, encara que especialment entre les persones d'entre 25 i 34 anys . no obstant això, posa de manifest que el 21 per cent dels espanyols i el 28% dels internautes consumeixen internet de forma simultània.
DICTAT COMENTAT 5
Aquesta és una època de grans velocitats, de grans acceleracions; no cal ser un gran savi o un investigador per percebre-ho. La multiplicació dels mitjans que permeten el flux de la comunicació l’assimilen en molts dels nostres comportaments, fins hi tot d’una manera inconscient, són privacitats i intimitats que modifiquen l’espai compartit. Les televisions temàtiques, els telèfons mòbils, els reproductors de música, d’imatges i de textos, les videoconferències, les companyies dels vols barats, l’eliminació de fronteres, la millora de les comunicacions..., han convertit l’adquisició del saber, les possibilitats del coneixement, en alguna cosa que és al abast de gairebé tothom: almenys al nostre país i al nostre voltant.
ACTIVITATS
1.- Expressa el significat de cada emblema amb una frase o sintagma:
• Aturat
• Molt bé
• Cap Allà
• Victoria
• Malament
• Perfecte
2.- Assenyala els estats emocionals
• Rabia
• Tristesa
• Orgull
• Por
• Alegria
• Sorpresa
3.- Explica la situació que es produeix en el text. Assenyala la informació no verbal i relaciona-la amb l'actitud de cada personatge
• Valents ( els qui volen sortir)
•
• Astals:Enèrgic
• Puig: Enrabiat, sarcàstic
• Covards ( els qui no volen sortir)
•
• Nel: Angoixa, angunios
• Riera: Descoratjat
Són quatre soldats que discuteixen sobre la lluita, sobre sortir o quedar-se on son.
5.- Indica el valor de les següents oracions
• Demanda
• Informativa
• Informativa
• Demanda
• Informativa
• Expressiva
• Expressiva
• Amenaça
• Ordre
• Expressiva
6.- i 7.- Digues si les interrogatives son parcials o totals- tambè les he passat a interrogativa ja que va bastant unit
• Parcial- M'agradaria saber qui farà la presentació de Nadal
• Total- Vull saber si m'has trucat avui
• Parcial- Em pregunto on es la sal
• Total- Em pregunto si ho has pensat
• Parcial- Vulls saber que soparem avui
8.-Assenyala el valor de cada oració
• Ordre
• Demanda
• Prec
• Suggeriment
• Demanda
• Ordre
• Suggeriment
• Demanda
Els exemples de queixa i avis són:
• Vols que demani el llibre de recomanacions ? -Queixa
• Vols que cridi al sr Gat? - Avís
12.-Determina l'ús de la modalitat oracional que fa cada text.
1. Interrogativa: S'espera la resposta de l'altre
2. Exclamativa: Encomana un estat ( sembla imperativa pero es perque es un anunci)
3. Declarativa: Declarativa perque informa de forma neutra i subjectiva
4. Imperativa: Espera que el receptor faci una determindad tasca
13.- Completa
Text 1
• Gènere Textual: Informatiu
• Tipologia textual: Expressiva
• Modalitat oracional: Interrogativa
Text 2
• Gènere Textual: Publicitaria
• Tipologia textual: Argumentativa
• Modalitat oracional: Exclamativa
Text 3
• Gènere Textual: Diccionari
• Tipologia textual: Expositiu
• Modalitat oracional: Declaratiu
Text 4• Gènere Textual: Llibre de text
• Tipologia textual: Instructiu
• Modalitat oracional: Imperatiu
16.- Indica quina persona gramatical apareix en cada text. Explica'n les causes.
• 3a: per fer-ho més objectiu ja que és un fet històric
• 3a: Es una recepta de cuina
23.- Subratlla els connectors i digues de quina naturalesa són.
• A la dreta: espacial
• A l'esquerra: Espacial
• Al centre: Espacial
• De sobte:Temps
• En un tres i no res:Temps
• Al cap de poc:Temps
• Després:Temps
• Per desfer malentesos:explicació
• No és res més que:explicació
• Per tal:explicació
• De manera que: explicació
26.- Digues quina de les formulacions seguents es més objectiva
• L'atur baixa un 13% (impersonal)
• Declaren l'estat d'excepció
• Fortes pluges cauen al sude de la Península
• Els homes omplen el 20% dels cistells d'anar a comprar.
29.-Digues quins enunciats no assumeix l'autor i per quins elements es posa de manifest.
• 3a persona. Ho han fet ells.
• 3a persona. Ho han fet ells.
• 3a persona. Ho fan ells
• Segons experts
• Ho assumeix, 1era persona
• Segons experts
• Aturat
• Molt bé
• Cap Allà
• Victoria
• Malament
• Perfecte
2.- Assenyala els estats emocionals
• Rabia
• Tristesa
• Orgull
• Por
• Alegria
• Sorpresa
3.- Explica la situació que es produeix en el text. Assenyala la informació no verbal i relaciona-la amb l'actitud de cada personatge
• Valents ( els qui volen sortir)
•
• Astals:Enèrgic
• Puig: Enrabiat, sarcàstic
• Covards ( els qui no volen sortir)
•
• Nel: Angoixa, angunios
• Riera: Descoratjat
Són quatre soldats que discuteixen sobre la lluita, sobre sortir o quedar-se on son.
5.- Indica el valor de les següents oracions
• Demanda
• Informativa
• Informativa
• Demanda
• Informativa
• Expressiva
• Expressiva
• Amenaça
• Ordre
• Expressiva
6.- i 7.- Digues si les interrogatives son parcials o totals- tambè les he passat a interrogativa ja que va bastant unit
• Parcial- M'agradaria saber qui farà la presentació de Nadal
• Total- Vull saber si m'has trucat avui
• Parcial- Em pregunto on es la sal
• Total- Em pregunto si ho has pensat
• Parcial- Vulls saber que soparem avui
8.-Assenyala el valor de cada oració
• Ordre
• Demanda
• Prec
• Suggeriment
• Demanda
• Ordre
• Suggeriment
• Demanda
Els exemples de queixa i avis són:
• Vols que demani el llibre de recomanacions ? -Queixa
• Vols que cridi al sr Gat? - Avís
12.-Determina l'ús de la modalitat oracional que fa cada text.
1. Interrogativa: S'espera la resposta de l'altre
2. Exclamativa: Encomana un estat ( sembla imperativa pero es perque es un anunci)
3. Declarativa: Declarativa perque informa de forma neutra i subjectiva
4. Imperativa: Espera que el receptor faci una determindad tasca
13.- Completa
Text 1
• Gènere Textual: Informatiu
• Tipologia textual: Expressiva
• Modalitat oracional: Interrogativa
Text 2
• Gènere Textual: Publicitaria
• Tipologia textual: Argumentativa
• Modalitat oracional: Exclamativa
Text 3
• Gènere Textual: Diccionari
• Tipologia textual: Expositiu
• Modalitat oracional: Declaratiu
Text 4• Gènere Textual: Llibre de text
• Tipologia textual: Instructiu
• Modalitat oracional: Imperatiu
16.- Indica quina persona gramatical apareix en cada text. Explica'n les causes.
• 3a: per fer-ho més objectiu ja que és un fet històric
• 3a: Es una recepta de cuina
23.- Subratlla els connectors i digues de quina naturalesa són.
• A la dreta: espacial
• A l'esquerra: Espacial
• Al centre: Espacial
• De sobte:Temps
• En un tres i no res:Temps
• Al cap de poc:Temps
• Després:Temps
• Per desfer malentesos:explicació
• No és res més que:explicació
• Per tal:explicació
• De manera que: explicació
26.- Digues quina de les formulacions seguents es més objectiva
• L'atur baixa un 13% (impersonal)
• Declaren l'estat d'excepció
• Fortes pluges cauen al sude de la Península
• Els homes omplen el 20% dels cistells d'anar a comprar.
29.-Digues quins enunciats no assumeix l'autor i per quins elements es posa de manifest.
• 3a persona. Ho han fet ells.
• 3a persona. Ho han fet ells.
• 3a persona. Ho fan ells
• Segons experts
• Ho assumeix, 1era persona
• Segons experts
ACTIVITATS DE LECTURA
2.-Fixat en el títol, es adequat?
Sí, és un títol extraordinari per una història de caràcter extraordinari.
3.- Determina el tema del text
Es parla d'una dona morta
4.- Identifica el gènere i la tipologia textual
• Conte fantastic
• Narrativa
5.-Indica l'estrucura del conte.
Història dins una altra història, es lineal, flashback
Sí, és un títol extraordinari per una història de caràcter extraordinari.
3.- Determina el tema del text
Es parla d'una dona morta
4.- Identifica el gènere i la tipologia textual
• Conte fantastic
• Narrativa
5.-Indica l'estrucura del conte.
Història dins una altra història, es lineal, flashback
ACTIVITATS DEL COMENÇAMENT DEL TEMA
2.-Indica que preten l'autor en aquest text.
El model d’amor ha caducat i s’ha de reinventar
3.- Quin tipus de títol a triat ?
Temàtic.
4.- Assenyala l'estructura argumentativa
• Argumentativa inductiva.
• Cronològic.
5.- Destria la tesi, l'argumentació i la conclusió i fes l'estructura del text.
• L’amor es canviant.
• Exemples històrics.
• L’amor s’ha de reinventar.
• Lineal. Segueix un esquema.
10.- Determina la conclusió del text
L’amor es carnal.
El model d’amor ha caducat i s’ha de reinventar
3.- Quin tipus de títol a triat ?
Temàtic.
4.- Assenyala l'estructura argumentativa
• Argumentativa inductiva.
• Cronològic.
5.- Destria la tesi, l'argumentació i la conclusió i fes l'estructura del text.
• L’amor es canviant.
• Exemples històrics.
• L’amor s’ha de reinventar.
• Lineal. Segueix un esquema.
10.- Determina la conclusió del text
L’amor es carnal.
dissabte, 20 de febrer del 2010
Assaig: "La cultura asturiana i la catalana"
Cada una de les cultures dels indrets del planeta són un món diferent, i mai es poden comparar entre elles i valorar positivament o negativament. No obstant, en aquest escrit tractaré alguns aspectes diversos de la cultura asturiana que fan que sigui única en el món i que jo trobi que és més apassionant que la catalana. La meva pretensió no és gens ni mica menysprear la cultura catalana, perquè, com ja he dit, cada cultura és un món diferent i, a més a més, és una de les que més m’agrada després de l’asturiana.
M’he criat a Catalunya i al llarg de la meva vida he viatjat molts cops a Astúries, fet que hem permet elaborar aquest assaig amb un mínim de coneixements sobre la matèria. No conec totalment ambdues cultures, però vull tractar pocs aspectes.
Per començar, Astúries té un origen celta, el que fa que actualment sigui identificada per les gaites. A totes les festes hi ha sempre un grup de gaiters animant a la multitud i, com les festes d’allà, no hi ha cap. Un altre fet diferenciador és la famosa sidra, que per descomptat, també hi és a les festes. A banda d’aquests aspectes, a Astúries es practica l’anomenada entre els asturians “pesca de bajura”, que es practica també a Catalunya, amb la diferència que es pesquen diferents espècies amb les tècniques “palangre” i amb am (lluç de pintxo). La ramaderia i l’agricultura la fan d’allò més peculiar i familiar. Veure les vaques pastant feliçment al teu voltant i les explotacions minifundistes fan d’aquest indret acollidor i familiar on un es voldria quedar per sempre.
Criticar a Catalunya culturalment no és propi de mi, però estic orgullós de dir que m’agrada més la d’Astúries que la de Catalunya i que la diferència és indescriptible. Ara bé, la bona botifarra i les sardanes no les trobem enlloc si no és a Catalunya.
Alumne: Juan González Gallego
Professor: Sr. Viladrosa
Redacció de gener
M’he criat a Catalunya i al llarg de la meva vida he viatjat molts cops a Astúries, fet que hem permet elaborar aquest assaig amb un mínim de coneixements sobre la matèria. No conec totalment ambdues cultures, però vull tractar pocs aspectes.
Per començar, Astúries té un origen celta, el que fa que actualment sigui identificada per les gaites. A totes les festes hi ha sempre un grup de gaiters animant a la multitud i, com les festes d’allà, no hi ha cap. Un altre fet diferenciador és la famosa sidra, que per descomptat, també hi és a les festes. A banda d’aquests aspectes, a Astúries es practica l’anomenada entre els asturians “pesca de bajura”, que es practica també a Catalunya, amb la diferència que es pesquen diferents espècies amb les tècniques “palangre” i amb am (lluç de pintxo). La ramaderia i l’agricultura la fan d’allò més peculiar i familiar. Veure les vaques pastant feliçment al teu voltant i les explotacions minifundistes fan d’aquest indret acollidor i familiar on un es voldria quedar per sempre.
Criticar a Catalunya culturalment no és propi de mi, però estic orgullós de dir que m’agrada més la d’Astúries que la de Catalunya i que la diferència és indescriptible. Ara bé, la bona botifarra i les sardanes no les trobem enlloc si no és a Catalunya.
Alumne: Juan González Gallego
Professor: Sr. Viladrosa
Redacció de gener
ACTIVITATS DE LECTURA
1.- Defineix l'instint de seducció
El instint de seducció és facilitador d'esdevenir preferit escollit, en l'acte de selecció per l'excel•lència, el de company per a la interacció sexual
3.- Situa el tema del text, indica si es temàtic o remàtic.
El fet de seduir es un acte instintiu . Títol remàtic.
4.-Assenyala la funció del llenguatge que preval al text.
Referencial: aporta informació nova en el text.
5.- Assenyala l'anecdota del text.
Quan una persona surt, té com a instint buscar la seva parella, la dona dels seus fills.
6.-Determina la tesi argumentacio i conclusio del text.
• Tesi: ens mou l’instint de seducció.
• Argumentació: Exemples els sers sexuals , les dones van més allà de l’atracció física sense seducció, no hi hauria evolució.
• Conclusió: Voluntat de seduir.
7.-Estructura del text• Inductiva.
• Tesi inicial
• arguments
• conclusió
8.-Escriu una frase de la tesi del text
En les relacions socials busquem les nostres parelles.
14.- Fes el resum del text 45 mots aprox.
Quan sortim de casa , a la nit, moltes vegades som moguts per l'instint de seducció el qual ens fa buscar la interacció sexual tant pels homes ( busquen bona "carn") com per les dones (busquen atributs més emocionals). En conclusió podem dir que la seducció es una arma biologica per l'evolució.
El instint de seducció és facilitador d'esdevenir preferit escollit, en l'acte de selecció per l'excel•lència, el de company per a la interacció sexual
3.- Situa el tema del text, indica si es temàtic o remàtic.
El fet de seduir es un acte instintiu . Títol remàtic.
4.-Assenyala la funció del llenguatge que preval al text.
Referencial: aporta informació nova en el text.
5.- Assenyala l'anecdota del text.
Quan una persona surt, té com a instint buscar la seva parella, la dona dels seus fills.
6.-Determina la tesi argumentacio i conclusio del text.
• Tesi: ens mou l’instint de seducció.
• Argumentació: Exemples els sers sexuals , les dones van més allà de l’atracció física sense seducció, no hi hauria evolució.
• Conclusió: Voluntat de seduir.
7.-Estructura del text• Inductiva.
• Tesi inicial
• arguments
• conclusió
8.-Escriu una frase de la tesi del text
En les relacions socials busquem les nostres parelles.
14.- Fes el resum del text 45 mots aprox.
Quan sortim de casa , a la nit, moltes vegades som moguts per l'instint de seducció el qual ens fa buscar la interacció sexual tant pels homes ( busquen bona "carn") com per les dones (busquen atributs més emocionals). En conclusió podem dir que la seducció es una arma biologica per l'evolució.
ACTIVITATS: DE LA PARAULA AL TEXT
3 pàg. 203
L’autor du a terme una descripció activa dels paisatges i vides.
5 pàg. 203
Es produeix una progressió temàtica de tema constant, ja que sempre segueix una mateixa línia.
6 pàg. 203
En aquest text preval una seqüència textual de caràcter descriptiu.
9 pàg. 203
Es tracta d’una descripció subjectiva, ja que l’autor expressa en tot moment el seu parer i la seva manera de pensar.
12 pàg. 203
En aquest text predomina una connexió formal explícita.
15 pàg. 203
L’autor utilitza en tot moment el present simple d’indicatiu.
L’autor du a terme una descripció activa dels paisatges i vides.
5 pàg. 203
Es produeix una progressió temàtica de tema constant, ja que sempre segueix una mateixa línia.
6 pàg. 203
En aquest text preval una seqüència textual de caràcter descriptiu.
9 pàg. 203
Es tracta d’una descripció subjectiva, ja que l’autor expressa en tot moment el seu parer i la seva manera de pensar.
12 pàg. 203
En aquest text predomina una connexió formal explícita.
15 pàg. 203
L’autor utilitza en tot moment el present simple d’indicatiu.
dimarts, 16 de febrer del 2010
TEORIA
Comunicació i coherència textual:
- Coherència externa : Format per elements paratextuals i de disposició formal de la informació.
- Coherència interna: formada per elements semàntics i organitzatius de la formació.
L’estructura de l’acte comunicatiu:
Estructura formada per tres components:
- Obertura o introducció
- Desenvolupament
- Tancament o cloenda
Abans de construir un text s’ha d’escriure un esquema o esquelet per tal de que estigui ben cohesionat i que pugui tenir una certa coherència.
La coherència externa:
El títol
Segons el tipus de text trobem:
- Títol temàtic i títol remàtic
El paràgraf
Consisteix en:
- Unitat visual i formal: Ha de ser fàcil de llegir i ha de tenir una certa estructura.
- Unitat significativa: Desenvolupa una idea i l’estructura ha de tenir una certa relació i cohesió.
- Unitat funcional: Està dividida en diversos paràgrafs tant introductoris, de desenvolupament, com de tancament.
La coherència interna:
La macroestructura
- Concepte que fa referència al contingut i es relaciona amb aspectes semàntics i dóna compte del sentit que transmet un text.
La progressió temàtica
- Tema: Allò que un missatge donem per sabut , ja que coneixem.
- Rema: S’aporta al missatge com a nou.
Tipus de progressió temàtica:
- Progressió lineal
- Progressió de tema constant
- Progressió de tema derivat
La superestructura
- Fa referència a l’organització del text però no en un sentit semàntic, sinó en relació a la forma com està organitzat el discurs.
- Es poden classificar en patrons segons el format extern i l’estructura interna; és a dir, tot el conjunt d’elements lingüístics que determinen la pertinença d’un text a una altra tipologia textual.
- Els gèneres textuals:
Característiques:
- Es defineixen a partir d’elements formals i externs al text.
- Són estereotips.
- Són una llista oberta.
- Tipologies textuals:
Es poden classificar segons si presenten una estructura homogènia; quan hi ha un sol tipus de seqüència, o una estructura heterogènia; quan hi participen diversos tipus de seqüències.
Organització de la informació:
- Text descriptiu: percepció de l’espai
- Text narratiu: dimensió del tems
- Text instructiu: organització amb estructura
- Text predictiu: aporta informació relativa al futur
- Text conversacional: organitza la informació a través dels torns de la conversa.
- Text retòric: variants segons el gènere
- Text expositiu: segueix l’estructura base d’introducció, nus i cloenda.
- Text argumentatiu: organitza la informació atenent l’ordre i la disposició dels elements que el constitueixen; argument, tesi, argumentació i conclusió.
- Coherència externa : Format per elements paratextuals i de disposició formal de la informació.
- Coherència interna: formada per elements semàntics i organitzatius de la formació.
L’estructura de l’acte comunicatiu:
Estructura formada per tres components:
- Obertura o introducció
- Desenvolupament
- Tancament o cloenda
Abans de construir un text s’ha d’escriure un esquema o esquelet per tal de que estigui ben cohesionat i que pugui tenir una certa coherència.
La coherència externa:
El títol
Segons el tipus de text trobem:
- Títol temàtic i títol remàtic
El paràgraf
Consisteix en:
- Unitat visual i formal: Ha de ser fàcil de llegir i ha de tenir una certa estructura.
- Unitat significativa: Desenvolupa una idea i l’estructura ha de tenir una certa relació i cohesió.
- Unitat funcional: Està dividida en diversos paràgrafs tant introductoris, de desenvolupament, com de tancament.
La coherència interna:
La macroestructura
- Concepte que fa referència al contingut i es relaciona amb aspectes semàntics i dóna compte del sentit que transmet un text.
La progressió temàtica
- Tema: Allò que un missatge donem per sabut , ja que coneixem.
- Rema: S’aporta al missatge com a nou.
Tipus de progressió temàtica:
- Progressió lineal
- Progressió de tema constant
- Progressió de tema derivat
La superestructura
- Fa referència a l’organització del text però no en un sentit semàntic, sinó en relació a la forma com està organitzat el discurs.
- Es poden classificar en patrons segons el format extern i l’estructura interna; és a dir, tot el conjunt d’elements lingüístics que determinen la pertinença d’un text a una altra tipologia textual.
- Els gèneres textuals:
Característiques:
- Es defineixen a partir d’elements formals i externs al text.
- Són estereotips.
- Són una llista oberta.
- Tipologies textuals:
Es poden classificar segons si presenten una estructura homogènia; quan hi ha un sol tipus de seqüència, o una estructura heterogènia; quan hi participen diversos tipus de seqüències.
Organització de la informació:
- Text descriptiu: percepció de l’espai
- Text narratiu: dimensió del tems
- Text instructiu: organització amb estructura
- Text predictiu: aporta informació relativa al futur
- Text conversacional: organitza la informació a través dels torns de la conversa.
- Text retòric: variants segons el gènere
- Text expositiu: segueix l’estructura base d’introducció, nus i cloenda.
- Text argumentatiu: organitza la informació atenent l’ordre i la disposició dels elements que el constitueixen; argument, tesi, argumentació i conclusió.
dissabte, 6 de febrer del 2010
ACTIVITATS
1.-Indica l'antecedent
• Em : La mestressa de la floristeria
• La : La mestressa de la floristeria
• Li : A qui narra l’historia
• Omissió : jo
• -la : a ella
• Omissió : ella
• Una nena : ella
• Omissió : ella
• Omissió : jo...
2.- Incdica si són catafores anafores i el tipus
• Anàfora el•líptica
• Catàfora
• Anàfora de referència
• Anàfora de referència
• Anàfora de sentit
• Catàfora
• Anàfora el•líptica
• Anàfora de sentit
• Catàfora
• Anàfora de referència
3.- Completa les frases següents
• l’astre
• ronca
• la fauna
• l’àpat
• la acopada
• la catàstrofe
5.-Digues si són coreferents
• sí
• sí
• sí
• no
• sí
• no
• no
6 .-Indica totes les referències
• El
• aquest empordanès
• fem
• el meu amic
• li
• quan pugui dir alguna cosa
7.-Relacionael pronom amb el significat.
• ballar-la : passar-s’ho malament
• carregar-se-la : ser culpat
• dinyar-la :morir
• no tenir-les totes : tenir por
• jugar-se-la : arriscar
• passar-la : patir
• tenir-se-les : barallar-se
• fer-la : fer alguna cosa inconvenient
• campar-se-la : guanyar-se la vida
• cagar-la : equivocar-se de mig a mig
• vessar-la : cometre un error
• fer-la grossa : fer una mala passada
• fer-la petar : conversar
• pirar-se-les : marxar
• tenir-los ben posats : tenir coratge
• saber-la llarga : tenir molta astúcia
• clavar-les pels descosits : parlar sense miraments
• pensar-se-les totes : tenir molta imaginació
8.-Indica si són anàfores o verbs pronominals
• anàfora
• anàfora
• verb pronominal
• anàfora
• verb pronominal
• anàfora
• anàfora
• verb pronominal
• verb pronominal
• verb pronominal
• anàfora
• anàfora
• verb pronominal
• anàfora
• anàfora
• anàfora
• verb pronominal
• Anàfora
• Anàfora
• Em : La mestressa de la floristeria
• La : La mestressa de la floristeria
• Li : A qui narra l’historia
• Omissió : jo
• -la : a ella
• Omissió : ella
• Una nena : ella
• Omissió : ella
• Omissió : jo...
2.- Incdica si són catafores anafores i el tipus
• Anàfora el•líptica
• Catàfora
• Anàfora de referència
• Anàfora de referència
• Anàfora de sentit
• Catàfora
• Anàfora el•líptica
• Anàfora de sentit
• Catàfora
• Anàfora de referència
3.- Completa les frases següents
• l’astre
• ronca
• la fauna
• l’àpat
• la acopada
• la catàstrofe
5.-Digues si són coreferents
• sí
• sí
• sí
• no
• sí
• no
• no
6 .-Indica totes les referències
• El
• aquest empordanès
• fem
• el meu amic
• li
• quan pugui dir alguna cosa
7.-Relacionael pronom amb el significat.
• ballar-la : passar-s’ho malament
• carregar-se-la : ser culpat
• dinyar-la :morir
• no tenir-les totes : tenir por
• jugar-se-la : arriscar
• passar-la : patir
• tenir-se-les : barallar-se
• fer-la : fer alguna cosa inconvenient
• campar-se-la : guanyar-se la vida
• cagar-la : equivocar-se de mig a mig
• vessar-la : cometre un error
• fer-la grossa : fer una mala passada
• fer-la petar : conversar
• pirar-se-les : marxar
• tenir-los ben posats : tenir coratge
• saber-la llarga : tenir molta astúcia
• clavar-les pels descosits : parlar sense miraments
• pensar-se-les totes : tenir molta imaginació
8.-Indica si són anàfores o verbs pronominals
• anàfora
• anàfora
• verb pronominal
• anàfora
• verb pronominal
• anàfora
• anàfora
• verb pronominal
• verb pronominal
• verb pronominal
• anàfora
• anàfora
• verb pronominal
• anàfora
• anàfora
• anàfora
• verb pronominal
• Anàfora
• Anàfora
TEORIA: ESQUEMA
1. Estudi de la llengua:
Codi:
1- Fonètica: Sons del llenguatge.
2- Fonologia: Elements distintius i funcionals de la llengua.
3- Morfologia: Regles que regeixen l’estructura de la llengua.
4- Sintaxi: Funció dels elements dins de l’oració.
5- Lexicologia: Recursos de formació de mots.
6- Semàntica: Significat de les unitats lingüístiques.
Ús:
1- Sociolingüística: Relacions entre llengua i societat.
2- Lingüística textual: Analitza el text com a unitat i explica les lleis internes que el governen
3- Pragmàtica: Estudia el fenomen comunicatiu.
2. Les propietats textuals
Les principals propietats textuals en són tres:
1- Adequació: Un text ha d’estar adequat perquè tingui un cert sentit dins del context.
2- Coherència: A de fer referència al tema que s’està desenvolupant.
3- Cohesió: Les parts han d’estar ben unides entre elles per que tingui sentit amb la resta del text.
3. Text i comunicació
Tema:
1. De que tracta el text
2. Recursos lèxics que pertanyen
3. Es pot tractar de manera general o especialitzada
Intenció:
1. El propòsit dona lloc a l’acte comunicatiu
2. Propòsits múltiple i variats
3. Es classifiquen en objectius o subjectius
Canal:
1. Mitjà per on es transmet el missatge
2. Es classifica en oral i escrit
3. Maneres diferenciades
Context:
1. Context físic à Comporta una informació explícita o implícita
2. Context d’ús à La situació determina si es d’àmbit privat o públic
3. Context sociocultural à Coneixement de l’autor sobre els interlocutors
Interlocutors: emissor i receptor
1. Són els protagonistes
2. Característiques que els fan diferents
3. Ens trobem amb textos amb formalitat alta i baixa
L’emissor:
1. Subjecte parlant i locutor
Participació de l’emissor en el text:
1. Te una intenció objectiva
2. Presència emissor i absència de l’emissor
La veu de l’emissor i les altres figures del discurs:
1. Intervenció d’un altre punt de vista
2. Apropiació elements a algú
3. crítica i desqualificació
4. ironitzar
5. negar una afirmació
6. fer una petició de manera indirecta
7. Segons el discurs: directe o indirecte
8. discurs sense marques de citació
5. Els recursos lingüístics
Tipus de registres:
1. Registres informals:- Propis de situacions quotidianes
- Sense elaboració
2. Registres formals:
- Prèvia elaboració
- Situació poc quotidiana
Registre estàndard:
- Varietat comuna, habitual
- Varietat codificada, segueix la norma gramatical
- Varietat neutra, no està marcada ni geogràficament ni social
- Varietat formal, defuig la subjectivitat i la familiaritat
Registre tecnicocientífic:
- Formalitat llenguatge
Registre literari:
- Poètic
Registre col•loquial:
- Quotidianitat de les situacions
Registre vulgar i argots:
- Registre vulgar: Elevat nombre de vulgarismes dins d’un text
- Argots: Varietat de parla típica de zones i professions marginals
6. Adequació textual
- Propietat que respon a que un text sigui adequat
Codi:
1- Fonètica: Sons del llenguatge.
2- Fonologia: Elements distintius i funcionals de la llengua.
3- Morfologia: Regles que regeixen l’estructura de la llengua.
4- Sintaxi: Funció dels elements dins de l’oració.
5- Lexicologia: Recursos de formació de mots.
6- Semàntica: Significat de les unitats lingüístiques.
Ús:
1- Sociolingüística: Relacions entre llengua i societat.
2- Lingüística textual: Analitza el text com a unitat i explica les lleis internes que el governen
3- Pragmàtica: Estudia el fenomen comunicatiu.
2. Les propietats textuals
Les principals propietats textuals en són tres:
1- Adequació: Un text ha d’estar adequat perquè tingui un cert sentit dins del context.
2- Coherència: A de fer referència al tema que s’està desenvolupant.
3- Cohesió: Les parts han d’estar ben unides entre elles per que tingui sentit amb la resta del text.
3. Text i comunicació
Tema:
1. De que tracta el text
2. Recursos lèxics que pertanyen
3. Es pot tractar de manera general o especialitzada
Intenció:
1. El propòsit dona lloc a l’acte comunicatiu
2. Propòsits múltiple i variats
3. Es classifiquen en objectius o subjectius
Canal:
1. Mitjà per on es transmet el missatge
2. Es classifica en oral i escrit
3. Maneres diferenciades
Context:
1. Context físic à Comporta una informació explícita o implícita
2. Context d’ús à La situació determina si es d’àmbit privat o públic
3. Context sociocultural à Coneixement de l’autor sobre els interlocutors
Interlocutors: emissor i receptor
1. Són els protagonistes
2. Característiques que els fan diferents
3. Ens trobem amb textos amb formalitat alta i baixa
L’emissor:
1. Subjecte parlant i locutor
Participació de l’emissor en el text:
1. Te una intenció objectiva
2. Presència emissor i absència de l’emissor
La veu de l’emissor i les altres figures del discurs:
1. Intervenció d’un altre punt de vista
2. Apropiació elements a algú
3. crítica i desqualificació
4. ironitzar
5. negar una afirmació
6. fer una petició de manera indirecta
7. Segons el discurs: directe o indirecte
8. discurs sense marques de citació
5. Els recursos lingüístics
Tipus de registres:
1. Registres informals:- Propis de situacions quotidianes
- Sense elaboració
2. Registres formals:
- Prèvia elaboració
- Situació poc quotidiana
Registre estàndard:
- Varietat comuna, habitual
- Varietat codificada, segueix la norma gramatical
- Varietat neutra, no està marcada ni geogràficament ni social
- Varietat formal, defuig la subjectivitat i la familiaritat
Registre tecnicocientífic:
- Formalitat llenguatge
Registre literari:
- Poètic
Registre col•loquial:
- Quotidianitat de les situacions
Registre vulgar i argots:
- Registre vulgar: Elevat nombre de vulgarismes dins d’un text
- Argots: Varietat de parla típica de zones i professions marginals
6. Adequació textual
- Propietat que respon a que un text sigui adequat
dilluns, 25 de gener del 2010
ACTIVITATS DE GRAMÀTICA
4.-Indica el tipus de paragraf• desenvolupament
• introductori
• tancament
• introductori
• tancament
• desenvolupament
• desenvolupament
• introductori
• introductori
• tancament
• tancament
6.- Com s'ha organitzat la informació?
• Progressió de tema constant
• Progressió de tema derivat
• Progressió lineal
7.- Determina el tipus de progressar la informació
• Remàtic
• Temàtic
14.-Indica el gènere i la tipologia textual• periodístic/instructiu
• esportiu/convencional
• acadèmic/retòric
• informatiu/argumentatiu
• empresarial/descriptiu
• acadèmic/argumentatiu
• acadèmic/retòric
• informatiu/descriptiu
• acadèmic/narratiu
• j- periodístic/instructiu
• k- esportiu/narratiu
15.- Indica la finalitat d'aquests gèneres• Article d’opinió: informatiu/descriptiu-
• Crònica: periodístic/explicatiu-
• Editorial: informatiu/expositiu-
• Acudit: divertit/conversacional-
• Columna: opinió/descriptiu-
• Entrevista: informatiu/conversacional-
• Notícia: informatiu/explicatiu-
• Predicció:informatiu/expositiu-
• Reportatge: periodístic/narratiu-
• Carta al director: explicar/explicatiu-
• Ressenya crítica: criticar/explicatiu
16.-Assenyala el gènere i la tipologia dels fragments següents
• empresarial/descriptiu
• esportiu/predictiu
• informatiu/narratiu
• administratiu/expositiu
• religiós/conversacional
• justícia/argumentatiu
• periodístic/retòric
18.-Indica el tipus d'organització de les idees• predictiu
• instructiu
• conversacional
• narratiu
• descriptiu
19.- Contesta les següents preguntes• Modes del jovent. A Alemanya s’ha posat de moda modificar-se la dentadura de la gent jove per assemblar-se a vampirs. Aquest fet comporta problemes amb la seguritat social.
• Al inici i al final.
• Comença amb la informació més important i cada cop va perdent importància. D’aquesta manera es capta l’atenció de l’oient.
• introductori
• tancament
• introductori
• tancament
• desenvolupament
• desenvolupament
• introductori
• introductori
• tancament
• tancament
6.- Com s'ha organitzat la informació?
• Progressió de tema constant
• Progressió de tema derivat
• Progressió lineal
7.- Determina el tipus de progressar la informació
• Remàtic
• Temàtic
14.-Indica el gènere i la tipologia textual• periodístic/instructiu
• esportiu/convencional
• acadèmic/retòric
• informatiu/argumentatiu
• empresarial/descriptiu
• acadèmic/argumentatiu
• acadèmic/retòric
• informatiu/descriptiu
• acadèmic/narratiu
• j- periodístic/instructiu
• k- esportiu/narratiu
15.- Indica la finalitat d'aquests gèneres• Article d’opinió: informatiu/descriptiu-
• Crònica: periodístic/explicatiu-
• Editorial: informatiu/expositiu-
• Acudit: divertit/conversacional-
• Columna: opinió/descriptiu-
• Entrevista: informatiu/conversacional-
• Notícia: informatiu/explicatiu-
• Predicció:informatiu/expositiu-
• Reportatge: periodístic/narratiu-
• Carta al director: explicar/explicatiu-
• Ressenya crítica: criticar/explicatiu
16.-Assenyala el gènere i la tipologia dels fragments següents
• empresarial/descriptiu
• esportiu/predictiu
• informatiu/narratiu
• administratiu/expositiu
• religiós/conversacional
• justícia/argumentatiu
• periodístic/retòric
18.-Indica el tipus d'organització de les idees• predictiu
• instructiu
• conversacional
• narratiu
• descriptiu
19.- Contesta les següents preguntes• Modes del jovent. A Alemanya s’ha posat de moda modificar-se la dentadura de la gent jove per assemblar-se a vampirs. Aquest fet comporta problemes amb la seguritat social.
• Al inici i al final.
• Comença amb la informació més important i cada cop va perdent importància. D’aquesta manera es capta l’atenció de l’oient.
ACTIVITATS DE LECTURA
1. Mentides de la societat per encobrir les activitats malvades de certes persones. Us de metàfores en la vida real que intenten que volen que caiguem en el parany que ens tenen muntat les persones que duen a terme aquestes iniciatives.
2. Critica els interessos de certes persones i alertar-nos de la realitat.
3. Crítica.
4. Sí, ja que bona part del text va matitzant tot tipus de conceptes propis d’una llengua.
5. Estructura simple: Introducció, nus i desenllaç. Augmentatiu.
6. 1er paràgraf: Primera mentida encoberta per mitjà d’una notícia.
2n paràgraf: Metàfores de la vida per encobrir la veritat.
3er paràgraf: Eufemismes de la vida.
4rt paràgraf: Realitats encobertes.
5é paràgraf: Critica les guerres i evidencia totes les metàfores i eufemismes.
6è paràgraf: Reflexió final.
7. Argument per mitjà de proves.
8. La perversió de la realitat que fan els organismes superiors per enganyar a les persones.
9. a- Tots dos canvien d’una manera o d’una altra el significat literal d’unes paraules.
b- Sí, ja que l’eufemisme fa una funció semblant a la metàfora.
“Resum del text”
En l’actualitat les mentides encobertes són el pa de cada dia, per mitjà de metàfores i eufemismes.
El text critica que aquest us d’eufemismes i metàfores és abusiu i ho perversa tot, fet que provoca que tot estigui sotmès. Aquest fet es reflecteix en l’aspecte de les guerres.
En la realitat és molt diferent respecte la que ens pensem.
2. Critica els interessos de certes persones i alertar-nos de la realitat.
3. Crítica.
4. Sí, ja que bona part del text va matitzant tot tipus de conceptes propis d’una llengua.
5. Estructura simple: Introducció, nus i desenllaç. Augmentatiu.
6. 1er paràgraf: Primera mentida encoberta per mitjà d’una notícia.
2n paràgraf: Metàfores de la vida per encobrir la veritat.
3er paràgraf: Eufemismes de la vida.
4rt paràgraf: Realitats encobertes.
5é paràgraf: Critica les guerres i evidencia totes les metàfores i eufemismes.
6è paràgraf: Reflexió final.
7. Argument per mitjà de proves.
8. La perversió de la realitat que fan els organismes superiors per enganyar a les persones.
9. a- Tots dos canvien d’una manera o d’una altra el significat literal d’unes paraules.
b- Sí, ja que l’eufemisme fa una funció semblant a la metàfora.
“Resum del text”
En l’actualitat les mentides encobertes són el pa de cada dia, per mitjà de metàfores i eufemismes.
El text critica que aquest us d’eufemismes i metàfores és abusiu i ho perversa tot, fet que provoca que tot estigui sotmès. Aquest fet es reflecteix en l’aspecte de les guerres.
En la realitat és molt diferent respecte la que ens pensem.
COMENTARI "Mal comunicats"
La informació i la comunicació han sofert un desequilibri important en els darrers anys degut a un seguit de tendències negatives que han avocat a una mala comunicació cap als informats. La manca d'informació de qualitat i l'augment dels mitjans digitals han afavorit, principalment, aquesta situació.
Considerat un fenòmen alternatiu en construcció, amb poca rellevància en l'actualitat i que en un futur es pot acabar globalitzant amb la millora d'alguns aspectes tècnics importants.
Considerat un fenòmen alternatiu en construcció, amb poca rellevància en l'actualitat i que en un futur es pot acabar globalitzant amb la millora d'alguns aspectes tècnics importants.
DICTAT COMENTAT 4
Aquesta és una època de grans velocitats, de grans acceleracions; no cal ser un gran savi o un investigador per percebre-ho. La multiplicació dels mitjans que permeten el flux de la comunicació l’assimilen en molts dels nostres comportaments, fins hi tot d’una manera inconscient, són privacitats i intimitats que modifiquen l’espai compartit. Les televisions temàtiques, els telèfons mòbils, els reproductors de música, d’imatges i de textos, les videoconferències, les companyies dels vols barats, l’eliminació de fronteres, la millora de les comunicacions..., han convertit l’adquisició del saber, les possibilitats del coneixement, en alguna cosa que és al abast de gairebé tothom: almenys al nostre país i al nostre voltant.
dissabte, 23 de gener del 2010
TEORIA: LA DIXI
La dixi
¿Què és la dixi?
Fenomen comunicatiu relacionat fonamentalment amb el canal oral.
Conjunt de marques lingüístiques presents en un text, que presenten els tres elements bàsics d’un acte comunicatiu:
- Les persones
- El temps
- L’espai
La dixi persona
Situa en l’acció les persones que intervenen en l’enunciació.
Jo (emissor) Tu (receptor)
La tercera persona, en ser fora de l’acte comunicatiu, no presenta cap funció sintàctica.
Pronoms personals forts i febles.
1a: Jo, nosaltres, em, es
2a: tu, vós, vostè, vosaltres, et, us
Possessius de 1a i 2a persona.
1a: meu, meva, meus, meves, nostre, nostra, nostres.
2a: teu, teva, teus, teves, vostre, vostra, vostres.
La flexió verbal.
Son les marques de persona presents en la flexió verbal: penso, fes...
La forma nosaltres pot abastar un ampli ventall d’usos.
La dixi social
Posa en manifest la relació entre els interlocutors.
Expressa el grau de formalitat, la distancia social, l’estatus...
Els pronoms personals: tu (proximitat)/ vos (distancia)
Vocatius i formes protocol•làries: senyor/ora...
La dixi d’espai
Situa en el text marques d’espai i dels objectes en una relació de proximitat/ llunyania en referència a les persones de l’enunciació.
Demostratius: aquest, aquesta, aquests, aquestes.
Adverbis: aquí, allí, allà
La dixi de temps
El temps del discurs s’organitza a partir de l’ara, que és el temps de l’anunciació i aquesta referència indica l’abans i desprès.
Adverbis i locucions adverbials: ara, abans, desprès/ avui, ahir, demà/ aviat, tard...
Preposicions i locucions prepositives: fins ara...
Sintagmes nominals: aquest any, la setmana passada...
¿Què és la dixi?
Fenomen comunicatiu relacionat fonamentalment amb el canal oral.
Conjunt de marques lingüístiques presents en un text, que presenten els tres elements bàsics d’un acte comunicatiu:
- Les persones
- El temps
- L’espai
La dixi persona
Situa en l’acció les persones que intervenen en l’enunciació.
Jo (emissor) Tu (receptor)
La tercera persona, en ser fora de l’acte comunicatiu, no presenta cap funció sintàctica.
Pronoms personals forts i febles.
1a: Jo, nosaltres, em, es
2a: tu, vós, vostè, vosaltres, et, us
Possessius de 1a i 2a persona.
1a: meu, meva, meus, meves, nostre, nostra, nostres.
2a: teu, teva, teus, teves, vostre, vostra, vostres.
La flexió verbal.
Son les marques de persona presents en la flexió verbal: penso, fes...
La forma nosaltres pot abastar un ampli ventall d’usos.
La dixi social
Posa en manifest la relació entre els interlocutors.
Expressa el grau de formalitat, la distancia social, l’estatus...
Els pronoms personals: tu (proximitat)/ vos (distancia)
Vocatius i formes protocol•làries: senyor/ora...
La dixi d’espai
Situa en el text marques d’espai i dels objectes en una relació de proximitat/ llunyania en referència a les persones de l’enunciació.
Demostratius: aquest, aquesta, aquests, aquestes.
Adverbis: aquí, allí, allà
La dixi de temps
El temps del discurs s’organitza a partir de l’ara, que és el temps de l’anunciació i aquesta referència indica l’abans i desprès.
Adverbis i locucions adverbials: ara, abans, desprès/ avui, ahir, demà/ aviat, tard...
Preposicions i locucions prepositives: fins ara...
Sintagmes nominals: aquest any, la setmana passada...
diumenge, 10 de gener del 2010
ACTIVITATS DE GRAMÀTICA
1) Relaciona cada situació amb el que li correspongui:
a) Una mare explica al seu fill el gran drama que pot ocasionar la ingesta de drogues.
Funció: Connativa
Intenció: Subjectiva
Canal: Oral
Registre: Informal
b) Un reportatge informa sobre què són les drogues, les substàncies de què estan formades, els tipus, els efectes...
Funció: Referencial
Intenció: Objectiva
Canal: Escrit
Registre: Formal
c) Un jove relata als seus companys el mal viatge que va patir desprès de pendre unes pastilles.
Funció: Expressiva
Intenció: Subjectiva
Canal: Oral
Registre: Informal
7) Explica el sentit dels diàlegs.
a) Li contesta amb una indirecta que no té temps per anar a comprar.
b) No ha tingut un bon dia en el treball.
c) Li contesta irònicament perquè o deu dir-li gaire sovint.
8) Assigna un context amb tots els elements i atribueix un sentit al diàleg següent.
En Marc té mal de cap però no es l'única cosa que li senta malament. No es troba a gust amb la Joana i aquesta el pretén ajudar. La conversa podia partir d'una discussió anterior o un malentès.
10) Fixa’t que els díctics prenen valor que els assigna el context. Digues el valor que tenen les formes següents en cada cas.
Aquí:
a- Espai
b- Temps
c- Social
d- Temps
e- Espai
f- Social
Allà:
a- Social
b- Espai
c- Espai
d- Temps
e- Social
Això:
a- Social
b- Espai
c- Social
d- Espai
e- Temps
f- Social
g- Espai
Nosaltres:
a- Temps
b- Espai
c- Social
d- Social
e- Espai
f- Social
Vosaltres:
a- Espai
b- Temps
c- Temps
d- Social
e- Espai
f- Social
g- Social
12) Indica la participació de l'autor en els textos següents.
1. Objectiu i informatiu
2. Subjectiu i crític
3. Subjectiu i descriptiu
4. Objectiu i informatiu
5. Subjectiu i explicatiu
13) Analitza els fragments atenent totes les variables de la situació comunicativa i la variació lingüística.
1. Pesta Negra/Objectiva/societat/escrit/general/expressiva/formal
2. Incident/Subjectiva/pare-mare/oral/específic/expressiva/informal
3. Llegenda/subjectiu/protagonistes/oral i escrit/específic/expressiva/informal
4. Ecologisme/objectiu/escriptor/escrit/general/referencial/formal
5. Edat Moderna/objectiu/alumne i professor/oral/específic/expressiu/informal
14) Digues si els textos següents si els textos següents tenen la propietat de l’adequació.
1. No (es passa d’informal)
2. No (es passa de complex)
3. Sí
a) Una mare explica al seu fill el gran drama que pot ocasionar la ingesta de drogues.
Funció: Connativa
Intenció: Subjectiva
Canal: Oral
Registre: Informal
b) Un reportatge informa sobre què són les drogues, les substàncies de què estan formades, els tipus, els efectes...
Funció: Referencial
Intenció: Objectiva
Canal: Escrit
Registre: Formal
c) Un jove relata als seus companys el mal viatge que va patir desprès de pendre unes pastilles.
Funció: Expressiva
Intenció: Subjectiva
Canal: Oral
Registre: Informal
7) Explica el sentit dels diàlegs.
a) Li contesta amb una indirecta que no té temps per anar a comprar.
b) No ha tingut un bon dia en el treball.
c) Li contesta irònicament perquè o deu dir-li gaire sovint.
8) Assigna un context amb tots els elements i atribueix un sentit al diàleg següent.
En Marc té mal de cap però no es l'única cosa que li senta malament. No es troba a gust amb la Joana i aquesta el pretén ajudar. La conversa podia partir d'una discussió anterior o un malentès.
10) Fixa’t que els díctics prenen valor que els assigna el context. Digues el valor que tenen les formes següents en cada cas.
Aquí:
a- Espai
b- Temps
c- Social
d- Temps
e- Espai
f- Social
Allà:
a- Social
b- Espai
c- Espai
d- Temps
e- Social
Això:
a- Social
b- Espai
c- Social
d- Espai
e- Temps
f- Social
g- Espai
Nosaltres:
a- Temps
b- Espai
c- Social
d- Social
e- Espai
f- Social
Vosaltres:
a- Espai
b- Temps
c- Temps
d- Social
e- Espai
f- Social
g- Social
12) Indica la participació de l'autor en els textos següents.
1. Objectiu i informatiu
2. Subjectiu i crític
3. Subjectiu i descriptiu
4. Objectiu i informatiu
5. Subjectiu i explicatiu
13) Analitza els fragments atenent totes les variables de la situació comunicativa i la variació lingüística.
1. Pesta Negra/Objectiva/societat/escrit/general/expressiva/formal
2. Incident/Subjectiva/pare-mare/oral/específic/expressiva/informal
3. Llegenda/subjectiu/protagonistes/oral i escrit/específic/expressiva/informal
4. Ecologisme/objectiu/escriptor/escrit/general/referencial/formal
5. Edat Moderna/objectiu/alumne i professor/oral/específic/expressiu/informal
14) Digues si els textos següents si els textos següents tenen la propietat de l’adequació.
1. No (es passa d’informal)
2. No (es passa de complex)
3. Sí
Subscriure's a:
Missatges (Atom)