ACTIVITATS

Pàgina 231
1. Observa el títol i digues quina figura literària conté. Et sembla lògic que es pugui retrobar allò que encara ha de venir? Quin sentit té doncs, el títol?

Figura literària del títol: Paradoxa. No és lògic. Vol dir que en el futur ens podem trobar en una situació similar a una altra de passada o present, si no fem res per evitar-ho.


2. Situa el tema i la intenció del text.

Tema: la immigració a Europa
Intenció: Intentar donar una visió del problema i el oferir una via de solució possible


3. Digues quin tipus d’organització de les idees presenta el text. Raona bé la resposta.

Tipus d’organització: text problema-solució. Després de plantejar-nos els problemes que ell creu que cal eradicar ens presenta les reflexions que cal que fem per tal d’aconseguir-ho.


5. Pensa quin contingut tindrien altres textos sobre Europa que seguissin els diferents tipus d’organització de les idees enumerats abans, i fes l’estructura de cada un.

Text descripció: Europa: a) passat, b) present, c) futur
Text seqüència: Europa: a) creació de la CE, b) països membres per ordre d’introducció
Text comparació: Europa: a) En relació a Amèrica, b) En relació a Àfrica, c) En relació a Àsia, d) En relació a
Oceania
Text causa-efecte: Europa: a) Primera Guerra Mundial, b) Segona Guerra Mundial
Text problema-solució: Europa: a) la sostenibilitat, b) energies sostenibles, c) actuacions sostenibles, etc.


6. Assenyala el concepte que engloba tots els exemples del primer paràgraf. Quina funció et sembla que fa aquest paràgraf en el conjunt del text?

Records. La història i el record de la història l’hem d’utilitzar, també, per tal de no repetir els errors que hem comès amb anterioritat.


7. Indica quina és la qüestió que s’analitza en el segon paràgraf.

Els diferents tipus de records.


8. Explica la primera tasca que planteja l’autor. Què opina l’autor sobre la integració?

Combatre el racisme, ja que només pot portar-nos problemes.


10. Explica la segona tasca que presenta l’autor.

Combatre les diferències socials.


11. Indica quins són els models de conducta que prevalen entre els joves europeus i com els valora l’autor. Quins problemes veu en els diferents intents d’oferir models alternatius?

Tothom vol ser ric i això no sempre es pot assolir i, per tant, és un problema. Ell proposa generar nous ideals per als nous joves.


12. Digues si et sembla que l’autor aporta solucions definitives a aquest problema. Per què?

No del tot. Pretén que es reflexioni sobre el tema i que es busquin les solucions, no donar-les ja definides.


13. Analitza si el text és tancat o obert.

Obert perquè l’autor només pretén analitzar el tema per aconseguir que la gent hi reflexioni.


14. Interpreta el sentit d’aquesta frase a partir de l’anàlisi que has fet del text.

Cal que el nostre passat ens serveixi sempre per avançar, fins i tot en relació als fets negatius que s’hi puguin incloure.


15. Digues quin és el registre lingüístic que preval en el text.

Registre lingüístic: estàndard, no es tracta d’un text especialitzat.


Pàgina 235

2. Fixa’t que la publicitat, sigui del tipus que sigui, es basa en uns valors compartits (per tots, per sectors socials...). Analitza aquests anuncis, digues a qui s’adrecen, de quin tema tracten, quina finalitat persegueixen, quins arguments posen de manifest i quins valors transmeten. Digues quins operen amb l’emotivitat o amb la racionalitat i quins presenten un grau de manipulació major:
Text 1: Joves/ cotxe/ convèncer/ Gràcies a aquest cotxe podràs obrir-te pas a la vida/ ambició, competencia/ emotivitat (ús
d’exclamació)/ molt alt
(dels campions)
Text 2: adults/ arrugues/ convèncer/Gràcies a aquesta cremaja no hauràs depatir més perles arrugues/joventut/ emotivitat(ús d’exclamació i interrogació)/ alt (encara? –dos cops–, nous joves)
Text 3: Interessats en la ciencia/ ciencia/ comunicar/Gràcies a aquesta comunitat podrem entendre la ciència./ cultura/ racionalitat/ molt baix
Text 4: adults/ nens argentins/ convèncer/ Gràcies a aquesta aportació un nen deixarà de patir./ solidaritat, generositat/ emotivitat/ baix (presencia d’un personantge important i conegut)

Pàgina 239

3. Destria la tesi, els arguments i la conclusió (si n’hi ha) dels textos següents:

Text 1: Tesi: La societat de la informació no es pot confondre amb una utòpica societat del coneixement.
Arguments: La facilitat d’accés a la informació no en pressuposa un ús intel•ligent.
Conclusió: No n’hi ha.

Text 2: Tesi: Sóc escriptor.
Arguments: Ho tinc inscrit en el DNI. Em guanyo la vida escrivint. Sóc escriptor i escriure és opinar. Com que les opinions personals són escasses, has d’opinar forçosament.
Conclusió: És igual. L’important és influir d’alguna manera en un àmbit de lectors.

Text 3: Tesi: Entre anar al cel i quedar-se a casa, va preferir això darrer.
Arguments: Tant li fa que tothom en parli bé. Tant li fa que a casa hi hagi goteres. Tant li és que hi hagi privacions.
Conclusió: No n’hi ha.


Pàgina 241

6. Identifica els arguments o les fal•làcies que presenten aquests textos i digues de quin tipus són:

Text 1: Argument per analogía: Com l’amor, la veritat d’una teoria es demostra en la capacitat que té per superar els problemes.
Text 2: Argument de fet: Està demostrat l’efecte de les emissions de CO2 sobre l’atmosfera.
Text 3: Fal•lacia Ad populum: Parla de tècniques modernes sense especificar-ne l’origen (la font) ni el tipus de mesuratge. La força de la fal•làcia rau en el terme modern, que identifiquem amb precisió.
Text 4: Fal•làcia Ad verecundiam: Cita Marc Aureli i Oscar Wilde.


7. Indica el tipus d’estructura: deductiva, inductiva... que presenta cada un dels textos següents:

Text 1: estructura circular
Text 2: estructura deductiva
Text 3: estructura contraposada
Text 4: estructura inductiva


Pàgina 245
11. Indica la funció dels connectors destacats (com relacionen els enunciats o com fan progressar el text):

Text 1: naturalment (confirmació), per tant (reforçament)
Text 2: ja que (prova), també (confirmació), per exemple (reforçament), però (objecció), per tant (reforçament),ara per ara (objecció), pel que fa (reforçament), pel que fa a (reforçament), no obstant això (objecció), en canvi (objecció).
Text 3: però (objecció), per exemple (reforçament), però (objecció), perquè (prova), en canvi (objecció), com si (objecció).


Pàgina 249

13. Indica quin tipus de recurs s’usa en cada cas.

Text 1: paral•lelisme (repetició d’estructures: perquè guanya, perquè el/la, i perquè)
Text 2: lèxic connotatiu (adjectius positius: insubstituïble, convenientment, intel•ligència, impecable), repetició (un testimoni)
Text 3: repetició (rampell de bogeria), ús de cometes (rampells de bogeria), metàfora (sembrat de cadàvers),hipèrbole (quants nens hauran de morir entre mandíbules de gossos?), pregunta retòrica (podem dir...?, L’assiduïtat...?, Quants nens...?)
Text 4: paral•lelisme (verb + molt, però + verb + poc), repetició (circumdar), comparació (les accions supèrflues... com l’escuma), metàfora (boca del remolí)
Text 5: metàfora (fustiga), proverbi (sempre plou sobre mullat)
Text 6: ironia (tot el text), repetició (éssers, meitat, vulgars), metàfora (vehicles màgics).