Assaig: "La cultura asturiana i la catalana"

Cada una de les cultures dels indrets del planeta són un món diferent, i mai es poden comparar entre elles i valorar positivament o negativament. No obstant, en aquest escrit tractaré alguns aspectes diversos de la cultura asturiana que fan que sigui única en el món i que jo trobi que és més apassionant que la catalana. La meva pretensió no és gens ni mica menysprear la cultura catalana, perquè, com ja he dit, cada cultura és un món diferent i, a més a més, és una de les que més m’agrada després de l’asturiana.

M’he criat a Catalunya i al llarg de la meva vida he viatjat molts cops a Astúries, fet que hem permet elaborar aquest assaig amb un mínim de coneixements sobre la matèria. No conec totalment ambdues cultures, però vull tractar pocs aspectes.

Per començar, Astúries té un origen celta, el que fa que actualment sigui identificada per les gaites. A totes les festes hi ha sempre un grup de gaiters animant a la multitud i, com les festes d’allà, no hi ha cap. Un altre fet diferenciador és la famosa sidra, que per descomptat, també hi és a les festes. A banda d’aquests aspectes, a Astúries es practica l’anomenada entre els asturians “pesca de bajura”, que es practica també a Catalunya, amb la diferència que es pesquen diferents espècies amb les tècniques “palangre” i amb am (lluç de pintxo). La ramaderia i l’agricultura la fan d’allò més peculiar i familiar. Veure les vaques pastant feliçment al teu voltant i les explotacions minifundistes fan d’aquest indret acollidor i familiar on un es voldria quedar per sempre.

Criticar a Catalunya culturalment no és propi de mi, però estic orgullós de dir que m’agrada més la d’Astúries que la de Catalunya i que la diferència és indescriptible. Ara bé, la bona botifarra i les sardanes no les trobem enlloc si no és a Catalunya.



Alumne: Juan González Gallego
Professor: Sr. Viladrosa
Redacció de gener