TEORIA

LA FONÈTICA

1. FONOLOGIA I FONÈTICA. CONCEPTES BÀSICS

- La fonologia i la fonètica són dues disciplines complementàries.


Fonologia
Fonètica
Anàlisi
Sistema de la llengua.
Ús del sistema.
Finalitat
Determinar les unitats funcionals del sistema.
Estudiar la producció, percepció i estructura física del so.
Unitats
Fonemes / /
So [ ]

- La fonologia s’ocupa d’establir els elements funcionals de la llengua.
- El fonema és una unitat del sistema de la llengua perquè es defineix i pren valor en relació i oposició amb les altres unitats.
- Cada llengua té un sistema fonològic propi amb un nombre tancat d’elements distintius (els fonemes).
- El fonema és la unitat bàsica del sistema fonològic i és defineix a partir de les següents característiques:
· Abstracta: és una unitat , de treball, que en el moment que es materialitza apareix el so.
· Mínima: no es pot descompondre en unitats més petites.
· Distintiva: està formada per un conjunt de trets distintius.
· Funcional: té capacitat de diferenciar significats.
· No significativa: ella mateixa no té significat.


- La fonètica estudia les condicions de producció, transmissió i percepció del so.
Tres disciplines diferents:
Emissor à Articula el so à Fonètica articulatòria
Canal à Transmet el so à Fonètica acústica
Receptor à Percep el so à Fonètica auditiva

- Treballa en l’àmbit de la parla i estudia les realitzacions que els parlants fan del sistema fonològic. El so és la unitat bàsica de la fonètica i es defineix com a unitat fònica, material, analitzable des d’un punt de vista articulatori, acústic i auditiu.
- Un al·lòfon és qualsevol realització fònica d’un fonema.
-Aquestes variacions depenen de diversos factors:
· Context: les condicions que l’envolten.
- Sons oclusius
- Fonemes nasals
· Grups geogràfics
· Característiques individuals: la disposició i el volum dels òrgans articulatoris fan que les emissions dels sons siguin molt diverses segons l’edat, el sexe i les característiques pròpiament individuals.

- La neutralització explica la pèrdua de diferenciació de dos fonemes en un context determinat.
· Els fonemes oclusius /p/ i /b/, /t/ i /d/, /k/ i /g/ s’oposen en la majoria de textos. En canvi, en situació final de mot absoluta perden la diferenciació i tan sols apareix la variant sorda.
· La reducció de sons vocàlics en situació àtona s’explica, també, per aquest fenomen.


2. ELS TRETS SUPRASEGMENTALS

Els sons s’articulen en cadena formant enunciats.
En la cadena fònica apareixen uns elements anomenats “suprasegmentals” perquè actuen en el discurs i tenen valor funcional: pauses, accents i entonació.
- Pauses: possibiliten la respiració i posen de manifest l’estructura sintàctica de la llengua.
- Accents: situen la intensitat (major o menor) amb què pronunciem les síl·labes. Tenen valor significatiu perquè permeten diferenciar mots amb significats diferents.
- Entonació: configura les diferents corbes melòdiques que posen de manifest la intenció del parlant: modalitat enunciativa, interrogativa, exclamativa...






3. SONS VOCÀLICS I SONS CONSONÀNTICS

Les diferències entre sons vocàlics i consonàntics se situen fonamentalment en la sonoritat, mode d’articulació i funció que compleixen dins la síl·laba.


Sons vocàlics
Sons consonàntics
Mode d’articulació
Sortida lliure de l’aire per la cavitat bucal
Sortida de l’aire amb obstacles per la cavitat bucal
Sonoritat
Sonors
Sords / sonors
Funció sil·làbica
Nucli de síl·laba
Element marginal



4. EL SISTEMA VOCÀLIC

4.1. CONTACTES VOCÀLICS

Tenint en compte el còmput sil·làbic es poden resoldre en una síl·laba o en dues.

A l’interior d’un mot

Fenomen
Definició
Exemples
Diftong
Dues vocals contigües formades per una vocal que fa de nucli i una vocal marginal.
Creixents: guant...
Decreixents: sou, mai...
Triftong
Tres vocals contigües que estan formades per una vocal sil·làbica precedida i seguida de vocal marginal.
Fèieu, guaitar...
Hiat
Dues vocals contigües que es pronuncien en síl·labes separades.
Realitat, aeri, suís...






Entre mots consecutius

Els contactes vocàlics entre mots consecutius es poden resoldre en:
- Elisió: un dels dos sons desapareix per contacte.
- Diftongació o sinalefa: es forma un diftong entre la vocal que acaba un mot i la que en comença un altre.
- Hiat: pronúncia de les dues vocals contigües en dues síl·labes.

Hi ha casos en què es pot triar entre elisió o diftongació: una idea, terra humida.
En la lectura d’un text, si es pot escollir entre elisió i diftongació, es recomana la diftongació perquè afavoreix l’expressivitat.



5. EL SISTEMA CONSONÀNTIC

5.1. Contactes consonàntics

En la cadena fònica els sons es troben en contacte i aquest fet provoca l’aparició de fenòmens fonètics. En el grup fònic és on s’esdevenen les transformacions.
Motius:
· Emmudiment: un so deixa de pronunciar-se.
· Un fonema es realitza amb variants segons el context.
·Assimilació: un so es fa similar o igual al so que segueix. Pot ser:
- Parcial: el so perd un tret i s’adapta al tret del so següent.
- Un so pot perdre o adquirir sonoritat segons si el segueix un so sord o sonor.
- Un so pot perdre el punt d’articulació i assimilar-se.
- Total: un so pot assimilar-se totalment, és a dir, perdre tots els trets que el defineixen i adquirir tots els trets del so següent.

Canvis en la sonoritat
Afecten els sons oclusius, fricatius i africats.
· Ensordiment: un so sonor esdevé sord.
· Sonorització: afecta els sons sords que es transformen en sonors.