ESQUEMA

1. Ús de la llengua i nivells lingüístics

Tipus de signe


No verbal

• Emblemes

• Il•lustradors

• Manifestadors d'afecte

• Reguladors

• El físic, el to de la veu, la distancia entre els parlants

• També: Indicis, Icones i Símbols


Lingüístic / no lingüístic

• Podem fer servir signes lingüístics a l'hora de conceptualitzar ( a, e, i)

• En canvi en les àrees de les ciencies es fan servir signes no linguistics: símbols ( lletres, xifres, pictogrames...)


Els símbols:

• Precisa

• Eficaç

• Universal



2. La modalitat

L'ús de la modalitat oracional

Es un tret indicador de la funció del llenguatge que preval en el text.

Exemple: les oracions exclamatives i optatives, centrades en l'emotivitat i els desitjos de l'emissor, reflecteixen la subjectivitat del jo: són pròpies de textos col•loquials, i alguns argumentatius i literaris.



3. Àmbit Fonètic


Posen en manifest dades sobre:

• la pertinença del parlan a un grup ( a un temps, un espai i a un grup sigui adult, jove, emmigrant ...)
• La situació de comunicació: El grau de control i correcció depen del registre.
• Les caracteristiques personals: Com l'idiolecte que es la personalització de la parlà



4. Àmbit Morfosintàctic


El tipus de text com a finalitat de la comunicació - narrar, descriure, argumentar ...

Estructura sintàgmica

Canvia segons el que demani el que es vol transmetre en el missatje

Ús verbal

Depen del context utilitzen verbs en un temps o en un altre.

Tipus de connector

• Els textos descriptius els demanen de tipus espacial
• Els narratius de temps
• Els argumentatius lògics


Complementació

• En els textos expositius abunda la complementació nominal
• En els textos que expliquen l'explicació de fenomens abunda la complementació verbal.


Sintaxi simple/ composta

• En textos de caire científic preval la simple, ja que es més clar
• En els textos de caire humanístic preval la composta ja que demana més subordinació


La intenció: objectiva o subjectiva i la funció del llenguatge

• La persona gramatical (1a pesona subjectivitat, 3a objectivitat)
• Tipus d'oració: Oració passiva, passiva reflexa o impersonal



5. Ámbit Lexicosemàntic

-Depèn de factors relacionats am el contexti amb el tipus de text

Tema

-La tria d'un tema fa que les paraules del text vinculin a una o altra àrea lèxica o de vocabulari determinat.
Exemple: El soneto de química que feia el mossèn.

El tractament del tema

• Tractament general: Llengua comuna
• Tractament especialitzat

Les àrees del coneixement: necessitat que té la ciencia de denominar de manera clara i precisa qualsevol element, treballen amb termes ( unitats especialitzades)


Els termes

Semànticament

• Unitats monosemiques
• Unitats amb valor distintiu
• Unitats inserides en xarxes conceptuals


Formalment

• Neologismes
• Manlleus
• Especialització semàntica
• Composició sintagmàtica
• Sigles i àcronims
• Metonímia

L'ambit literari

-Treballa a partir de la connotació i la seva finalitat es estètica



6. La Modalització


Aquest concepte fa referència al discurs subjectiu, l'autor posa de manifest la seva presencia a partir de lopinio i de l'explicitatció d'actituds.
El mitja d'expressió de la subjectivitat es la llengua i els recursos els tractem de manera especial en l'ambit lexicosemàntic.

L'ús de tipus de lletra i signes de puntuació

• Tipus de lletra: negreta, cursiva , majuscula
• Signes de puntuació: les comes , les cometes

Si que tenen unes regles fixes per igualment són molt personals

La modalitat oracional

Exclamació, interrogació, desig, dubte, ironia...

Les formes lingüistiques: ámbit lexicosemàntic

• L'us de formes valoratives
• L'ús de formes que indiquen si l'autor assumeix o no assumeix el contingut de l'enunciat
• L'us de prefixos i sufixoa valoratius: Els sufixos diminutius i augmentatius, pejoratius, superlatius.
• L'ús d'unitats fraseològiques: tria de màximes, proverbis
• L'ús de figures retòriques: La hipèrbole i la ironia
• L'ús d'interjeccions: maneres directes de pronunciar-se.